Seguidores

domingo, 2 de noviembre de 2014

MÀSCARES



orquestres desafinades de fullam no anuncien cap tardor
cauen a terra i es podreixen bellament fins l’ alba suada quan
torni a regar líquida la llum i densa dessobre els ulls dels quins
obrim les mans amb el cor desencaixat al primer que l’ abrigui
per freds imposats a favor d’ estar sent despertats ara que el clima
ens rossega els mitjons i les galtes piquen trencant l’ aire tens
que ens vol lligar amb cordes bucals les vocals ( i les altres) al paladar i deixar muts
com gemecs naufragats a altres mars lluny d’ un món que no ens va
ni ve ( gens bé) que és al món però és al seu i nosaltres cridem i bramem
desitgem i ens partim ens despullem i som lo que hi ha lo que veus
si tanques els ulls i així ho vols i ells tot lo contrari : es despullen mil cops
i no hi arribes mai no són enlloc disfresses i disfresses

griFOLL
2.11.14

poblepoema

MUSSOLS



SI que es veu que estem sols com mussols
SI que hem de ser savis i comprendre que el camí és un fil
SI que és cert que els amors són eterns mentre duren
SI que rellisques si saltes massa envelat quan no en saps
SI que és veritat que la pau anhelada ha d’ ésser dintre d’ hom ...SI...
però NO!

griFOLL
2.11.14

poblepoema

RELLOTGERIA



de tot en vull més
de més em fa mal
de mal ja en tinc prou
de prous com en tinc prǒ
de cap no en va cap i fet
de pas que sóc per casualitat
de gràcies i un de res per les rames
de l’ ara prǒ me’ n vaig delirant
de lireta i liró fent-me el sord
de l’ oïda que escull tancar d’ hora
de l’ hora que toca que tot ho retoca
de tocar toca i prou que la ressona
de tristes rellotgeries prou prou si prǒ
de tancar a l’ hora la meva  perquè sí o sí o ho
deu fer que no l’ he oberta mai ?
( quina set!)

griFOLL
2.11.14

poblepoema

ESGARRINXA QUE SURTO A BERENAR



he celebrat la mort negat la vida anat a l’ infern empassat el cel tastat Déu
he festejat la follia les febres consumat tots els actes cada nom m’ ha clavat
una estaca cada estaca m’ ha obert nova carn a la carn mars rojos pels querubins
afamats desamamantats en picat que amb becs i urpes d’ àcid m’ han desbordat els sentits
fins sentir-hi del tot totes les coses a la velocitat atòmica de cada cosa que m’ ha ferit els ulls
he cremat de mirar cec de llums que han estat i em sargeixen les vertebres fins avui que m’ he
estat i d’ avui ençà que em seré que de llet planto dents i profetitzo conseqüències
esperpèntiques en deliri cada dos quarts i fins en punt que surto a berenar
samfaines a l’ oli amb tomàquets robats cada quan torno a  estar que llavors no estic
per a ningú ni sé on sóc ... com he d’ estar?
se’ n diu excavar-se els sentits a veure què hi ha i esgarrinxa i també fa plorar
i no duu ceba però ho fa i no se sap el per què ni si cal o si qual però cansa
pensar tant veloç que se’ n va i se la fot i torna a tirar cansa
i cansa retornar a llançar-se pels móns del món tant ple de neurones encuriosides per flipar
però també és per no parar que no s’ acabi mai morir-se de vida viure’ s del tot fins la mort
fins que la mort perdi el nom i les dents de tant rossegar vida viva a petar
que no en quedi ré i tots a volar que ve de pas  ‘nan cap al cel abraçats de genolls
fent l’ arrel fins la copa del tronc que movem entre tots els humans i els altres pardals
que també hi vénen volant sense gàbies ni data de caducitat ni disfresses de papagai

griFOLL
2.11.14

poblepoema

L’ AIGUA TOCADA QUE NEDES



de l’ ala tocada que voles
compartim el pes de l’ aire
i xuclat el dia fem plena la nit:
laberint amb causa de constel·lacions
al fondo aquí d’ aquí dins / no et van agradar
els fàcils camins amb camps bruts de senyals
te’ n vas anar pels colors rasques a les portes del cel
amb les ales tocades que voles rebentes núvols
d’ aigualir paüres bassals a assaltar d’ aigua
que neteja que bateja a raig fet vida i sacies...
i de l’ aigua tocada que nedes
en compartim les onades ferotges
xuclada la mar fem plena la causa
la causa d’ amar-nos insaciables
al fondo aquí sobre esquitxant mots sangs i saliva
gotes d’ amor regalimen pel vidre embafat
que prepara l’ hivern lluny del fred compartit
ara que pica la vida i la gralla fa el crit


