sábado, 30 de julio de 2011
viernes, 29 de julio de 2011
jueves, 28 de julio de 2011
miércoles, 27 de julio de 2011
a l' ANA MENDIETA
L’ any 1997 em vaig enamorar. Va ser a primera vista. No n’ havia sentit a parlar mai ni en coneixia res de l’ "Ana" (com la cançó dels Pixies). Jo era a Barcelona i, com sovint acostumava, vaig anar a veure si “descobria” alguna exposició interessant a la Fundació Tàpies. Si no era així, pujaria a veure els seus quadres ( de l' Antoniu!) matèrics, a perdre’ m per entre les seves meravelloses esquerdes o a remenar llibres i catàlegs.
L’ Ana es deia Mendieta. I era una retrospectiva de tota la seva obra-vida. Fotografies de les seves “intervencions”, vídeos de les seves “performances”, els seus troncs dibuixats amb pólvora, els seus treballs amb fang i amb terra i herba. Les seves fulles d’ arbre escrites amb foc, les seves fulles de quadern plenes d’ apunts, etcètera i més.
Tot allò era el que “empaitava” fer jo. De fet, les coincidències (si és que existeixen) eren com si m’ hagués trobat a mi però en bo, sabent-ne. Saber que algú de l’ altre banda del planeta, que desgraciadament ja ha mort ( i jove com jo en aquell llavors) feia quan tu naixies allò que sempre m’ havien dit (menys els de casa) que era raro i de boig. I resulta que, qui sap? Potser sí. Però no estava sol. Em vaig sentir acollit. Comprès. Inspirat. Ple. Viu. M’ havia enamorat de l’ Ana Mendieta. El més curiós és que encara recordo o tinc la sensació de sentir que ella també s’ havia enamorat de mi (no sóc pas xulu jo! J. Dec ser raro o boig, però no crec en les casualitats i menys quan mil coincidències t’ assalten tant de cop que ni saps on pares. Em van dir que hauria d’ anar sortint, que ja haurien d’ haver tancat. Em vaig comprar un catàleg que és la meva bíblia. 12.000 peles! ( no existien els euros i no sé matemàtiques). Hi vaig tornar dues vegades més.
Trobar una exposició de les que et canvien la vida passa molt poques vegades, però que et trobi ella a tu sense prèviament conèixer a l’ artista?
L’ exposició era aquesta. També veureu el catàleg que vaig contribuir a esgotar!
griFOLL
27.7.11
casserrespoblepoema
domingo, 24 de julio de 2011
EL MIRALL (apunts de bosc de griFOLL)
“Els miralls roben ànimes”, “si es trenquen, porten mala sort”, “hi apareixen fantasmes”, etc. Hi ha mitologies i filosofades i literatura, llegendes populars, poetes, bruixes i alquimistes a dins (...) d’ aquí, que els “reflexes” , allò que “ens descobreix” una realitat que no ho és però consta com a tal, i consta dins l’ inconscient col·lectiu, ens impacta terriblement. Tots els mamífers continuen actuant igual davant allò que “ens imita” (...) Allò que reconeixem com “la nostra imatge” o la del “nostre bessó”.
Els miralls doncs, no són “artefactes moderns” que “desentonen” en la natura. Són reflexes: la primera lluna la primera nit reflectint-se al primer oceà el dia abans de la primera cèl·lula inaugurant la vida ja era emmirallada (...) sols anant pels camins “originaris” podem aprendre , descobrir, (re)descobrir-nos.
Amb els miralls faig d’ arqueòleg que no cerca esquelets.
Pels camins primigenis, anant-hi, a descobrir-nos per rectificar, o si més no, per aturar l’ error (...) Els jocs infantils, els parcs d’ atraccions, la fotografia, la pel·lícula. El “mirall” és constant. Els gossos, els gats, els micos del zoo s’ esveren davant d’ un mirall.
El mirall qüestiona la “realitat”. Quan no mirem al mirall, què hi passa? (...) El mirall és mirall perquè reflecteix alguna cosa. Sense “la cosa” no és. (Borges, Carroll, L.M.Panero...)
