LLIÇONS DEL DOLOR
Sempre rasco, com una oreneta, amb el pit a terra.
És sobredosi de dolor, però és el moment de descarregar-lo,
quan sóc a baix. Si no el deixo no em puc agafar a l’ àngel
que em torna a enlairar. Si no m’ enlairo no podré
baixar jo a rescatar orenetes ni àngels caiguts.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario