avinguda formiga

serendípia i desactivació del temps- exercicis-

serendípia i desactivació del temps

- exercicis-

4 ratlles

No hi ha passat ni present ni futur,

el què hi ha és un gran descontrol

general sense nom on s’ hi agafa tothom

no com vol, com pot i encara gràcies.

grifoll

15.04.11

casserrespoblepoema

JO NO LA SÉ

Quan sols veig allò que m’ és dat per a no entendre, disparo:
ho vull veure i dur-ho fins l’ extrem, que m’ ho diguis tu
de qui és aquesta mà amb ulls i qui la sacseja.





Rumor, el tracte amb la condemna

és una olor de florit colpejant a la porta,

mendicant en pla, on la sal fon darrere els murs

serpents primitives, dansa de la gota de sang

que esquitxa el girasol ferit enmig del prat.

I al món de les aigües s’' hi infonen sospites

de peixos d’ argent, furiosos de lluna:

no oblidis que el bosc sempre plora...

Senyores i Senyors passatgers:

és el desig que dins el didal no es punxa,

no es mulla, s’ hi ortiga i entra en ruïnes

un vers de gos on hi esmorza la pesta,

que diu lo que prova amb paraules,

de fer el lladruc, mercader d’ ombra-trista amb camisa

de vidres -la fera és còmplice agraïda de monstres -

traça dibuixos i fa gàrgares dins la gruta,

irradia l’ eco i la nafra, el servent i la presa.

Oxidat fins la nit més estranya

que engendra el poema, dessota una capa,

en bandeja de tapa de vàter i xuta, que aquí,

nu i prenyat d’ errors, sobre un full de camins

immenses avingudes de lliris de ciment

cada cent anys diu que repeteixen el cicle.

grifoll

 

autoretrat de l’ assassí

El metge li ha dit al meu cervell que em digui que tinc dolor. El metge li ha dit al meu cervell que em digui que el dolor es intens, i que té un nom que surt als llibres més importants que publiquen ara als estats units. El metge li ha dit al meu cervell que recordi constantment que està parlant amb un ésser de bata blanca que ho pot tot. El metge li ha dit al meu cervell quins són els símptomes que el cos ha de sentir. De cop i de volta, el metge s’ ha mort al meu davant sense avisar. He sortit per dir-ho i li han dit al meu cervell que em digués que em trobava molt afectat, que no em mogués, que m’ estirés, que respirés. Ha vingut un psicòleg a dir-li al meu cervell que tenia un atac de nervis, però que aguantés que ja arribava el psiquiatre. Ha aparegut un senyor esverat amb una xeringa als dits apuntant-me. Li han dit al meu cervell que calia lligar-me perquè havia enfollit i no trobarien la vena quan comencés a espernegar. Lligat i punxat de peus a cap, se m’ han endut a l’ hospital. Quan m’ he despertat, han passat deu metges a dir-li al meu cervell, que sí n’ era capaç, em comuniqués que em trobava tancat al manicomi per boig i per intent d’ homicidi, que no provés de fer res, que a fora hi havia la policia.

griFOLL

13.04.11

casserrespoblepoema

chemin

a vegades em moro un instant,

però en secret,

d’ amagat:

ningú entendria

que ressuscito

cada dos per tres

grifoll

abril de l’ 11

casserrespoblepoema

BAYER

CARPA-DIGUE' M

Truquen:

CARPA-DIGUE'M

Submergida, s’ ofèn la farsa del despresent,


n’ augmenta el registre d’esbandides:


sols l’ instant al pou dels dits


empassant-se sense discreció tots els colors,


deixant el mapa en blanc com una eternitat


intacta, a punt. I corrompre el laberint dels rendits


fent una xauxa a la reixa. Raptar l’ aroma i que s’ aixequi


una tempesta al paladar, que la bava ens caigui, que


no s’ assequi la sorpresa que no consta al guió,


que ni el guió mateix no consta al guió


del present dels tots aquí presents, que


- el present no s’ acaba mai, no pot constar-


muda i muda doblement, directe avall


i tira amunt que fa baixada: ni neix ni mor,


no hi és a temps. És, no dóna per a més què per a tot,


de ser-hi a per totes. Ara, no hi tenen cabuda les presses,


amb presses se’ n fuig i tot s’ entrebanca i ni som


ni ens deixem ser. La realitat s’ amaga rere


la realitat.

griFOLL

12.04.11

casserrespoblepoema

TRACTAMENT

tractaré als nens com si fossin grans

i tractaré als grans com si fossin nens

griFOLL

10.4.11

casserrespoblepoema

RIURE

 

quan el foll va dir que plorar cap per avall

era riure

tothom se n’ hi va enplorar

griFOLL

9.4.11

casserrespoblepoema

griFOLL- 2on recital sota el pantanu de casserres, que " a la follia no s' hi cau..."

ZIGA i ZAGA

griFOLL

9.4.11

casserrespoblepoema

MÀ MORTA

mà sola que rasques

la dansa espectral

diguem on va la follia

quan mor, del foll,

el mortal

griFOLL

8.4.11

casserrespoblepoema

PEU

.



Pero ocurre
tan pronto el corazón, y tarda tanto
la vida...
(...)
Así el dolor se sabe verdadero
en el miembro amputado...

Juan Carlos Suñen

PEU

caminava el gran peu

sobre la roca i sobre l’ herba

i travessava rius i era

ple de cargols, i de bardissa

dessota les ungles, en totes

menys a la petita, que allà hi feia

jocs de màgia mentre l’ altre tros de peu

dormia

i somiava en què l’ endemà aniria

per camins on hi hauria salamandres i

altres peus i més de tres bolets que hi

creixerien , un de roig amb trenta-vuit puntets i

dos més quatre on descansar

fins que tornés a ser l’ hora, llavors

la planta del peu seria escalfada pel sol

i aquest s’ aixecaria,

avui tocaria travessar sis muntanyes,

una era de por

i les altres en feien, però

s’ havia de fer;

el gran peu, de fet, cap peu

no és fet per a estar-se quiet,

que ja trencava pedres d’ un cop

i amb les urpes rascava

i feia túnels i

se n’ anava cap a sota terra

o foradava un núvol i amunt

amunt fins la lluna de valència o més

enllà a jugar amb els planetes

a pilota, el gran peu que va

anar creixent però mai

no va saber de quin peu calçava.

ja s’ hi feien nius de pardals

a sobre, i dessota del pont hi penjaven

rates pinyades però cada dia el gran peu

caminava i era la feina del peu,

no en tenia cap altre el gran

peu cada vegada més gran.

un dia es va fer

una sabata amb un bosc ple de molsa

però se li va clavar un roure i

se li van trencar els rius i fins que es va deixar

per sempre més d’ espardenyes, el gran peu

dels quatre dits i l’ altre joc fent màgia,

sempre el xic jugant amb herbes i llengots i

cuca-feres. al gran peu no li agradava

disfressar-se de mitjó, deia que era

una presó , que ni s’ hi veia ni es deixava veure

quan plorava o reia o perdia mitja ungla

fent una batalla salvatge amb

ell mateix, quan el gran peu

s’ entrebancava passava vergonya i

no passava res ,passava una bamba i

no passava res ,passava una serp i

no passava res, passava un borinot i

no passava res, passava un núvol que xocava amb un altre

i

plovia

i

el gran peu es rentava i netejava les esgarrinxades i

jugava amb el vent i

saltava pels bassals. el gran peu

que va fotre cossa a aquest poema i

jo ara et xuto.

t’ ha tocat.

el relleu.

grifoll

7.4.11

DERRAPADA

DERRAPADA

 

la fórmula de l’ esquelet és una taula d’ ossos

tendeix a l’ horitzó i s’ hi vincla

recobert de rialles

mastegat pel temps

reflecteix una febre antiga com de fera sàvia

recremada i banyuda que passa i diu el nom

del que la palma fent d’un mossèn corrent pel bosc

disfressat de bèstia roja amb la sotana i la mengana i la fulana

que li foten d’ hòsties fins que treu la primera

papilla del grial -collita del 72 d.c- si no si mes

‘nava a dir que la fórmula de l’ esquelet es fa d’ estar drets

cansats però a punt

perduts però enllà

trobats per fi

sols com dues pedres en una gravera

quan totes les altres pedres dormen en silenci

llavors

llavors

cal sortir dels marges del parèntesi per la finestra

blegar els barrots que es mengen la paraula

‘nar-se’ n de migranya i vomitar-se fins les tantes

no comprar consciencies ni que siguin regalades

‘nar-se’ n de la fava i fer les paus amb les entranyes

però ‘nava a dir de l’ esquelet que al moll de l’ os

hi resideix la màgia i que per això amb el temps i una banya hi ha

portadors d’ esquelets tan endurits que ni descalçant-hi

la calç i tot el fòsfor que basteixen l’ ésser-cosa-

adulta amb les idees clares que basant-se en el ramat

fa llana i pastura a pas de caiguda que cau

cacau que diu que va bé com el prozac i la cocaïna

blanca com l’ esquelet la teva camisa de calç amb midó

de llana impecable d’ ovella que va la segona

que va la tercera i amb el gos no s’ hi fixa

el gos no serà sacrificat que el gos no es sacrifica

tiraré per la dreta tombaré per l’ esquerre

saltaré per davant del pastor ( i...?)

mes de la fórmula de l’ esquelet 'nava a dir que

és dos per set o set de dos o set de set de dos en sis

i ‘nem que fugim que fotem el camp de la pedrera

de la segona i a la tercera i

ja! som fora: aquí no hi ha pes

qui ho havia de dir que fora fos tan endins?

i que només s’ hi val a jugar

que no hi ha veritat ni mentida

ni pregunta ni respostes ni partida

aquí s’ hi xiscla s’ hi xafa s’ hi nafra s’ hi posa

una llavor i creix la bellesa disparada cap al cel

i fa una derrapada i volen tot de pipes

aquí si s’ hi riu s’ hi pixa s’ hi besa s’ hi esclata s’ hi està

de collons si t’ hi fixes be

ens volien enganyar eren tots tots ells

una banda de mentiders d’ allò més repentinats

que hi ‘naven de cap -de cap però de part de tothom!-

fa cosa de veure com veuen la cosa que fan

diuen que ho saben tot i que res ens serà revelat

però el que deia jo no era pas el que origina que digui

tot això que no ho dic ho teclejo amb un pianet

del besavi de fusta (el pianet) i raja

raja com una deu ennuegada de tempestes

d’ aigua que evaporada i ploguda tan ventilada tan

clara que regala que et volia regalar aquest regalim

de versos d’ aigua oxigenada

ja

saps que couran

jo

sàpigues que bufaré com un gegant

grifoll

6.4.11

casserrespoblepoema

EL DISC DE GRIFOLL A PUNTZERO!!!!

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2011/04/el-disc-del-grifoll.html

D’ ESTARPERCASA va ser un disc que no va ser, per sort de la bona. Sons i sorolls rebregats, desmúsiques amb poemes desrecitats dels llibres EN DESORDRE i DELS ANYS BEGUTS, de josep grifoll.


Clincs, mots i tempestes que acaben amb un poema-orgasme fet de retalls amb retalls enganxats amb cola de fuster.

