L’ AMOR

A tu, que ets tu, sí, a tu. Tu! A tuuuuu...

T’ aixecaràs abans de caure

i els teus dits seran punyals

que clavaràs als budells

d’ aquesta puta (i) realitat.

Que esquitxi tot,

que caigui mort l’ enterramorts i

tanquin per defunció la funerària

de nom “ Más-alla-dios-dirá”.

(¿Qui ens portarà la droga bona de la presó quan ens fotin al psiquiàtric?)

Ei, que t’ alces i ho fas baixar tot. Pica, va,

que s’ escrostona. Pica, va, que cau. Pica, va,

que surts. Sí The Doors de la percepció

quedessin depurades  tot ho veuríem tal i com

és: INFINIT (Blake, Huxley, Morrison...)

( Ho diu la... Mira, vine, corre, escull la porta i ‘nem)

Enramparem molt aviat, ho saps? Res d’ un-

Pluggeds, com a mínim cada dos per tres.

( ¿Qui ens desenganxarà de les drogues del psiquiàtric quan ens fotin a la presó?)

Ei, he vist a Mr. Dolor que suportes no sé com.

Li hagués partit la cara, però ja és prou lleig. No-

més li he fotut els testicles enlaire

amb un trencanous de collons. És un

tocacampanes que diu les hores i

els quarts i els segons.

Qui el mata primer?

( Salta el nen amb l’ aixadell i el mata segon) .

I amb la sang del monstre

escriuràs i escriuràs i escriuràs

tot això que ara coves i que

jo vull llegir com me’ n parles

frissant.

Tu ets la xamana santa

que torna dels averns a curar-nos

mes diga’ ns ara  com curar-te a tu,

no per necessitat, que també,

mes és per amor, del de donar-te la vida, la mort i fins l’ últim crostó.

L’ amor (penso a vegades que) l’ has inventat tu.

En mi, l’ has inventat tu. Però dic l’ amor que ho és,

l’ amor que disparem contra el no-res

per fer que sigui com sabem que ens és

l’ amor amor amor de veritat veritat veritat.

(¿ Com no ens hauran de drogar al geriàtric, sí ens hem-han drogat tota la vida?)

grifoll

10.05.11

casserrespoblepoema