NO!!!

RETRAT de la BRUIXA VOLANT, de griFOLL

griFOLL pinOTxo

ReTaLl De DiAri ExPo GriFoLl 97!!!

griFOLL escanejat

foto sex

POEMA

guixos de colors pel nen. ni art ni òsties!!! griFOLL

sentit de l’ esquè?  quina tètica? sentit del conquè? quin cepte? de què?  jo sóc un nen que pinta amb guixos de colors i s' ho passa pipa, teta i mandarina! ni art ni òsties!

PALLA, poema de grifoll

dellà del cervell,

frisós de belladona, un becvermell

que sóc jo, d’ alies la primavera

li diu a la baia que no t’ esglaï-hi

si et penso la confitura, figurar

que em figuro la teva floricultura;

la bòrnia no és una bòrnia,

m’ ensomnio i s’ engreixa, se’ n diu

cosa d’ hormones però és cosa

de mones. Àngelus amb sexe,

tastar-te seria una transfusió.

Mes ara, lladregot que ensuma,

fregadissa, pell de pruna que’s

segregatiu d’ espitregar-se,

que congrega cuixa, mon

recorregut de mi en ta cabellera,

regadiu regalimós de regalèssia

fosforita, sigui correfoc de cossos

desfolrats entre el fonoll

elàstics fornicant a sifonades

gelatiniformes; esgrifollem-nos,

congreguem la correguda,

amplifiquem la sobrecàrrega

termoreguladora, l’ enfarfoll

de sotragueigs elèctrics

desfermats que ara sufoquen,

rebregada de vibràfons...

no s’ acaba, no t’ espatlla

aquesta droga i flipes i al•lucines,

són la teva dextrosa d’alè dauradora,si

em gosessis el meu lligabosc resinós

seria l’ òstia!

Grifoll

18-19.03.11

casserrespoblepoema

DIAGNÒSTIC, "intervenció" de grifoll

"PARE", de Joan Manuel Serrat:

http://www.youtube.com/watch?v=j8-wTtgwOvU

això no sols diu allò que sembla només dir

grifoll

HI HA COSES QUE NO ES BARREGEN I PUNT, poema de Grifoll.

.

Mai posis una pedra que t’ hagin regalat
-una pedra que abans de què pensessin en tu
sols era una pedra com totes les pedres que hi ha-
dins un bagul de diamants: No la veuràs.
(...)

I va apartar l’ aigua del peix.
En va ser l’ ham
volent salvar-lo
de la mort, la va invocar.
(...)

D’ aire i sang, ets viu.
Sense la í, series mort. Ja
d’ ínfima bombolla a la xeringa o
d’ un finíssim tall.
(...)

HI HA COSES QUE NO ES BARREGEN I PUNT

(escriure cent vegades a la pissarra...)

No diré vida, només diré mort.

No diré tristesa, em fotré set pastilles.

No diré secrets: serà tot mentida.

No diré noms de persona, faré els ninots.

No diré blanc ni pinta negre: l’ aiguarràs et beuràs!

No diré ni faré versos. Silencis! Sepulcrals!, escopiré.

No diré “Mira!”. “Veus?”, diré: això et passa per què...

No diré foscúria ni profunda obscuritat. Merda!, diré.

No diré no m’ hi veig. Cauré i cauré i cauré.

No diré que vull caure bé; cridaré: sóc a baix!

No diré d’ on ni des de ni quan ni com. Trauré foc!

No diré besa’ m, que ens faci l’ amor. Impossible.

No diré paisatge o engruna, només diré pous.

No et diré el nom del pare, capellanot!

No diré ni millor ni pitjor. Què vols escoltar?

No et diré al fons a mà dreta. No n’hi ha.