griiFOLL
2.11.14

poblepoema

jueves, 30 de octubre de 2014

T’ ESTIMO PERSONA - poema de griFOLL


persona complicadament senzilla
mamífer preciosament irritat
t’ estimo en l’ alegria i en l’ orgasme que ens fa perdre el nord
t’ estimo en la buidor i en el dolor que ens fa equivocar
més enllà del bé i del mal dels dits pessigats i per pessigar
de l’ error més encertat a la certesa més falsa
de la bomba més tendre al poema més destructiu
perquè som persones capaces de tot
he perdonat a totes les persones
no t’ entenc  t’ admiro erres t’ estimo
persona imperfecte com una persona
sola plena tendra salvatge aprenent impacient
impacient de tu que mates perquè no comprens
de tu que dónes vida perquè sents n’ aprenc
et dono tot això que ens posseeix sent dat
t’ estimo persona


griFOLL
30-10-14

poblepoema

martes, 28 de octubre de 2014

tiempo tiempos - griFOLL


NO MADURIS MESURES


al vòmit al crit a les dures i no maduris
a les màquines elèctriques enamorades del ritme
que desafia els oïdes de l’ adormit i enrampa la sang
a l’ ésser expressat dialogant amb l’ ésser soterrat
dessota les costelles de l’ infern florit d’ estelles
que despullen la carn fins més endins dels vins
i s’ hi estirallen com cròtals sulfúrics cascavellejant
el més vrí dels vrins que és la metzina que salva
la mateixa metzina que mata s’ autovomita i no maduris

griFOLL

28.10.14

HAS VINGUT


has vingut bosc d’ aigües a la set originaria
sent l’ aigua més pura a batejar-la
la més clara i fonda a desfer-nos deserts
de dins l’ ànima has vingut a dar-nos l’ opció
d’ estimar la tria de vida l’ escull on s’ escull
amb el pit clavat a l’ onada més alta l’ onada
de viure que mata i celebra l’ espasme el vertigen
la dansa mateixa que és totes les danses dansant-la
has vingut i t’ has quedat a dar-nos l’ amor
perquè el féssim i nosaltres ens hem amagat


griFOLL

27.10.14

lunes, 27 de octubre de 2014

VIURÀS





renaixeràs
i entendràs que ja no vols entendre res
que no és feina del roure saber
la composició química de la molècula aglànica

renaixeràs fent aglans
sent bosc
terra
aigua
aire

renaixeràs un capvespre de foc
rodolant pels horitzons
...ho seràs tot...
...i que ho entengui sa mare!
tu viuràs


griFOLL

27.10.14

domingo, 26 de octubre de 2014

LLUM



tres vegades estrany t’ ho fa clar
dues vegades clar t’ ho fa estrany
una vegada hi havia un estany
que et tornava la llum que li daves
quan t’ hi miraves...
...
primer:  hi veiem sense mirar
segon: mirar no ens hi deixava veure
tercer: vam aprendre a veure mirant

griFOLL

26.10.14

SOM LA CANÇÓ



som la cançó sencera: canvi moviment variació
passat? present? futur? no: tota la cançó!
aturats en una nota per tal d’ entendre’ ns no hi ha so
som tota la cançó:  efervescència  i improvisació...

griFOLL

26.10.14

sábado, 25 de octubre de 2014

CHAOS



cada vegada m’ equivoco millor
cada cop em fixo menys en el cop
cada volta giro més i més em fixo en el volt
cada volt menys avall volo sense gravetats
cada gravetat gravito més enllà...passant de gravetats
cada vegada danso pitjor i més a gust sent jo tort
que provant d’ ésser tu...because... fer les coses
és no saber-les fer ...

griFOLL
24.10.14

poblepoema

crec


viernes, 24 de octubre de 2014

SEMPRE HI HA UN PRǒ

des del present escollim el passat i el futuritzem
des del present esperem que el futur se’ ns presenti com el millor dels passats
des del present expliquem que ens passarà demà
des del present hi anem de pressa endavant a tota ostia per arribar-hi abans
al present que ens hem muntat amb retalls millorats de passats
tantes vegades repassats remillorats refinats perfectes...
prǒ...la base de datos de virus ha sido actualizada...

