martes, 22 de junio de 2010
lunes, 21 de junio de 2010
miércoles, 2 de junio de 2010
DIUEN QUE EL TAMANY DE PUNY QUE FEM
ÉS IGUAL AL DEL NOSTRE COR
la mà que escriu mai és la mateixa
la mà quan torna del bosc o del món
ha viscut més
la mà que puja pel riu o arriba plovent
la mà que ha estat entre les teves mans
és sempre una altra mà
més valenta més certa més viva
es converteix en la mà que roba els nassos a la canalla
és la mà que dóna menjar al gos
que pinta a la gent cap per avall
la mà que escriu per que vosaltres en sou els dits
els sentits els perquès l´amor
dits meus que em doneu corda
dits
tots de fer dites
mà tota de dits
Grifoll´10
lunes, 31 de mayo de 2010
jueves, 27 de mayo de 2010
jueves, 1 de abril de 2010
DEU RAMATS DE FORMIGUES CONSPIRANT
1. una piga una galàxia dos balcons i
la mort
en un aparador:
els límits s´identifiquen amb mi
2. a les nits m´entren draps fustes paperassa a casa i
en una nota en un sobre de setena mà bruta
el drapaire:
de roig i negre per demà
3. em cauen les ungles de tant enyor que de sota me´n salta
no puc caçar
què xiscla el nen que no hi havia bèstia que pogués amb ell?
no re sents el vent
4. en diligència vers el mirall un dibuix animat mort em treu
vull dir que m´arrenca la llengua
sóc el mim (:)
quiet!
5. mut m´escolto clavat de cap a terra millor
m´agrada les estrelles em fan pessigolles als peus i
com que no penso per no avorrir-me
sento
6. venen volant plomes sense au al vermut de l´abisme
a vegades som sis
sis som tants aquests sis dits d´una mà diferent sis que sóc
el dit: cor que m´hi incloc aquest toc
7. setanta set vegades set dies a la setmana del mes de l´any de la dècada
no entenc re
visc al profund de l´instant on cova el silenci
sóc l´estrany ger minar d´un altre món de racons i tresors de secrets: la curiositat
8. l´infinit que et puja per l´esquena t´espía
és la mateixa formiga que se´t mou a la panxa quan veus la lluna o et fan un petó
conspira la màgia
al favor teu
9. no m´entretinc fent versos m´hi deixo els collons
pro en sé igual que de viure
foll desordenat muntanya russa:
sóc el que aprèn
10. ara retalla totes les respostes que te n´hagis fet i
digue´m ja no qui sóc
sino
si era qui
Grifoll´10
miércoles, 31 de marzo de 2010
ENS DEMANEN
A ma germana, la Montseta
Hija mía, es mejor vivir
con la alegría de los hombres,
que llorar ante el muro ciego.
(…)
Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.
La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares,
tendrás amor, tendrás amigos.
J.A Goytisolo
el vent son les veus totes
que no escolten les orelles
ens tornaran a despertar
els silencis impossibles
obriràs les mans i agafaràs el sol
ara no ho veus
la mort és un mur que t´ho tapa
sempre més tindràs durícies a les mans
vida tossuda vida
és el mur dels valents aquest que escalem
sense xarxa ni cordes
el mur dels laments d´aquells que no escalen
nostre és aquest vertigen
aquesta por escènica d´existir que ens enganxa
aquesta fúria de burlar pastor ramat i escapar-se amb el gos
a cercar per nosaltres mateixos a
aprendre que la gent més meravellosa
és la que després de les grandíssimes hòsties
ho segueix sent
somriuen i tenen durícies a les mans son amables no et jutgen
sovint parlen en silenci o no callen mentre tu els hi mires als ulls
s´hi està còmode t´abracen i
sempre sempre existeixen
els sents? des de la banda dels valents
son fets d´amor i
ens demanen
t´estimo més que a tot
Montseta
Grifoll´10
martes, 30 de marzo de 2010
FRÀGIL i TAT
la flor té la boca adormida i els peus del dimoni
existeix en móns diferents i té més peces que déu
és un petó transparent que gira i dóna la flor
no té fi la fragilitat no té fi és imminent la guillotina
pro conte més el silenci mortal que les veus tan populars
del no-res i el soroll sepulcral que escupen al cel
el pol•len cada pètal el color mutant impacient
el final fa la poesia i
no obrir-se el capullu
Grifoll´10
viernes, 26 de marzo de 2010
FA TANTS ANYS D´AHIR AL VESPRE
(per fer un recull de petons que no van ser)
tot el que va passar fa tants anys va ser ahir al vespre
fa tants anys d´ahir al vespre va passar tot
i tot va ser terrible
i tot va ser preciós
fa tants anys d´aquell vespre d´aquella nit que se´ns va fer de dia i encara bevíem
ahir al vespre
va fer el fet la moneda màgica amb la que vas escapçar un núvol?