Descobreixo això investigant amb miralls. Jo no els vaig anar a buscar, van venir ells. Jo només sóc el llapis entre el dibuix i el dibuixant.
més vídeos mirallescs: http://www.youtube.com/watch?v=-p1pCuijsO8
http://www.youtube.com/watch?v=ZDsFkO4e1D0
i una edició "HYPNOS": http://www.youtube.com/watch?v=ypK2S5LbRQo
griFOLL
juliol de l' onze
casserrespoblepoema
Tweet
viernes, 22 de julio de 2011
Saber això em fa sentir bé:
El dolor no ha vingut a combatre.
La por no ha vingut a quedar-se.
L’ alegria l’ has d’ anar a buscar tu.
El poema no ha vingut a competir.
El poeta ha vingut a compartir.
La poesia l’ hem d’ anar a buscar per separat.
Les paraules diuen coses.
Els ulls, les somien.
Tot és tan minúscul que per poc no existim.
griFOLL
22.07.11
casserrespoblepoema
Tweet
La por no ha vingut a quedar-se.
L’ alegria l’ has d’ anar a buscar tu.
El poema no ha vingut a competir.
El poeta ha vingut a compartir.
La poesia l’ hem d’ anar a buscar per separat.
Les paraules diuen coses.
Els ulls, les somien.
Tot és tan minúscul que per poc no existim.
griFOLL
22.07.11
casserrespoblepoema
Tweet
martes, 19 de julio de 2011
miércoles, 13 de julio de 2011
lunes, 11 de julio de 2011
sábado, 9 de julio de 2011
miércoles, 6 de julio de 2011
UN HOMENATGE i NOU (mil) PREGUNTES. (aquí no hi ha quadres)
"HURRICANE" és un homenatge al BOB DYLAN.
l' ésser humà no canvia, sempre estarà d' actualitat
aquesta cançó, l' "HURRICANE" :
D' AQUÍ EN AVALL SÓN TOT INTERROGANTS
(cliqueu-hi a sobre per a fer-los grans ;)
menys és més?
minimalista-animalista?
Què en sap el "Vicenç" del "Van Gogh"?
Si tingues ulls, podria viure quan
se' l mengés l' "artista" més gran del món?
Si visques, pintaria? Podria? I què pintaria?
i ???????????????????????????????????????
qui si no ell va inventar l' "artista",
o almenys un tipus d' "artista"?
L' "art" actual què li deu? Tot?
l' "art", per "parlar" d' "art" trobeu estrany que s' hi pixi?
retorna l' "obra artística" al "simple objecte"?
l' "artista" ha de parlar d' "art"?
( o pot jugar???)
SAMO? L' "artista urbà amb copyright" que va conèixer l' Andy Warhol
fent pots de sopa de tomàquet i marylins i coca-coles de tots els colors, sabia qui era Basquiat?
Reia? Plorava? Morir als vint-i-set anys el fa mite? El color de la pell, potser?
?, ?, ?, ?, ?,?....
Pop-art? Land-art? Urban-art? Taxidermy-art? Exprequè?
Acaba amb "art"? Modes? I els dibuixos dels nens
perquè mai són "art", si ho són sempre?
Has sentit a parlar del Junkie-art? Que ets un urban-explorer?
I del trash-art? I del recycled-art combinat amb el revolution-art?
Perquè seguim parlant d' "abstracció" visual si no en sabem?
Ens afecten l' estat d' ànim els colors? L' "art" és teràpia? Queixa?
Bellesa? Competició? Inversió? Poesia? Supervivència?
( "cada obra d' art és un assassinat que no hem comès" deia l' Ana Mendieta:
què medeixes? què mediu? amb què comercieu? qui sou? què feu?
kill your idols?
però no anavem a xisclar? a saltar? a sentir? a dialogar? a compartir? a ser més persones?
encara pot ser? tornar a Altamira? pot ser?
copiem els drets humans? patentem l' amor? Sabeu de res per etiquetar? no descobert, cert?
per què creus que l' he fet rimar? penses en això? s' ha de pensar l' "art" o s' ha de sentir? Tot? Res? És? Encara som a l' época en què es parla de "materials"? De maneres d' "obrar"?
El ramat encara segueix al ramat?
els interrogants segueixen aquí:
griFOLL
juny-juliol de l' 11
casserres poble-poema
a disfrutART!!!
viernes, 1 de julio de 2011
GELATS de TEMPORADA!!!!
gelat de fulles de figuera borda:
gelat de cendrer.
gelat vegetarià.
gelat de pa amb tomàquet, sal i oli.
gelat de cendrer.
gelat vegetarià.
gelat de pa amb tomàquet, sal i oli.gelat de pipes de girasol caducades amb cendres.
gelat de pernil salat, tomaquet i oli.
gelat de fulles d' arbust desconegut.
