MAI

MAI

Mai res mor.

Si ha estat, perdura;

ha nascut. Res pot

contra la vida;

el pensament, l’ errat

tan sols.

griFOLL

CREURE

CREURE

Sento- preferim el dolor que no hem sentit encara com el plaer imaginat...-

I ens dic - en què t’ ha fet CREURE el teu dolor? en ell, en déus, en metges,

en tu, en matemàtiques, en creure de fer cas...en què?

I escolto l’ AMOR. No escolto res més.

I salto; esclat (!) que salto-

( sempre salto abans de saber que ets tu perquè ja sé que ho ets)

griFOLL

MAMA, TINC POR

Mama, tinc por-

hi ha petits que s’ han quedat adults-

perquè créixer-créixer és aprendre- a viure-

s’ han quedat terriblement adults-

no han tornat vers ells- resignats-

estancats- fets de por-

s’ han quedat a mitja volta

- a l’ altra banda-insistint...

Mama, tinc por-

no veuen la porta- es fan mal-

no saben on van- tinc por

perquè- Mama-  tots els que els hi van darrera

no en tenen.

griFOLL

ADREÇA

ADREÇA

Desfem els nusos dels ulls

on hi cou sols la nit.

Anem vers els polsos, travessem

la darrera horabaixa. Construïm

l’ albada amb petons de cafè

i xocolates, correm cap al bosc

a celebrar la vida amb els tritons

i les altes alzines prenyades

de nius que ens imiten. Naixem,

saltem, volem i que ens busquin.

Som als núvols.

griFOLL

L’ EXCELSA

L’ EXCELSA

Endins que dóna a fora, anem

a no deixar-se res

perquè res era nostre

i nosaltres de tot. Anem

a reclinar les ànimes

dedins encara els nostres cossos

i furguem-nos fins la llum

que hem vingut a vessar

als ulls dels cecs sostinguts

per la por d’ ésser lliures

que els governa. Por de perdre’ s

per por de trobar-se. L’ excelsa.

griFOLL

MOONLIGHT DRIVE

MOONLIGHT DRIVE

Dic arbres

cames

obres

frissen ... Ens ha contractat la vida.

Dic fins la molsa humida

que beu ara

i ara mai para.

Som la fusta salvatge que baixa pel riu,

dius, i mira: bastons

troncs

branques...Tot s’ envela.

Posa un dit al mirall la lluna impacient,

sóc rere els teus ulls.

Juguem al joc de tots els jocs.

griFOLL

FOCS

FOCS

Del foc de tants inferns interns

que no vas voler eterns

n’ has fet aquesta llum

que ressuscita als enfosquits

i diu capvespres de juliol

rajant al front dels nens que juguen

a empaitar-te els horitzons:

nens suats de blat i espígol,

nodrits i nodridors que engendres tu,

de l’ alegria, criatures de pols de farina

que salten i salten i salten i viuen,

 « gràcies », escolta’ ls, et diuen,

no paren de dir-te fent núvols de pols

de farina, enfarina’ t amb ells, que t’ estimen

perquè tu els vas estimar abans que fossin.

Ets vida.

griFOLL

EMBRUIXA’ T

EMBRUIXA’ T

Embruixa’ t de vida.

No t’ omplis de buits.

Fes-te un estel dins la nit

quan aquesta t’ apagui l’ esperit.

Juga-te-la, no deixis que et marquin

ni emmarquin, embarca’ t, confia

en les ones. Fes el pas de peus de plom

que et pesa de fa tant a les entranyes,

descalça’ t, dansa, balla-la...; no prenguis

precaucions on res és previsible. Salta,

ressalta, embriaga’ t d’ existència, gaudeix-te.

griFOLL

FLOR

FLOR

Per no haver colgat el dol dins teu

és que ara crees. Véns del fons, de les entranyes

de la terra com una llavor que ha esperat mil primaveres,

patit hiverns, begut foscor, remort de totes les maneres...

Ara floreixes.

griFOLL

ASTRONOMIA

ASTRONOMIA

En aquest instant de llum, quan massa gent se’ l perd mirant-se l’ ombra, brillo, sóc; et veig, i tu també brilles, però a diferencia de mi, tu, la llum, l’ emanes. Jo sóc la teva lluna, tu ets el meu sol. T’ orbito. I he de dir que des de petit que jo sempre he volgut ser “orbitador”; i afegir, ara, que concretament, “orbitador teu”.

griFOLL

FACILITATS

FACILITATS

Cap flor, cap animal s’ amaguen  d’ ells.

Cap rata vol ser àguila, cap card, clavell.

Saben cadascun de la pròpia, intransferible

beatitud que les fa ser qui són. I són.

I per això són. Mira que és fàcil.

griFOLL

NÉIXER

NÉIXER

La meva mà de boca diu la pell de tu, la meva pell de llavis de flor de tu, la teva llum de porus d’ herba que s’ alcen de tu quan la meva boca bufa brisa dessobre la nostra set de vuit, de nous. I els cossos musicals fent l’ alba amb els alens i cabellera de ginestes al gemec de romanins que ens oxigenen els timons. Refrec a frec de pètals, teus i meus, com gallarets prohibits vessem el roig enmig de tots els camps de l’ univers, a repetons, boques de macedònia, cítrics encenem el dia dels dies que esperàvem sens saber que estàvem esperant.

griFOLL

OBRE’ T

OBRE’ T

Obre les mans i deixa caure les pedres.

Obre les ales i deixa fer al vent.

Obre la ment i deixa que es mulli.

Tot va bé, el què obres és el teu propi camí.

griFOLL

REGALIM

REGALIM

Brilles. I la llum arriba tan endins

que em desfà totes les ombres.

Sóc una estalactita de glaç

descobrint la primavera, des-

cobrint-te a la intempèrie

de les meves intempèries.

Sento que vull entrar dins teu

per sortir de tu i tornar-hi a entrar.

Quan ja no sigui glaç, et faré mars.

griFOLL

COLLONA

COLLONA

Penjarem els pensaments al rebedor.

El rebedor és un forat de boca d’ alens a la paret del món

just allà on les lianes despentinades s’ inventen el bosc.

No hi ha verbs allà, les llengües se’ ls fan amb saliva.

Resum de resines:

Pins, tremolen les cames perquè ens caiguin les pinyes.

Alzines, salveu-nos les molses dels secs; natures mortes...

Roures, deixeu-nos trepar fins parar-nos les hores, homes!

que som les cuques de llum, en zel, remòlt, que no som faroles.

griFOLL

AQUELL NEN QUE NO JUGAVA AMB ELS ALTRES

AQUELL NEN QUE NO JUGAVA AMB ELS ALTRES

Vull saber per què ningú es va preocupar mai d’ aquell nen que no jugava amb els altres. Vull saber per què aquell nen que no jugava amb els demès sempre era castigat per no fer el mateix que feien els demès. Vull saber si sabeu què necessitava aquest nen, perquè li vau oferir tot el contrari. Vull saber si podeu ni tan sols imaginar la ràbia que va sembrar la vostra indiferència en aquest nen. Vull saber si sou conscients de que aquell nen va créixer diferent que els altres. Vull saber per què, després, els altres nens, que també havien ( havíeu)  crescut, van (vau) continuar apartant-lo perquè no s’ “adaptava” a la seva ( vostra) “societat”. Vull saber per què aquest nen va anar a parar a la consulta d’ un ( i mil)  psiquiatre(s) per a ser drogat la resta de la seva vida i, així, aconseguir, que el nen gran semblés un dels altres ( vostres). Us feia vergonya? Pena sé que no. Vull saber per què després de “medicar” aquest nen durant mitja vida perquè els altres (vosaltres) tenien ( teníeu) un problema amb ell, ara us pregunteu per què es dedica al què es dedica? Algú ho sap? ( !!! ) Resposta:  Doncs no, no és a odiar, és a estimar...Aquí els que no heu sabut estimar en la vostra puta vida sou vosaltres.Curiós el què ha après aquest esbirro de la societat mentre vosaltres competíeu a veure qui arribava primer a l’ infern, no?

griFOLL

LLIÇONS DEL DOLOR

LLIÇONS DEL DOLOR

Sempre rasco, com una oreneta, amb el pit a terra.

És sobredosi de dolor, però és el moment de descarregar-lo,

quan sóc a baix. Si no el deixo no em puc agafar a l’ àngel

que em torna a enlairar. Si no m’ enlairo no podré

baixar jo a rescatar orenetes ni àngels caiguts.

griFOLL

CURSI

CURSI

Quan em visqui no recordaré el polvo més salvatge de la meva existència, recordaré el petó d’ enamorat més dolç i cursi que hagi mai tastat aquesta boca. Amb papallonetes. M’  escullo així, d’ abans de les mentides.

griFOLL

AVUI

AVUI

Avui he sentit dolor. L’ he sentit sense voler-lo canviar . Quantes vegades

vivim la vida tal i com la sentim? Sempre ho fem com la pensem, però

de qui són els pensaments que pensem?

griFOLL

NIT FOSCA

NIT FOSCA

Tornaràs a fer riure les oques, a veure la dansa clavada als teus peus, i no serà per atzar. Tindràs el dia per haver estat dins la nit més espessa de l’ ànima i no haver-t’ hi volgut requedar reenganxada.