griFOLL
24.10.14

casserrespoblepoema

dita escrita

yo soy yo y mi circuncisión

griFOLL

jueves, 23 de octubre de 2014

11 SINCERITATS DE LES TOTES QUE ESCULLO DEURE’ T



gràcies a tu per ser tu, fas que jo sigui jo que és qui vull ser per a tu que ets tu i no tots els altres

els hi vull dir i ja els hi dic que...
aquí us aparco la bogeria que m’ heu dat i me’ n vaig amb la meva, la que m’ he currat lluitant contra la vostra:
1-m’ he equivocat milions de vegades i, possiblement, me n’ equivocaré mil milions més, perquè quan l’ encerto ( que també ho faig i, possiblement, n’ encertaré mil milions més), l’ encerto gràcies a haver-la cagat.
2- m’ he contradit, em contradic i espero continuar fent-ho, perquè contradir-se és portar-se la contraria per aprendre que sense contraris no hi ha vida...viure és contradir-se, dubtar, i fer-ho; i contradir-se novament no fent-ho per poder-se dir que s’ ha de fer.
3- escullo que sóc una conseqüència de tot el que he escollit fer amb el que m’ han ensenyat les conseqüències, perquè escullo que no hi ha primer ni darrer : primer va ser l’ ou de la gallina primera sortida d’ aquest ou primer.
5- no m’ agrada la gent que menteix conscientment ni les mentires pietoses , no m’ agrada la gent que fa les coses per quedar bé, no m’ agrada gens la gent egoista i moltes vegades no m’ he agradat gens perquè m’ he sentit gent egoista, no m’ agrada la gent que imita, que, per por, dolor o soledat usen a l’ altre sense comptar que l’ altre té sentiments (jo també ho he fet).
6- no vull promeses, ni secrets, ni màscares, només vull res, per poder-ho omplir dels fruits que jo esculli, i així com jo no et fotré una albergínia a la teva motxilla (sinó m’ ho demanes i jo tinc l’ albergínia), tampoc vull que em fotis ous a la meva bossa si jo no vull ous... deixa’ m equivocar: potser t’ equivoques tu, o tots dos i cap.
7- no he odiat mai a ningú, només a mi, el valor de la vida me l’ ha ensenyat la mort, però el valor de l’ amor no me l’ ha ensenyat l’ odi, l’ odi només és ràbia, l’ amor no crec que pugui ser ni comprensible ni mesurat, però això no em farà deixar de dir t’ estimo, te amo, i love yÚ o el què sigui per defensar l’ AMOR, però quan el meu amor vagi dirigit a una persona li diré i expressaré diferent que a les altres persones per les qui també sento amor, doncs són dues formes d’ amor diferents i tractar-les igual és estimar-les malament; i no m’ equivoco de nom, jo no he posat mai nom a res...uso paraules que ens van ensenyar i que, malgrat no entendre-les igual ningú, són un intent de comunicació, perquè el que compta SI que és l’ intenció, l’ intenció parla més que les paraules que s’ hi posen.
8- avui puc dir que lo més important que m’ ha passat és una mosca.... avui sé que no necessito més quantitat de temps que la que li és donada a una mosca per entendre que la vida no va d’ allargades, sinó d’ intensitats, de profunditzar, de profunditzar per arribar a la senzillesa de ser una mosca si s’ és una mosca i un núvol si s’ és un núvol, consciencia és coneixement, coneixement és sinceritat, acusar és una excusa, no voler entendre és una excusa, l’ únic que no és una excusa és ser capaç de dir que no tens excusa, que no pots excusar-te de ser tu.
9-estimo els escorpins perquè no m’ amaguen que tenen verí, estimo els falcons perquè no s’ amaguen de volar alt, l’ ull més preciós es dilata i contrau igual de bell quan és ell, i si et mira, si et mira, què pot ser més preciós? què? digueu-m’ ho que escullo que no m’ ho creuré. L’ ull més bell és el sincer i jo l’ he vist.
10-escric malament perquè escric per a la gent que llegim malament, pels no perfectes.
11-( demana i et serà donat)...això no és meu, ho comparteixo perquè lo meu tampoc és meu, no sé qui va inventar les paraules, tampoc sé que fa que tingui ulls a la cara i no per això deixo de mirar ( sobretot a tu...és que tinc bon gust).

griFOLL
23.10.14
aquí

martes, 21 de octubre de 2014

SABEU QUÈ HEM DESCOBERT?


 del vídeo"We Might Be Dead By Tomorrow" Soko

"We Might Be Dead By Tomorrow"
Soko

SABEU QUÈ HEM DESCOBERT?