NOUS DE TEMPORADA:
BON PROFIT!!!!
miércoles, 29 de junio de 2011
martes, 28 de junio de 2011
L’ ALTRA TINTA
“nua com una pàgina per encetar”
Sylvia Plath
L’ ALTRA TINTA
Heus aquí l’ invent de l’ aigua. De l’ aigua que et parlarà
quan aprenguis a escoltar i
deixis de ser impermeable, paraigües o refugi
on et refugies de tu i
no pas del món. El món ,heu-lo aquí
però i tu? nua com una pàgina per encetar.
Fes, comença a moure els llapis sense cap
ni cap intenció. Vermells de sang, blaus
per tot arreu de barallar-te amb tu, marrons
de fang i escorça: t’escrostones, pell de colobra;
verd dels amfibis que t’ amfibien l’ ànima,
grocs de la putrefacció de bilis que t’ empasses.
Enceta’ t. De primer cou, crema, dol, sagna i emmerda. Després
besa’ t als ulls i reclama’ t. No hi ha mitges tintes: ploma o no ploma?
I la suques:
Heus aquí l’ invent de l’ aigua. De l’ aigua que et parlarà
quan aprenguis a escoltar .
grifoll
29.06.11casserrespoblepoema
lunes, 27 de junio de 2011
creació de l' arc de st. martí
Creació de l' arc de st.martí per grifoll. Per la seva forma, sovint s'ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra, així apareix en diverses mitologies (la deessa grega Iris, la serp irisada australiana, l'Indra hindú...)Els budistes anomenen Arc de Sant Martí a l'estadi mental previ al nirvana, simbolitzant l'alegria suprema (per la reunió de tots els colors).
domingo, 26 de junio de 2011
viernes, 24 de junio de 2011
jueves, 23 de junio de 2011
efervescent
alces silencis fins que lladren
no sé si et fas bosc o el bosc es fa tu
tot el que està per sota de l’ amor no compta
dono voltes pel teu cos
el faig aquí
dins de tu hi ha un lloc per a trobar-nos
baixo pels cabells i et salto al got
grifoll
nitdesantjoandel’onnzecasserrespoblepoema
martes, 21 de junio de 2011
viernes, 17 de junio de 2011
Tres .Dos .U...Inicialitzant
S’ ha acabat! Començo. Fins ara assajava.
He passat per tres inferns i he caigut en dos paradisos.
No sóc l’ il·lús que t’ il·lusiona, t’ ho dic.
Jo venia amb amor. No duia res més. Mes
me l’ entorno a endur. I me l’ enduc valent.
Humil, però ferm. Tendre, però viscut. Més viu.
L’ amor que he après ha estat saber que jo no vull ser com tu.
Aspirem a tombes diferents. Molt diferents.
Tot són maneres de desaparèixer i la meva mascara
és no dur-ne. No en sé. I ho he provat, però em cauen,
se’ m trenquen, les perdo. No em van bé.
(Constin en acta varies visites a Venècia.)
Sempre he procurat donar el millor que en mi he trobat.
Fins avui t’ admirava i tu deies que a mi.
M’ emporto la meravella, i la tristesa més fonda
clavada al costat de les altres. Sagnant.
Sagnant i sol. El teu titella s’ ha tallat
les cordes. Fins ara assajava, però s’ ha acabat.
No sóc l’ il·lús que t’ il·lusiona. S’ obre el teló
i començo: Si no cuides allò que et sents teu,
descobreixes que res et pertany. Són coses que passen
que no sé si mai acaben de passar. Ho volies trist? Dues tasses.
No, jo no vull res, gràcies. Ho tinc tot per començar.
grifoll
17.06.11
poblepoema
miércoles, 15 de junio de 2011
L’ AMOR NO ÉS UN CAFÈ
Només dir les branques, les roques i a l’ ala de pardal que t’ acaroni.
Crec en la desesperança humana. La veig i és un melic emmirallant-se,
un enemic de filferros vius a la panxa que no et deixa reposar.
Vols. Desitges. Aspires cap a dins de tu. Xucles el mateix verí que t’ injectes.