hi penses a vegades en com haguéssim pogut fer anar les coses?
recordo la llum que desprenies sempre ahir al vespre
aquella nit que se´ns va fer de dia
i tot va ser terrible
i tot va ser preciós
plorar amb tu sobre el cotxe abandonat
un altre vespre abans d´ahir
fa tants anys que se´ns va fer de cop de dia
no vam ni
tenir temps de fer-nos el petó
...que per aquest vespre el valgui doncs
aquest poema
aquest petó
d´ahir al vespre de
la vida aquella d´abans d´ahir
que no tornarà.
Grifoll´10
Sóc de Malanyeu, llocons!!!
jueves, 25 de marzo de 2010
poemes grifoll (dos anys? que poquíssim!)
ASHES TO ASHES
Yo amo,
tu amas,
el ama,
nosotros amamos,
vosotros amáis,
ellos aman.
Ojalá no fuese conjugación sino realidad.
Mario Moreno 'Cantinflas'
ja no som
principiants de la mort
ja no som
principiants a la vida
recordes els llibres aquells de
tria la teva aventura?
doncs aventura´t
fes que la sigui
hi haurà fades dragons mags misteris homes elefant dones pantera
tresors fars estacions petons de pel•lícula mims clowns funambulístes
extraterrestres nans verds gossos a quadres pirates saltimbanquis
barrufets primaveres homes del sac prínceps que es converteixen en gripaus
bruixes follets tangos bojos per tu bojos a part i el Tarsan i el Tom Sawyer també
que el gran teatre del món l´hem de fer continuar que aquest no pot ser
t´ho prometo jo
que jo també hi seré
Grifoll´10
LA CAUSA
(poema en dues parts)
I
vaig viure un temps a la ciutat del vent i
la primavera més primavera de totes
la vaig passar dins un pot de mel
he estat en caus que m´ha costat posar del dret
dins cors que ara ja no bateguen i
dins cors que abriguen totes les cambres dels meus ànims
tinc silencis en un buit gens sepulcral que és meu i estimo
sóc el fill del meu pare i el meu pare s´ha mort
pro aquesta mà de cinc dits que m´agafa és d´amor i
no suposo re sobre què deu ser la vida m´atreveixo a dir
q´una carrera d´interrogants i un passeig preciós un dia una tarda una estona
un instant quan t´ha mirat i l´has fet riure
instants una suma d´instants com aquest per exemple
mentre van perdent el punt els interrogants perque pesen
“perque ens han canviat totes les preguntes...” ja massa vegades
aprendre i aprendre a sumar el major temps d´instants
que no tohom vol aprendre a veure
ells s´ho perden
doncs aquests instants son la vida ells si que estan morts
no pas els morts
si no ho estaven abans de morir-se
II
vaig viure un temps a la panxa del bou i era un nen
que corria pels boscos empaitant el gran llangardaix
que despres a París en vaig trobar les restes
vaig viatjar fins la lluna als quinze i
als dinou vaig saber de mil altres camins existències realitats
vaig aprendre al castell i a la torre més alta
en cada borratxera i en cada ressaca
en cada abstinència i en cada absència
i si em demanessin per tornar a nèixer
diria que sí
hi ha mines hi ha bombes la gent explota si
però a vosaltres us estimo tant
sou tant la meva abraçada infinita
sou la poesia
la poesia que em construeix
sóc amb vosaltres quan plou i surt el sol i és tot del nostre color
quan trobo una pedra un tronc amb cara de musaranya
quan sec a escoltar les orenetes quan lluito quan m´entrebanco
(ei, pro de peus xics,
ànima alada...)
que a què ve això ara?
ve a que us estimo
ve a que
peti el que peti
estic amb la vida i aquesta és la causa
Grifoll´10
TRES D´HAM I UN AMB
ham
tot s´hi val, jo mateix sóc xic i poruc i fins i tot quan tinc calor, sento fred, ningú avisa, passen coses dins meu si és que dins meu em pertany, sino és així, tampoc m´estic callant la paraula i a déu, si és que n´hi ha i vaga la pena i siau, re de rede
les paraules que ara llegeixes son les teves paraules, no pots demostrar-t´ho de cap manera i ho saps que ve després d´ara? –somric quan dius aménmercuri
líquid com l´enamorament entre dos termòmetres
líquid com el suc de la fruita de l´arbre empeltat amb fermesa
líquid com la saliva de la pluja on tot calla menys el silenci
líquid món de peixos i meduses elèctriques de mil watts
líquid com la son quan beu del got del teu somni
líquid com la música transparent de la força del riu que esmola la pedra
líquid com els colors líquids de l´aquarel•la que ens dissol
AMB
cap paraula et dic el que m´entens
t´entenc el que m´entens sabent el que t´entenc que em saps
m´entens el que t´entenc sabent el que m´entens que et sé
tu, març del 2010
miércoles, 24 de marzo de 2010
costat que seus al meu costat
costat propi estrany esporgat
costat disfressa de pell elàstica
costat persona llogater del meu costat
costat que furgues i gemegues i aprens
costat desconegut reflex de mi velat
costat sense identitat transparent costat
costat túnel de miralls del tibidabu
costat d´interrogants que n´engendren més
costat corda fluixa saltimbanqui funambulista
costat acosta´t costat
que tens sang
Grifoll´10
martes, 23 de marzo de 2010
PRIMAVERA, de Grifoll. CORS (hortikultura tèxtil 2010)
HORTIKULTURA TÈXTIL
PRIMAVERA 2010
despres de cotonejar amb intencions d´inaugurar la primavera
he descobert que el que feia era plantar cors
cors tèxtils per a tu
tèxtils perque el meu pare havía treballat molts anys en aquest sector
i el sentia i li apassionava
des d´aquí
ALS MEUS, TOT VOSTRE*
lunes, 22 de marzo de 2010
L´AMOR ÉS LA COMPENSACIÓ DE LA MORT...poesia fent l´amor a la banyera de Bagà
Pensar és materia i gris, sentir no és fa ni és desfà: és,s´és.
I estic amb el mestre benedetti quan a Schopenhauer sols li salva
la frase de “el amor es la compensación de la muerte;
su correlativo esencial”.
Grifoll
sábado, 20 de marzo de 2010
viernes, 19 de marzo de 2010
"OBJECT? TROUVÉ" Grifoll
PIE DE FOTO (Ana)
¿Cuantas veces he deseado permanecer eternamente allí, en esta foto de hace no tantos años, feliz, cuando todos los futuros eran abiertos y por eso no hacía falta pensar y era todo soñar que una era lo que una deseaba y todo encajaba sin prólogos ni finales ni fueras de combate?
(extret d´un conte inacabat de j grifoll)
photomaton´s trobades als encants l´any passat.
.jpg)
domingo, 22 de noviembre de 2009
.jpg)
martes, 20 de octubre de 2009
martes, 6 de octubre de 2009
GENT, AL MOVIMENT
http://movimentpuntzero.blogspot.com/
MINUT.O
MINUT.Ogerard vilardaga * gabriel de martínez
jordi plana * marc sellarès * josep grifoll
tràfec teatre * etílic teatre * la comunidäd
caducifòlia+els normals * indiosingràcia
el gos binari * enoughortoomuch * elsa guerra
fotografia * pintura * música * experimentació
teatre * performaces * escultura * poesia * dansa
lunes, 5 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)