***

CRIT FINS DRAC

CRIT FINS DRAC

 

tot s’ hi cola per les cantonades al meu nas de gos color fugitiu i l’ aroma que ve de molt lluny és un instant que perfora deserts de sorra fina i a la vegada pedrega sempre glaçons d’ un Zeus embriac i algú fred i gris i molsut passa portant un paraigua que és tot de forats i ferros i els paraigües treuen ulls –des de petit ho sé des de molt petit de quan encara no plovia- no sé com seria el què no va ser no va ser ni que sigui on s’ és quan tornant s’ hi camufla tot fet de pedres amb boixos fenàs i els pagesos amb destrals i cotxes rovellats i el escurçons esmolats i mig infern de dimonis armats i la veu: vés vés diu ‘neu ‘neu ‘neu endavant que us ve tot darrera a mi m’ agrada aquí tan aquí amb tu quan dius que no ho dius i pren sentit el sense sentit l’ absurd esquizofrènic la depressió glacial a les entranyes un iceberg que espetego amb les dents que és dolent com un tall un flaix se m’ endu pels camps a fer de granota de gripau de foll d’ una fruita que s’ obre i fa cloc i en surt una animeta boja que despentina tot el bosc i vinc tan de pressa que s’ aparten els arbres i desprès els horitzons i fins que tot és llis com una manera de venir a regalar-te aquest veloç instant de lluita amb les imatges que assalten la ment a la velocitat d’ una tempesta mai imaginada fins que surt el sol i llavors ja som el drac que reposa a la pedra

griFOLL

5.5.11

casserrespoblepoema

L' ENTREVISTA!

ENTREVISTA a HENRY TRETZE

què fas?

passo fulls

obro portes

trenco pels carrers

i moc muntanyes ah

i de nit venc persianes

a què aspires?

quan ‘nava a la salle

esnifava aspirines

com veus el futur?

passat de moda

com et definiries?

me n’ aniria

on vius?

aquí

on vas?

aquí

d’ on vens?

de l’ estanc

demana un desig

que s’ acompleixi

vols afegir alguna cosa?

que tens cola?

en puc comprar

doncs au

 vés i compra

griFOLL

5.4.11

casserrespoblepoema

RASCA

RASCA

una au va trencar la nit

i una ploma deixà els silencis

silenciar

en repòs...

-dins teu s’ hi regiren segles sencers-

tots els escurçons explotaran

demà a dos quarts de sis en punt

tots fets de foc dalt l’ espelma de l’ alba

mil per mil camins dient la cera

i

tastar-la

la fressa de ser-hi

esgarrif sens final

la baba de hiena

la febre ancestral

i jo

que també hi vinc

amb tu

a rascar-hi

si ho vols

si m’ hi vols

a fer pols

pels corriols

infinits

de

l’ amor

grifoll

04.04.2011

casserrespoblepoema

i...L' AMIC DELS ULLS DAURATS

Això és un TÒTIL, no sé si tòtil, però és un TÒTIL,aquest:

L' AMIC DELS ULLS VERMELLS

DISTRIBUÏM ELS PETONS?

els petons no es guarden

són caducs com la quietud

a vegades també immobilitzen

i a vegades ho muden tot i són l’ ofec

però no n’ hi ha cap de repe

guanyen tots els participants

menys i és (llàstima: hi ha més petons

pels morts que pels vius) trist

-com no ho ha de ser?- quan ja hi ha

llavis que reclamen ser nínxols

per falta d’ estimació!

jo no veig que la gent es faci petons

petons vius de viu a viu petons de veritat

i a tots els cursis de la comunitat

això ens té preocupats:

el món no s’ acabarà per manca d’ ozó

ni per tot lo que diuen que ve i va que no va

hi ha cartes plenes de petons

fotografies besades milers de vegades

morrejades exclusives pels somnis i

i creus i copes petonejades i caps de guix i de bronze

i de marbre i de pedres de pedres

pels murs de les presons i manicomis on

tancats -sempre m'he preguntat- quants

per falta de no haver estat besats

quan més s’ ho tenien callat

allà

amb la soledat...

no estan mal distribuïts els petons?

grifoll

3.4.11

casserrespoblepoema

RES, QUE HO FOTEN TOT AL REVÉS...