griFOLL

APUNT

APUNT

No, la poesia no és jugar a enganxar paraules que no diuen res, no, ni aquells papers a l’ oficina de cap editor, no, la poesia ve a ser més aquella oreneta ferida que no vol deixar de volar.  

griFOLL

ESTAQUES I ESCATES

ESTAQUES I ESCATES

No em faré fort, vull continuar sent fràgil com l’ infant que sóc,

amagant-me sota els ponts quan para de ploure i surt la gent domèstica a embrutar la llum. 
Que als llocs on vull arribar, ja hi he arribat, a tots i més. 
Ara sóc aquí, només vull escoltar les aigües

després d’ haver-ho sentit tot i no haver fet cas de res.

griFOLL

ALVEOLITIS

ALVEOLITIS

Sóc dolor, d’ aquí que rajo i dolor és vida i vida reclamo,

i crido i gemego i no callo; i per haver estat dolor comprenc;

d’ aquí que encara rajo més, i et parlo i ens moro i no callis.

griFOLL

GÀBIES

GÀBIES

T’ han fet creure que ets petita, poca cosa. I sense tu no existiria res. T’ han fet sentir pors que mai necessitaràs, posen gàbies mentre els nens dormim, al cap del cor. I t’ han envoltat de gent també engabiada, per si te’ n vols escapar, podrir-te de culpa. Te l’ estan fotent. Gràcies per no rendir-te.

griFOLL

TERRÍCOLES

TERRÍCOLES

Som al capdamunt de les rels,

al capdavall de la llum per saber d’ on venim.

Som la malenconia als ulls de l’ eternitat

vivint en un cau de cuc. És sensual

el moviment dels cucs de terra? Són terra.

Som el món a les mans, a la llengua,

enmig d’ un mar de roques assegudes

entre rius, fràgils i màgics, de memòria.

La Terra d’ abans i cada silenci.

griFOLL

EL VOL

EL VOL

El teu món és l’ únic món que he entès.

Equivalent a res.

M’ hi recolzo, ho confesso. I tu ja no hi ets.

Resten els arbres, les cases, els rocs,

els nostres camins que mai duien enlloc,

la nit com una substància llefiscosa als dits

que ens en parla, de tu, de mi, dels altres ocells.

griFOLL

AIGÜES

AIGÜES

Fem versos que travessem en vermell

perquè només és respirar, esquivar les rectes,

i ells que rere les finestres  cacen rius, nosaltres triem aigües.

Les pigues són estels d’ alta muntanya

i el verd puja. Graons d’ herba. Anem amb ell.

Les pistes les portem a dins, esquitxen com les flors

al dematí, ens obrim, no ens confonem, sabem.

I sabem que sabem quan no ens ho preguntem.

Fem versos que travessen la pell

perquè només és estimar, esquivar les ciències,

i ells que rere les finestres analitzen els camins,

nosaltres caminem, les ànsies les portem a dins,

les nodrim, ens olorem, ens descobrim, nosaltres

triem aigües, travessem.

griFOLL

T’ ABRAÇO

T’ ABRAÇO

T’ abraço. Quan t’ enfiles a la nit a plorar d’ amagat amb la llum dels estels apagats o fugaços. T’ abraço per escanyar la culpa que no tens i endur-me’ n el fred a l’ infern dels inferns que no són a sota, són a dins que és a fora i fem lluny – l’ exorcisme. T’ abraço ara, que és sempre; i quan tot s’ enderroca...; t’ abraço perquè tots els braços són branques que neixen dels nostres cors i res ens és més merescut que sentir-nos els polsos, les fulles. T’ abraço i m’ abraces perquè reunim batecs que escamparem pels morts i els altres desviscuts que pul·lulen pels descampats de les grans ciutats. Al ritme escaient. No tinguis por, només ens podem convertir en ocells i fer-nos nius als llocs més nostres per continuar abraçant-nos fins que el dolor perdi les cartes, el nord o a nosaltres, com gafarrons, ben embolicats, regalats l’ un a l’ altre. De fet, t’ abraço perquè m’ abracis...M’ abraces i t’ abraço fins que no sapiguem qui abraça i qui és l’ abraçat? parlo de l’ abraçada total. Sí, com humans, això que sempre ens han negat els negats sempre tan plens de neguits, secs i  cecs i grisos, tan industrials, tan primmirats...

griFOLL

NATURALITAT

NATURALITAT

Gràcies a totes aquelles persones que no us escandalitzeu quan es tracta de cossos que es toquen, es llepen, es desitgen, es rebolquen, follen, fan l’ amor, viuen...