Grifoll

16-17.03.2011

casserrespoblepoema

inter-insta-land-ART(?)-VISUAL d' aquest grill FOLL (mostra)

EL POEMA MUTANT. BLOC-POEMA-SEMPRE-EN-PROCÉS

EL POEMA MUTANT, de grifoll


Aquest, poema o no, vingut no sé ni vull un des o un d’ on, és un experiment, per posar-li nom, “poema”, poema però sense definicions; i mutant. Mutant perquè aquest no sols anirà creixent ( o al revés), sinó que hi variaran les paraules, les frases, els “versos” i “desversos” , és l’ intenció de que, sigui el què sigui, ho digui, ho faci, esdevingui “viu”. Aquest bloc sols contindrà aquest POEMA MUTANT, sempre en procés.

cada x clics, muta:

http://elpoemamutant.blogspot.com/

Grifoll 14.03.11 casserrespoblepoema



FAUNA MODERNA: l' uDOL

Qui trobi agradable això, sí hi troba plaer, el videoclub es ple de pelis gore; i sí el que pretén és estar al dia amb l’ “art de la taxidèrmia” -que ei, cada cop més en auge lo dels “artistes amb escopeta”! (parlo dels que hi “disfruten”, no dels que “protesten” o “interroguen”o ja m’ enteneu i etcètera ... Aquests darrers no duen cartutxera)-, sàpiga que aquest no és el cas: això és dolor. Dolor de veure el que n’ està fent l’ ésser humà d’ aquest món, l’ ésser humà que sé sent amo de les vides alienes, l’ ésser humà que peta àtoms, clava xips, bales, claus, enrampa... L’ ésser humà que es penja un cap de rinoceront albí a la porta de casa, que esclafa la sargantana del poema i no sent papallones a l’ estomac ni té el cuquet de lo viu (els seus únics cucs gusten de lo cadavèric).


Aquestes “escultures”, havien ja cridat en vàries exposicions ( al Vermell , a Manresa, i en alguna mostra organitzada per movimentpuntzero. Gràcies!). Avui però, han tornat a la natura, sota la pluja, com si la pluja fos una cura, una mena de “ritual”. Que l’ aigua netegi, que plogui per sempre, aquest és el crit de les feres del’ udol passat per la carnisseria.

Heu vist “BARAKA” ? poemàs cinematogràfic !

griFOLL

14.03.11

Vora el Roc de la Mel. Casserres

poema neandertal

LLIBERTAT detinguts!

TU POTS

dimoniet nº 11994 (placa rx -mal-tractada) griFOLL

OBRA SOCIAL, poema visual de griFOLL

LES GRÀCIES NO HI CABEN -grifoll? grillart? gripau? grill foll!

 "LA VIDA ES DANSA" del disc "EL DIA DEL MAG"
de RAÜL BENÉITEZ      

http://www.raulbeneitez.com/

Ara fa mai sé quan ni com, se’ m va enfilar una idea sense cap ni peus al cor. Una idea boja, de grillat, una idea que potser no era ni una idea, sinó una necessitat ( en aquell moment deia que “artística”, tot havia de fer-ho rimar amb art, avui potser ho faria acabar amb cacauet. Molt segurament. Cacauet o ornitorinc. ) D’ aquí, més la nit i seixanta coses que no em vaig apuntar, en va sorgir el nom. Li’ n diria GrillArt. De grill, que posen música d’ amagat i són petits i màgics; i de foll, que em vaig mirar al mirall. Quina no casualitat, em dic grifoll. Els grifolls són els grills de la taronja i de la mandarina; i això no ve a res, però ho són sinó vaig errat.


GrillArt sortia a les nits a cantar, a plantar-hi a crec’ s allò que li feia gràcia pensar que trobaria la gent, ja florint, quan sortís al carrer, l’ endemà, o qui sap ( a vegades només ho veia la policia o la brigada de neteja de l’ ajuntament). Es tractava d' instal•lacions, de cartells, de rètols i sempre amb escrits que, ( i era la màxima) havien d’ ésser optimistes, i folls –bojos en el millor sentit - . Les parets, les cartelleres, els contenidors, tot era ple de queixes i més queixes. Que a ningú li passava res bo? Que no ho entendrem mai els humans que barallant-nos hi perdem tots? Que no és prou cabrona la vida quan vol? No entenia res. Com sempre.