la por és un plom / una bola de plom
que empentem empentem i empentem
perquè hem somiat un barranc tan ben somniat
que ja hi arribem / sempre hi ha un cansament
que prova de confondre’ ns amb realitats improcedents
que els adultristos hi han posat perquè ens conformem
a resignar-nos / però els somniadors no podem ser conformistes
doncs somniem justament perquè no ens ho hem cregut/
la rendició ens hagués estat més pes que el plom...
i sabeu què hem descobert? que no només el barranc és cert
sinó que hi érem a menys de mig pam...la por ja rodola
ara la por es va fent xica xica xica avall barranc avall la por
quina por? no heu sentit l’ eco d’ un catacrack? i no!
no l’ havíem assegurat! ...els somniadors tampoc podem
ser prudents doncs somniem justament perquè el risc
és aquest: arriscar-nos a viure... finalment...
arriscats i conformats pagarem el mateix preu : el de la creu
amb un nom una foto i un peu...

griFOLL

21.10.14

lunes, 20 de octubre de 2014

ELS CARTRONS SALVATGES - part 5 - inclou retrat del POETA VINCENT ;)

AL POETA VINCENT

LA BRUIXA
DE LES CALCES GROGUES

EL PINTOR ( RETALL de "LA MARE i EL PINTOR")

RETRAT AMB PLOMA

DITADES

LA MARE I EL PINTOR

domingo, 19 de octubre de 2014

FARBALANETS (no estic enfadat...crido perquè ets sord)





els xinus els negres els blancs són grocs torrats albins o... importa?
els homes les dones les nenes els nens som i SENT  ( sents?) importa què?
si a l’ africat de dalt es moren de re-prims i més avall ja exploten com ‘mericans
si confonem compartir amb “jo m’ ho quedo tot i tu mires mentre jo
sóc invisible als teus ulls de mortdegana leprós”... ( sents?)
els gats són gats? tots? quantes potes? les paraules fan coses?... les de mentida
fan farbalans ( sents?) això és una mala distribució
diria que no pot ser més mal distribuïda
no ho entenc gaire per no dir gens o qualsevol paraula
que tampoc serveixi de res i de la que tu no en facis farbalanets
no comprens que no és un atac? no comprens que no ho tens perquè
ho vols teu i prou? no veus que tens totes les joguines i has de jugar sol?
els homes i les dones les nenes i els nens som ( sents? què sents!?) tu sents?
sinó vols arreglar res si nomes apuntes acuses t’ excuses... tu no sents res!
seeeeeeeeeeeeents!!!!!!!!??????

griFOLL

19.10.14

CULPABLE



CULPABLE

em contradic
...i no plou i fa sol?
doncs jo m’ escabello
em descabdello
em descollono i m’ atropello

desvariejo
...i no mengen estramoni les formigues?
doncs jo també faig forats
a la terra dels morts
a veure si et trobo
i per fi pots volar

penso massa
...i no tomben pins les lianes?
doncs jo quan era xic
ja fumava vidalba
agafava mones
i era el Tarsan
de la selva

griFOLL

19.10.14

griFOLL - POEMA PÒSTUM





un
altre
tiquet
gràcies
sisplau



griFOLL

19.10.14

CANÇÓ D’ AMOR






et trobarà l’ amor no té pressa
ja et pots na amagant amargant
no té pressa a l’ amor no el frena
ni l’ or ni la mort ja t’ hi pots na matant
picaràs pobre o ric a l’ ham de l’ amor i llavors el fareu
i el fareu i serà i no el paireu arreu mai més dels maimésos
estribillu
ala-la ala-la ala-lè... because... ala-la ala-la ala-lè..
ala-la ala-la ala-lè... because... ala-la ala-la ala-lè..

griFOLL
19.10.14

casserrespoblepoema

ELS CARTRONS SALVATGES - part 4 - grifoll

AUTORETRAT - témpera escolar sobre cartró de contenidor

collage, cartrons, pintaungles, tipex,
obres anteriors estripades i témpera escolar
sobre cartó de contenidor

cartrons...paletes...cordes...esquitxos
( collage de collages)

témpera escolar, purpurina, pintaungles, típex i demés
sobre caixa de paper fotografic 50 x 60 

cartrons i témpera escolar sobre cartró de contenidor

 "THE XAVALIN!" témpera escolar, gouache, llapis,
cola i pinzell sobre cartró 
"
"