això és per a tu que t’ hi ets llegint-me’ t

cerques gent que cregui en tu

que tu ja no hi creus en tu...mes

si sabessis el que vol la gent de tu

si ho sabessis...

si t’ estimessis a tu

com estimes tu als demès -però

sobretot com estimes als de menys-

i si un reflex de tu

se’ t fos basat en fets reals de tu

-de tu en les realitats en les que et bases-

tu no ets pas on dius que ets tu

-el que passa és que tu

tens l’ escala de valors de tu al revés

i els miralls mentiders com la lluna-...prô

si sentissis la persona que ets sentida

la que et fas fins deixar-t’hi les urpes

si sabessis lo jove que ets ara

quan demà te’ n recordis d’ avui

sabent que no hi havia presses

lo absurdes que eren les pors

...i si jo fos només un mirall

un trosset d’ espurna i això

et fes a tu un petó xic -per xic que fos-

i tu te’ l tornessis...

grifoll

1-2 d’ Abril de l’ 11

casserrespoblepoema

NO ET CONFORMIS

aquesta no falla

herbari carnívor

cabellets, herba dels folls i lli viscós

-passa una salamandra- i púrpura,

la lloba-carda s’ obre que esgarrinxa,

-passa una granoteta- i sota l’ om

de fulla petita, d’ una estesa de molsa

-passa un ofegabous- som a la riereta:

poliol d’ aigua, trèvol d’ aigua i coralets,

-passa una boca i toca l’ altra-

fem el bàlsam, maculat,el lami,

el lligabosc, la falzia roja, -passa,

volant i groga, una fonollada- i som

la gatosa, l’ herba raspallera i l’ espernallac;

boscana, la teva corol•lina s’ obre; i jo,

l’ apegalós , foixarda, llengua de cérvol,

pastanaga borda; i tu, magnòlia, assutzena,

espunyidella d’ olor, rogeta, trepadella,

-passa una garsa: brillem- que ens melgoníem,

de llapassa, cordifòlis de listera, llurenem

llunàries, cavallegem aigualosos , festuca

d’ arundinàcia, enfenassats , trèvolem

a tota fulla, llampudolíem fins la saba,

clorofil•lem fins l’ ornitògal,

vidalbem d’ anagall, som l’ herba de les set

sagnies, saxífraguem opositifòliament,

boixerolem la muixa, que és l’ all vermell

i vol persicaria l’ acant que és de bruixa,

i l’ auró d’ Adam i la fulla de cep d’ Eva...

fum

fumfum

 

grifoll

31.03.11

casserrespoblepoema

 

record del futur

 

tornaràs

altra volta

al llit

del naufragi

dins aquella casa

enterca on vas deixar

la joventut

plantada

i m’ hi trobaràs

a mi

grifoll

30.03.11

casserrespoblepoema

droga' t

CANÇÓ DE LES HERBES

Ginesta,

dragó encès,

xoc groc

sortint en picat del terra,

coet de l ‘ infern fins el zel:

t’ he vist, i a vosaltres,

sèpals i pètals del lliri,

del gingebre,

fins el rizoma!

Jo sóc el voyeur dels boscos.

Menta,

menta labiada...

Romaní que vas a Roma,

amor aquí!

D’àcid cinàmic,

d’ olis cicatritzants...

Anís de foll Fenoll,

embriaga’ m tu i

la Rosella dels grecs, i

la Belladona; i la Flor

alpina que hi creixi ,

que baixi del cim i

que esclati el seu foc,

foc primer.

“Aquelles muntanyes

que s’abaixaran,

i les amoretes

que apareixeran.”

que deia el Maragall...

I me n’ he anat

rere les roques,

hi he vist joncs,

 i l’ Agapant...

grifoll

29.03.11

casserrespoblepoema

SALUT TOTAL, poema-collage de griFOLL

NO!!!

RETRAT de la BRUIXA VOLANT, de griFOLL

griFOLL pinOTxo

ReTaLl De DiAri ExPo GriFoLl 97!!!

griFOLL escanejat