Només dir que m’ ha agradat que la vida ens creués. Però “tot gran” no em convenç.
Vull voler dir l’ olor de la fusta quan s’ obre un aglà al mig del bosc , el lladruc petaner i
una petita pedra de color vermell que he dut dins el mitjó i ha caigut
pel cantó de l’ amor, el que rasca, el que cou, el que dona, el que
no jutja, el que no competeix, el que decapita la culpa i t’ agafa des
de dins com una embranzida invisible, un tornado que sols es pot descriure
indescriptiblement. Eh, no dic l’ instantani: l’ amor no és un cafè. La paraula amor
poques vegades el diu. De fet, amor no diu amor: amor diu amor. Només diu (sense dir-ho)
les branques, les roques i a l’ ala de pardal que t’ acaroni. L’ amor és ningú.
L’ amor és tothom i va amb pedals. S’ escull, i la veritat, val la pena.
A més, en trobes sempre, les 24 hores del dia i a tot arreu. Vols saber un secret?
L’ amor no coneix la solitud.
grifoll
15.06.11casserrespoblepoema
martes, 14 de junio de 2011
OUROBOROS
Millora. Està millorant. S’ obre camí.
Tot va bé. I nosaltres rodolem amb ell.
Ens donem cops i fem esgarrinxades, però a l’ altra volta
ja en vénen d’ altres,
toves com herba o assassines com mil piranyes entrant boges
per la boca.
Mes, tot és relatiu i cada instant, vius o morts,
la mateixa volta que ens ressuscita de l’ altra
ens inaugura la nova : Ho has escrit a la pissarra.
Millores. Estàs millorant. T’ inventes camins.
No sempre va bé. I nosaltres, què t’ he de dir?
Ens donem màgia i fem acrobàcies ,
però a l’ altra volta ja en vénen d’ altres,
fines com una fulla d’ afaitar o gamberres com l’ alegria
quan ho és.
Mes tot és irreal, i cada instant, certs o no, apareixem
per primera vegada al centre d’ aquest poema
que dona sempre la volta, i
rodola i millora. Estem millorant.
grifoll
15.6.11
casserrespoblepoema
viernes, 10 de junio de 2011
jueves, 9 de junio de 2011
miércoles, 8 de junio de 2011
lunes, 6 de junio de 2011
domingo, 5 de junio de 2011
NARCISOS ON LA FRAGILITAT
Darrera l’ heroi, morts i a punt.
Darrera la paraula, l’ hemorràgia invisible que asseca l’ ànima.
Darrera l’ impuls, l’ òstia i amunt.
Darrera el que ens pensàvem, un anhel dins una copa serpenteja
encara. Narcisos amb pistola, narcisos amb espàtula, narcisos amb fronteres,
narcisos de bandera, narcisos imperials, narcisos assassins, narcisos morts,
narcisos d’ un sol cor (muscle): el propi -van amb torreta, mai vénen (desarmats) -.
*
Darrera
hi som tots: aquí.
On la fragilitat,
on tot és possible. Meravelles i tragèdies.
Cargols i llimacs.
Ara et ve un porro i ara et ve una porra.
No saps si et tanquen a dins o et tanquen a fora, i
mai a on. Ho saps on ets? On ? Davant ? Darrera?
De què? De qui? Per què? Qui ho diu?
*
I saps qui ets? I saps què vols? I per què ho vols? I per a qui ho vols?
Dispares, tortures, violes, etiquetes, jutges, tornes a disparar, te’ n rius
de l’ últim de la fila, del porter que s’ equivoca.
Insultes, piques, difames. I quan insultes, a mi m’ insultes.
I quan piques, a mi em piques. I facis el que facis ho estàs fent
a totes les persones, inclosa la teva.
*
L’ amor petit és el gran, tu ja ho saps (¿?). No surt als anuncis.
L’ amor que és donar, l’ amor que no coneix la culpa ni el perdó
ni l’ elegància ni que et tornin cap petó.
L’ amor que no desitja, que no pertany, que és. L’ amor. No la paraula amor.
L’ amor, dic.
Fa quatre dies que sóc al planeta. No sé res, però em sembla que és l’ amor.
Tampoc sé si tothom en disposa, doncs arreu hi ha molta sang
i això no hauria de ser considerat “normal”, em sembla.
Un món tallat a rodanxes.
grifoll
5.06.11
Suscribirse a:
Entradas (Atom)