I no-gràcies a totes aquelles no-persones que no s’ escandalitzen al veure que l’ home fa guerres, tortura, empresona, destrossa el planeta, mata...

Ja està. Vaig a fer-me una palla.

griFOLL

FES-TE CAS

FES-TE CAS

Necessites curar-te dels mals que t’ has fet fent la feina dels altres, recordar-te qui ets, no oblidar que has travessat inferns sense convertir-te en dimoni, renéixer, tornar a creure en el present, d’ on mai has sortit, i devorar-lo a favor teu. És teu, ets tu i se’ t mereixes més que ningú. No t’ apaguis perquè el foc cremi; escalfa’ t, il·lumina...no t’ ofeguis perquè l’ aigua és massa, puja fins la font i beu-te. Sacia’ t. Tu no ets de rendir-te, ets d’ inventar-te. Raja, espolsa’ t les moscotes egoistes que t’ envolten i vés a sentir dins teu les papallones, les de sempre, vent de fulles folles folrat amb  pluges febrils t’ acaronin, espetecs de llum i rodanxes de lluna, pols d’ univers, de batec; ànima, escolta’ t.

griFOLL

DOLOR

DOLOR

Sento el fred de l’ aigua alta, el dolor dels tancats dins les roques i volo ferit – perdigons a les ales. Vaig sol a la festa dels àngels caiguts a ballar-la amb els guerxos, duc molsa a la bossa i cançons de bressol a la gola del llop que m’ udola. També sóc un tro. També vinc de tu i, quan plou, ploc amb les bruixes que es despentinen, amb els bojos que es mullen i els nens dels bassals que, de vida, no en tenen mai prou. Jo tampoc. Amb prou feines em queden plomes, però trobar-se així és senyal, no sols de vida, també d’ haver viscut molt.

griFOLL

QUE PASSIN COSES

QUE PASSIN COSES

Que dolgui, perquè així sabrem com lluita l’ altre.

Que rigui, perquè l’ amor abraça als rebels.

Que folli, perquè els cossos demà seran ossos.

Que estimi, perquè és l’ única font d’ energia.

Que es mulli, perquè encara plou sobre mullat.

Que salti, perquè abans del vespre haurà de volar.

Que jugui, perquè competir és d’ adults.

Que xiscli, perquè així atraurà la llum.

Que visquis, perquè no estàs mort.

griFOLL

MELICS

MELICS

En aquest món d’ homes on s’ ha d’ amagar la tristesa i fingir l’ alegria mostrant el què creus posseir i no el què ets, en aquest món d’ homes on tothom es mira el melic i li diu a l’ altre que és així com funciona, sense pensar ( amb el cor), en aquest món d’ homes on els diners, la fama, els títols, els “ likes” són el que compta, en aquest món d’ homes que maten homes, animals, boscos, núvols, veritats sense temple i després se’ n van al bar a veure el futbol i a atontar els problemes aliens per no veure’ ls, en aquest món d’ homes on els homes s’ esclavitzen els uns als altres o es venen llepant culs que no volen llepar, en aquest món que va terriblement fatal però on tothom és meravellosament feliç perquè té el què diuen els manuals del ramat ( cotxe, amics, parella, mòbil, etc...), en aquest món d’ homes on les guerres tenen justificació i es fan en nom de l’ amor, en aquest món d’ homes que s’ han cregut que el planeta és seu i és per xuclar-li fins la darrera cèl·lula, en aquest món d’ hipòcrites, de vanitosos, d’ egoistes, de superficials, de conformistes,  de mentiders, de presons incalculables, no em digueu estrany a mi si no m’ hi adapto. També talleu els arbres perquè no s’ adapten a les vostres carreteres.

griFOLL

DESPROHIBIM-NOS

DESPROHIBIM-NOS

Brilles, alguna pluja on deses l’ anhel, i jo també, certs dies de nit, sóc feréstec, retrat i representació de l’ ànsia mateixa udolant-se mancances. Brillem, estels que comencem a caminar sense conèixer els cels de l’ altre i propis, els inferns, les danses interiors de les quals som capaços, i esperem emmalaltir de no ser, fugaços, nosaltres que venim del big bang, primera veu, primer llapis, primer pinzell, i ens ho callem. Terriblement guardem al calaix de la tauleta no el què sentim, sinó el què els altres ens imposen. Els que no es desperten mai i ens temen però no tenen ens tenen prohibits. Desprohibim-nos.

griFOLL

treu-li, treu-te-la.

autoretrats de ningú

http://poeticacrapulistica.blogspot.com.es/2016/05/mask-sessions-autoretrats-de-ningu.html