ORDENEM L’ INFERN

Un barret de cama et puja per la palla,

et faig de palangana, trenquem aigües

i parim tota la farsa enlaire: Neures,

lleis i nusos. Ordenem l’ infern, desendrecem

déus nous, saltem la tanca del poema,

ens enfondim al bosc i aquí us quedeu,

Senyors de plàstic, que per dins (us) heu assassinat l’ infant,

l’ infant que ens ha de ser, per força, la bastida original.

-Feu  feu, feu per fora com aquesta mena de posat de rictus

mortuori que fa fressa sols de veure. Mes

nosaltres hem vingut a dir la vida, encara.

I encara és molt i encara cada vegada és més en cara,

encara, per això d’ aquí ja marxem, que

ens esvereu els cavalls.

grifoll

28.01.12
casserrespoblepoema


Twittear