"vius o esperes?", “la vida no es viu, es dansa”, “prohibit tocar de peus a terra”, “tot el què veus hi és per a tu”, “que cada dia sigui la nit menys pensada” o “vacuna’ t contra el seny” eren algunes d’ aquelles frases del grill, de GrillArt. Després van passar moltes coses i mil anècdotes i tal, però “pensar cansa” també deia aquest foll, foll encara, així que ho deixarem per demà. Fins i tot en van sortir deixebles i demès alegries. Alegries que encara duren. Quantes no casualitats tot plegat que ahir, a Gironella, dins l’ acte que es va fer, el músic RAÜL BENÉITEZ, recités una de les seves cançons, que tal i com va explicar, li va venir de veure una pintada a on hi posava “la vida no es viu, es dansa”. La cançó es diu LA VIDA ES DANSA (ara ho penjo tot per aquí)...El Raül, gràcies, em va regalar el disc, EL DIA DEL MAG, un títol més que màgic, magiquíssim!

Avui, que ve a ser seguit d’ ahir com sempre, m’ ha arribat un correu. Un correu d’ allò més màgic. Era de l’ artista i genial fotògrafa de Puig-Reig CARLA FONT : de GrillArt a GrillArt. Tarda de captures a Cal Rosal, hi deia. I hi adjuntava aquestes imatges que volen per aquí.

Tant jo com el grill, el foll, el GrillArt i el grifoll, us volem dir que gràcies cric cric’ s, clinc clinc’ s, que què bé que hi sigueu, que no pareu mai de dansar, eh? i més gràcies per posar-me aquests somriures!

RAÜL BENÉITEZ:

http://www.raulbeneitez.com/

CARLA FONT:

http://www.flickr.com/photos/carlafont/


GRILLART:

http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM


BLANCA LLUM VIDAL presentant GRILLART al MUSEU COMARCAL DE MANRESA:

http://www.youtube.com/watch?v=IqJvNGHsWWQ&feature=related

grifoll

9.3.11

casserrespoblepoema

revolució és això

-VA DIR.

RADIOGRAFIA de DIMONIOT AMB TACA

PREMIUM!

va ser allò d’ endur-se la nit sota les ungles

de que el passat no competeix amb el present

em penso que va ser un coet en zel i

una tempesta de cuques de llum

que es van trobar sense final

dins l’ ull del ciclop i el van tombar

grifoll

4.03.2011

casserrespoblepoema

SONET DEL MAG A LA MÀGIA, de grifoll

sota l’ ala del sol i la rama

s’ atura un reflex a estimar-te

-que et porti pel vent a enlairar-te

l’ ull viu fet de llum que et proclama-

n’em fins allà a on t’ ets la flama

no tinguis por sols és retrobar-te

és l’ amor que sols sap estimar-te

de tu que ha vingut i derrames

imagina’ t que es tracta d’ un joc

que és màgia però fora d’estoc

de veritat que aquí no hi ha truc

hi ha un conjur com fent de sonet

dient “si véns cap a tu fliparàs”

dona’ m la mà sóc el mag ja veuràs

grifoll

3.03.11

casserrespoblepoema

TRIA LA TEVA AVENTURA

poema descobert

grifoll classificat

L’ ÀNGEL

les feres raspallen el terra

del cel penja el fred

les hores s’ esveren i giren

s’ arremolinen com cargols

jo pelo canyes

aixeco pedres

m’ enfilo al molí

dono corda a les lianes

d’ entremig dels matolls

en surt un àngel

un àngel verd i lluent

que resulta ser un ànec

al seu darrera un capellà

amb l’ escopeta de cartutxos

dispara a matar

l’ àngel fuig

grifoll

27.02.11

casserrespoblepoema

TINC FEL

tinc fe però no sé en què

les coses sempre es cansen de ser les mateixes coses

i qui sap quanta aigua caldrà barrejar amb més aigua

fins que l’ aigua de tanta aigua perdi el nom

i sols en quedi l’ aigua

la que sacia la que mulla la que plou

i prou

 

grifoll

26.02.11

casserrespoblepoema



EXPLICACIÓ

diu que han descobert que l’ univers és un nen xic plorant

que es fot de fred i encén sistemes planetaris amb un misto

que si déu -el fill- ha encès una bengala per fer el numeret

és possible que existir només sigui un efecte secundari de la mort

però que això encara no és segur que s’ han de fer més proves

que a mesura que es vagin deixant enganyar ens mantindran informats

del què hi ha més enllà i del què hi ha dins l’ humà diu que tot se sabrà

que ens esperem a la sala d’ espera amb els altres humans

que ens posaran una injecció del què s’ ha de pensar per esmorzar

va

grifoll

25.02.11

casserrespoblepoema

grifoll "EVOLUCIÓ"

discurs de l' artista pollastre

Yo le mandaba cartas a Bob Dylan para preguntarle
cómo cantaba y tocaba de aquella manera, para aprender,
ahora me llegan cartas que me piden como se hace uno famoso,
lo de cantar y tocar y la poesía es lo de menos…
Joaquín Sabina

DISCURS DE L’ ARTISTA POLLASTRE

jo m’ he n’ he anat el dia que arribi

volia agafar un segle amb els dits

anar amb iceberg a l’ infern i tornar disfressat de poeta

deixar alguna cosa penjant d’ un penjat i fer art

ara munto grans escàndols nuclears i m’ han fet un carrer

pinto banderes i m’ exposen arreu

des que vaig néixer que em cuido el melic

ho tinc tot no importa el que digui el que faci

jo dic a la dreta i tothom cap allà

jo corro a l’ esquerra i tothom esquerrà

sé que tinc de part meva a la gran majoria que no és de pensar

tot és política m’ han dit que digui

però si vols que et digui el que és

un avorriment total et diré –perdona

és que a vegades semblo una persona i no

jo sóc l’ artista pollastre i això m’ han dit que és diu felicitat

jo arribaré quan me’ n vagi

agafaré la història amb els ossos dels dits

aniré amb un avió de paper de fumar i volaré

però tot això m’ importarà tres pepinos em sembla

allà colgat com ara que me n’ importen set

grifoll

23.02.11

casserrespoeblepoema

"cosa"

poema de grifoll "velocitat"

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!

I les meves per grosses, les teves per menudes!


Maria-Mercè Marçal

VELOCITAT

m’ hi agafo d’ un dit o d’ una branqueta

me n’ hi vinc amb la barca inventada

deixaré un ocell clavat a la porta de casa

jo m’ hi seré descuidat de passada

l’ altre meu que és l’ autèntic

que és l’ indi pintat de pallasso salvatge que

fa màgia i diu versos estranys que no encaixen

que va tard després d’ arribar que li va lo de l’ eco li va

s’ acosta amb un carretó de filferros i draps

vingut de qui sap on dirà

sabent que vingut ho dirà

tornant de l’ orient més llunyà

orientat cap a tu i derrapant

com una cosa boja corre que

t’ estima

grifoll

20.02.11

casserrespoblepoema

ART, poema visual de griFOLL

volia que fos bo, poema de grifoll

del rellotge- la part sagnant de mastegar agulles

                    l’ esquitxa dimonis vull dir

dels collons- rodons

                    com bales

toca cada dos per tres les campanes gira

la truita feta la trampa et deslliga els cordons

què passa? passa que caus

pels cacaus- tot ho són a la vida

ca! caus però et tornes a aixecar

que hi ha un no sé què

que és un fil que passa per dins i tremola

que ets la pandereta elèctrica i aquest no sé què

que t’ endolla a l’ amor i a les coses i als dies

fas que funcioni molt més enllà de les fosques

tanques els ulls un instant -somrius -els obres

                                                        i

toques

grifoll

20.02.11

casserrespoblepoema