TOCATS DE LLETRA escolta la poesia de Josep Grifoll


sábado, 18 de octubre de 2014

AIXÒ ES VEU



AIXÒ ES VEU

es veu que plou i tu rius
es veu que rius i tu mars
es veu que mars i tu blaus
es veu que blaus i que vents
i que vinc i bufem i no ens queden més sets
ni més buits aquí dins que som nous i estem vius

griFOLL
18.10.14

casserrespoblepoema

viernes, 17 de octubre de 2014

martes, 14 de octubre de 2014

NO PUC AMAR


no puc amar-te com et mereixes
no puc fer que no sentis dolor
ni dur-te un món just ni dir-te que no estem sols

no puc amar-te com sento que t’ amo
no et puc prometre res ni dar-te res que pugui ser teu
no puc ser tu no puc saber què sents

no puc amar-te dubtant si sé amar
només puc esperar que trobis l’ amor de veritat dintre teu
i no interferir


grifoll

141014

lunes, 13 de octubre de 2014

ARA




ARA

quantes enrampades abans de la llum
quants conys quantes polles vuit metres de budell fins el cor
quantes vegades trenta-tres vertebres per arribar-te a la nuca
quants nius d’ ous durs de trencar-se la closca i no entendre
quantes vides vegades morir-se per a ressuscitar-ne una
quants cops quants talls quanta falòrnia quanta ànsia set buit dol distància
quanta teoria espera paciència impaciència desespera desesperança abans d’ ara
 «cert, però ara què fem?»

griFOLL
13.10.14

planetapoesia

ELS CARTRONS SALVATGES 3

"només hi faltes tu"témpera escolar, pintaungles i tipex 
sobre cartó de contenidor foradat 50 x 100


"MUÉRETE DE HAMBRE- NUNCA PASA DE MODA"
cartrons de contenidor, fotocopies, pintaungles i tinta caducada
sobre cartró de publicitat 40 x 60

tipex, pintaungles, purpurina, témpera escolar 
i acrílic sobre cartró de contenidor 50 x 100



témpera escolar, acrílic i purpurina sobre cartró 
40 x 50

"BABA" témpera escolar i gouache sobre cartró
de contenidor

"BISTEC AMB PATATES" acrílic i témpera escolar
sobre cartró de contenidor 60 x 40


domingo, 12 de octubre de 2014

PERDÓ




mai he volgut fer mal a ningú
i he ferit a qui més bé he volgut ...
per no xafar la formiga he fotut la pota al formiguer
i enlaire el formiguer sencer...
per això m’ havia aturat per això
no gosava caminar: m’ he fet l’ alat
quan era el plom més plom d’ aquests peus
que no anaven enlloc...em sap greu
em perdono i demano perdó:
jo no tinc ales jo no sóc cap ocell
jo tinc peus tinc dos peus els tinc des de xic
fins que em vaig calçar aquestes botes de plom
que ara acabo de fotre el riu / he decidit caminar:
si els arbres fan arrels i els núvols volteretes
jo vull tocar de peus a terra entrar als bassals
sentir l’ herba com creix i s’ enfila... i que els rocs
em trinxin les ungles...m’ esparraquin els esbarzers
la sola d’ aquesta soledat tants anys embotada
que em facin dir sang que em facin saltar saltar molt
que esquitxaré correré i cridaré «formigues aparteu-vos!»
ara faré soroll trencaré gels tastaré sorres muntanyes i rius
perquè tot és com ha de ser quan jo sóc jo
el roure no s’ aparta – m’ hi puc enfilar
l’ aigua dansa – no la puc agafar és qui ens sacia
la flor em crida –  m’ alleuja és qui em cura...
trobaré altres caminants i compartirem aventures
descansarem abraçats descalços sota tantes llunes
en aquest món dels camins que ens han fet trobar...
i ho celebrarem / ho celebrarem amb vins i fruits i petons
-i tot el que sigui restarà per sempre més dins el cor de cada caminant...
i seguirem caminant descobrint aprenent coneixent avançant
sent qui som decidint-ho amb els peus a terra
i els ulls fent-se lluna  i mentre els gats fan de gats
freda és la neu foc és sol i tendre el somni que et vull
viva l’ ànima molla l’ aigua tèbia  la tardor dura la pedra
salvatge la primavera infinit el camí i ferm el pas
caminaré... jo no sóc cap ocell no tinc ales tinc peus
i és un miracle


griFOLL
12.10.14

casserrespoblepoema

Dos vegades jo-Poema griFOLL - musicat i interpretat i cantat i de tot per Matressa.....gràcieeeeeees!!!!