NIT

 

nit

era quan era de nit a la nit

i no

aquesta sopa de mandril

de ionqui legal

dia

era dia quan l’ infant saltava la tanca prohibida

papallones tornant-se erugam

consols d’ esbarzer que escrivia

escrivia

escrivia

l’ infant quan dia era

dia enamorat de

quan enamorar-se es podia

n’ estava molt

va dir tothom quan ella va sortir del pit d’ ell o vice-

versa:

com si la vida fos una cançó d’ amor

com si existir deixés un record després d’ existir

com grans tempestes verinoses

com una solitud sempre allà emparanoiant-te

com un lliri o narcís tan se val de marbre en aquest cas

com certs cercadors de nafres coagulant pel món

que

et

burxen

el cervell

és un llimac atrapat dins el crani

amb filferro i troncots

mes

contraataca l’ emissor per l’ altra banda

bufa l’ ànima rellisca ondulada

amb les cisternes plenes de forces subliminals

que

la matèria

ignora

grifoll

24.01.12

Twittear