Seguidores

domingo, 12 de octubre de 2014

PERDÓ




mai he volgut fer mal a ningú
i he ferit a qui més bé he volgut ...
per no xafar la formiga he fotut la pota al formiguer
i enlaire el formiguer sencer...
per això m’ havia aturat per això
no gosava caminar: m’ he fet l’ alat
quan era el plom més plom d’ aquests peus
que no anaven enlloc...em sap greu
em perdono i demano perdó:
jo no tinc ales jo no sóc cap ocell
jo tinc peus tinc dos peus els tinc des de xic
fins que em vaig calçar aquestes botes de plom
que ara acabo de fotre el riu / he decidit caminar:
si els arbres fan arrels i els núvols volteretes
jo vull tocar de peus a terra entrar als bassals
sentir l’ herba com creix i s’ enfila... i que els rocs
em trinxin les ungles...m’ esparraquin els esbarzers
la sola d’ aquesta soledat tants anys embotada
que em facin dir sang que em facin saltar saltar molt
que esquitxaré correré i cridaré «formigues aparteu-vos!»
ara faré soroll trencaré gels tastaré sorres muntanyes i rius
perquè tot és com ha de ser quan jo sóc jo
el roure no s’ aparta – m’ hi puc enfilar
l’ aigua dansa – no la puc agafar és qui ens sacia
la flor em crida –  m’ alleuja és qui em cura...
trobaré altres caminants i compartirem aventures
descansarem abraçats descalços sota tantes llunes
en aquest món dels camins que ens han fet trobar...
i ho celebrarem / ho celebrarem amb vins i fruits i petons
-i tot el que sigui restarà per sempre més dins el cor de cada caminant...
i seguirem caminant descobrint aprenent coneixent avançant
sent qui som decidint-ho amb els peus a terra
i els ulls fent-se lluna  i mentre els gats fan de gats
freda és la neu foc és sol i tendre el somni que et vull
viva l’ ànima molla l’ aigua tèbia  la tardor dura la pedra
salvatge la primavera infinit el camí i ferm el pas
caminaré... jo no sóc cap ocell no tinc ales tinc peus
i és un miracle


griFOLL
12.10.14

casserrespoblepoema

No hay comentarios: