Seguidores

jueves, 22 de diciembre de 2016

REBOBINARIA (vam fer l’ amor amb cafè i gira-sols)

REBOBINARIA
 (vam fer l’ amor amb cafè i gira-sols)






Encara que el vent sagni, t’ esgarrapi,
despertem les feres, àguila i clavell de fúria,
recs d’ amor espès, les preguntes sense clau
s’ enfonsen dins la nit on dorms sense poder dormir,
estomac cendrós als matins, els pecats no pesen,
sobrecarregats de vanitat els destins imposats
no ens han deixat veure la llum, finestres amb creus.
Confonem la sort amb l’ atzar, el destí amb la velocitat,
coses innocents, humans de cap petit i cor gran,
solituds entrelligades que s’ ignoren, l’ estepa
és plena de deserts voltant, girant en cercles
com voltors ran de veure-hi un lliri callat.
No ens han ensenyat a ser, ens han ensenyat a ser
correctes, i no ho som. Pica.  Llavors érem joves
i fàcils d’ enredar, cua de sargantana per estrenar,
llengots al pit, llengotes pel cucut, il·lusions a mesura
de no mesurar res i llençar-s’hi de cap i de cor i de tot,
l’ ocasió. Vam viure el dia. Vam viure la nit. El seu esperit
de sonet recargolant-se entre les nostres olors
de maduixa amb tinta i trementina. Goethe. Pizarnik.
I la vida semblava tan fàcil com trencar un cacauet.
I per nadal galetes i galets, fot-hi lletres,
números com el setanta set vegades set
i tira milles que aquí no hi arriba ni Artaud
amb el Pesanervis dels collons, medicacions,
efectes secundaris, primaris, originals, ens torturen,
o no veus el temps que és vida, que et fan esperar fora d’ ella?
Colorín coloratxu, i una pólvora ens desa les coses
a l’ armari de les aparences, a l’ estudi de l’ estudianteta,
al forat del pany de la porta que mai obrirem.
Respirem això que queda d’ oxigen, no és res.
Serveis neutrals desapareguts. No retornis al pou.
Passen cent anys, no retornis a la cova dels eriçons i vola
sense coca cola, un vapor d’ alens ens crida, sents?
Surt, trenca miralls, destrossa columnes, fora gelades,
encén-te la sang amb petardos, el ventre amb esprit de vins
i corre que ve el puto home del sac i va armat.
Blanc de titani amb carbasses, DNI, titella, espantaocells & cop.
Jo vaig rodolar per les escales fins a casa teva, just al llit.
Tu vas entrar per la xemeneia – que no n’ hi ha.
Després no vam créixer ni hòsties, vam fer l’ amor
amb cafè i gira-sols, i aquesta imatge és la que tot ho cura.
Va valer-ho: les crisis i els inferns, els deliris, les ombres...
Era xop el terra quan ens vam retrobar i volaven llums
de fanals futuristes pels turistes i tu em vas ensenyar
que encara creixien flors a les aceres. Góngora, Gorgorito i demès...
Va ser saltant per la finestra, anant per les teulades,
empaitant la lluna, destinats a passar del destí i volar-la,
l’ ànima i la set de vida com una espasa clavada
a la realitat mortal i quotidiana dels  caprequadrats. No.
El ratpenat i la rata pinyada se l’ inventen, te’n recordes?
Deixa’ m despertar, agafar-me als nostres dies, no
n’ hi ha més, dóna’ m laberints.
Després un rec, un frisar, no saber qui ni què som, ara.
No era desmesura, era vida.
Trucaran quan ja siguem a Groenlàndia, sí.
Només ens morirem una vegada.
Al fondo, junts. Mantenint el posat de nens
per dins, sobrevolant l’ instant, saltant-se-la.
Colors, ens hem quedat i anem de joc en joc.
Variacions i pares tu.
Naixem.



griFOLL

miércoles, 14 de diciembre de 2016

UN SAC DE FUM

UN SAC DE FUM

𓅢

em foten un jec d’ hòsties per tarat
i brilla el sol
em moro set vegades a la porta de la gàbia
i ets preciosa
tinc clavada una navalla als ous
i canta la puput
acabarem tots morts del tot
i faig un porro
sento veus que em sembla que no hi són
i escric


griFOLL

viernes, 21 de octubre de 2016

BON DIA



BON DIA

Amor, tu no tens res d’ ells, ni en tu ni els hi deus. Em despertes llepant-me les parpelles, llavors ve la llum, que és veure’ t ( ... )quan el cap encara és net i tou el cor, jo sóc aquell, el que somriu.


griFOLL

L’ AMOR NO PESA




L’ AMOR NO PESA

Per què pesa tant ser una mala herba en un camp de rocs, un vell, un gat, un gos, un boig, un  infant entre adults ? Són ells els  que van disfressats, tu t’apartes per por de no saber qui són, si són verinosos, envegen o crien narcisos a dins. De què s’ amaguen fent veure que no s’ amaguen mostrant-se com qui no són? No sé jugar-hi a aquest joc. Jo, si sóc un pi, faig pinyes, i si sóc un cabró, t’ ensenyo les banyes. No, no m’ adapto, i vull, perquè sé que entre tanta falòrnia hi ha persones com esferes d’ amor, infinites, que habiten enmig d’ aquesta vida postissa que s’ ha quedat amb la closca i no ha vist l’ ocell; persones valentes que no s’ han negat a ser elles, que no s’ han perdut entre les falses, persones sinceres i meravelloses com tu. Dóna’ m la mà avui i demà anirem a volar, ja no pesaré. Mai més pesaré.


griFOLL

NO ET DEIXIS



NO ET DEIXIS

No deixis que et diguin qui ets, si et trobes o et perds, com has d’ actuar – no has d’ actuar. Ningú li diu a la planta quan ha de florir, ni l’ olor que ha de fer. Ningú pot diagnosticar quantes cireres farà el cirerer ni dir-li que en faci més, que en faci menys o d’ un altre color. Ningú sap més de tu que tu, i així com tu li demanes a la vida que sigui vida, ella et demana a tu que siguis tu. És tan senzill que no s’ entén. No et calen gurus de cap mena.

griFOLL

miércoles, 19 de octubre de 2016

DES DE SEMPRE FINS A SEMPRE



DES DE SEMPRE FINS A SEMPRE

Deixa de buscar, és arreu. Deixa d’ esperar, ja t’ ha trobat. La vida ens porta des de sempre fins a sempre, on es troben les aigües. Demà dormirem al sorral, saciats, amb els cossos d’ escuma pujant-la i, baixant, mullant-nos els peus fins l’ amor; ens encendrà l’ alba les galtes, no serem desconeguts, ens creixeran il·lusions de sal nitra i coralls al melic, nus per primera vegada, més sensibles que la pell d’ un lliri celebrarem el viatge que sacseja tota la flor, la pluja de pol·len ens guarirà de no saber que des de sempre fins a sempre hi hem estat.


griFOLL

martes, 18 de octubre de 2016

M’ AGRADES




M’ AGRADES

M’ agafo a tu com un peix a l’ onada, sense saber com t’ estimbes. Tu et dius vida, a qui no penso interrogar més. M’ agrades. Sé que m’ acabaràs matant i m’ agrades. Sé que no t’ entendré mai i m’ agrades. Sé que enrampes tal qual mossegues, i m’ agrades. Claves punyalades i fas flors, i no és injust ni just ni et portes la contrària, tu només estàs per la bellesa, no per ser compresa. Dóna’ m corda, fes que giri amb tot això que mous, que fas ballar, no com algú amb identitat, no en primera persona de cap singularitat; desgasta’ m el nom, apaga’ m l’ ego, fes-me meravellosament insignificant. Deixa’ m entrar.


griFOLL

sábado, 15 de octubre de 2016

DÉU ÉS UNA PIGA





DÉU ÉS UNA PIGA

Dos velers empenyen l’ aigua pels carrers amb rodes i miralls, a cullerades soperes, dos velers que creuen en el vent i en la poesia, dos velers-persona llenguallargs que se la dansen, es devoren, desdisfressen, són de llum, la brillen, pèls de suc, dits formiguers. Quatre pòmuls com llunes d’ anís s’ ensucren els núvols, plouen orenetes, papallones de saliva, rams de pell, una cuixa amb un clavell aixeca el bec i busca a Déu. Déu és una piga, una sirena, dos velers que ondulen sense tela, inextingibles, dos velers que creuen l’ oceà de tots els taüts per retrobar-se i celebrar la vida travessant-se els melics cap a proa i a popa tentacles d’ abraçar-se fins el moll del fòssil, l’ amor sempre en zel, delirant del què diran, dos velers estimant-se avui, potser demà s’ acaba tot i la mort resulta que matava de veritat. Piga no ho vulgui.


griFOLL

viernes, 14 de octubre de 2016

MACEDÒNIA



MACEDÒNIA

Llepat amb blau de dits m’ escrius
rieres per a la set. I no me’n sé fer pous
que res en tu s’ estanqui: dius camins
on esdevinc el caminant que et ve a recórrer
des dels deu raïms dels dits dels peus
fins la magrana alada que t’ és l’ ànima,
l’ esperit de vins que em regalimes.
I jo bec i xumo i xumo i bec i m’ embriagues
tant que m’ asserenes; és llavors: no hi ha res més,
arreu és macedònia, se’ ns rellisca tot
i fem l’ amor com l’ amor clama: sense marges.



griFOLL

jueves, 13 de octubre de 2016

CADA DIA A LA NIT I DE DIA




CADA DIA A LA NIT I DE DIA

Seré l’ infant al front, un unicorn.
Travessaré el carrer amb el teu nas a la butxaca
quan el bosc es posi en verd; i
cada dimecres et contaré les pestanyes; i
cada dijous serà divendres en roig;
farem l’ amor sense mirar si en ve cap,
que vinguin tots: la teva boca musical
és una capsa de petons; a l’ ardent tall
m’ hi faré nius, i cercaré la nit en tu,
que tens la lluna a dins. No seré breu.
És fàcil. I gratis. I rius.
Rius, que definitivament és l’ únic que importa,
que riguis, que riguis dilluns, dimarts, dimecres, dijous,
divendres, dissabte i diumenge de cada setmana
de cada mes de cada any, de que no te’ ls acabis mai,
de que en perdis el nom i només restis tu,
que ets l’ amor.


griFOLL

miércoles, 12 de octubre de 2016

L’ AMOR



L’ AMOR

L’ amor ets tu
que ho contens tot.
M’ apareixes
i també et sóc.


griFOLL

QUI ESTIMA MAI S’ ACABA



QUI ESTIMA MAI S’ ACABA

Regala’ t abans no se’ t mengi la terra cuquera.
Si vols perdurar, perdura en els altres,
tu ja no hi seràs si no et quedes
amb tots els algú que t’ estimes.
Si estimes a algú, fes-li saber, demostra-li,
no et quedis res per a tu que no siguis tu
mentre duris; l’ amor que vessi; que sobreeixim...
... que quan finalment aplaudim l’ enigma,
serà fins que ens dolguin les mans sense mans...
moll de l’ os...secs del tot...
Vida és sobredosi de vida o no és.


griFOLL

IGUAL QUE ELS MORTS




IGUAL QUE ELS MORTS

Jo vull ser simple com si no hi fos,
com si no hi fos per ser-hi més,
igual que els morts, però viu,
igual que els morts. Només
tu saps lo vius que estem els morts
que no n’ estem, igual que els morts.


griFOLL

martes, 11 de octubre de 2016

NO M’ HO CREC



NO M’ HO CREC

Dormiu somiant que ens desperteu.
Sabeu després d’ haver atorgat
saviesa al monstre que us nodreix.
Parleu d’ amor com un tren que espereu.
Dividiu: o són dels vostres o dolents.
No dubteu mai, però mai no esteu contents.
Creieu en la venjança; us venjareu dels venjadors?
Molt be: ja sou com tots; com és tenir la ràbia?
I... és veritat de la de veres que no tornareu
mai més a ser aquells nens que quan es barallaven
feien les paus amb una escopinada a les mans
i xocant-les ja havia passat?
No m’ ho crec.


griFOLL

lunes, 10 de octubre de 2016

EL VOL




EL VOL

Cada volta més certa com bella
la vida avançant pels racons,
racons teus que et guarden intacte
la nena de lliris que et penja
cascavells als cabells perquè
sempre t’ escoltis: fes-te cas
quan t’enamoris, surt si et tanques,
mou les ales quan compleixis anys,
que quan compleixes anys, compleixes
vida, en tens més, i també,
més certa com bella, voles més alt.



griFOLL

AMB COS D’ AIRE




AMB COS D’ AIRE

Hi haurà als teus ulls la desmesura
d’ albes amb llunes que proposa la vida.
Tornaran a repicar pedretes cada nit a la finestra
dels anhels i tu t’ endinsaràs a recobrar l’ alè perdut
del àngels que t’ omplen la boca de versos alats. Diràs.
I tu diràs les coses pel seu nom, les no permeses
i l’ amor, sense estructures, amb cos d’ aire
i deutes d’ aigua que et dedicaràs onada a onada
fins que el mar s’ acabi. No serà cap refugi, cap farsa.
Hi haurà als teus ulls els ulls de sempre, aquests
que et fan i t’ ets havent après a veure allò que sempre
hi ha sigut: la veritable màgia i tu dansant-la.



griFOLL

POEMA PORNO




POEMA PORNO

Narius esnifa olors de cossos exhalant perfums d’ axil·les tendres, piga contenta, fem arpetes de salives en dejú, pernil de llit, fem gana, badall d’ entrecuix, sexes com llesques de pa amb tomàquet, fem l’ hort, patata, cul, nosaltros amb bicicleta, retocant-nos les botzines pastanagueres endins, fem timbre, morro de bombolla, calces i a berenar, descalços i a xumar, fem l’ indi, ens enfilem a l’ arbre l’ un de l’ altre, cirerol, pruneres, temps de figa rosada, rosada a l’ espina lluent que s’ empalma i esquitxa , fem la vertical, pica dits arrodonits pel delit, escletxa d’ estenalles, volta l’ eina, clenxa aquest pèl púbic amb set nervis i una derrapada, dius,  pentina’ m l’ endorfina, dic, treu la llengua i sacsegem-la, fem l’ espantaocells, cola que ens encola, n’ escopim confeti  d’ aigua de boca a la nuca de l’ altre, regalima tot xauxa, dits al nap, nap a la galta, salta la barana de totes les normes, fem la fera, amanim la collita, prestatges de mugrons, de globus i baldufes, gronxadors, betums, bolets, clatells, front, peus, genolls, espatlla, cuixa, falda, carícies, pestanya, canells, ungles, cara, pipins, cabellera, melic, pòmuls,  cintura, clítoris, gland i magrana: fem recompte; hi tornem, que tremolin les síndries, el terra, els raïms, les ametlles i els albercocs, som les maduixeres: roges i palpitant, juganeres. Estudiem la “ formación del vín-culo sexual” que no ens van ensenyar a cole. Vam anar a la Salle, i totes les Salles són tan lluny de l’ hort... Ara, sisplau, no ens emprenyeu més que ja ho hem tastat, i ens ho acabarem fins que n’ hi hagi més i per a tothom menys per a vosaltres, Sants! – quins sants collons!


griFOLL

sábado, 8 de octubre de 2016

L’ ALFABET




L’ ALFABET

Jo vull veure el món des de la boca
que me l’ explica: tu; i escriure’ t
amb saliva l’ alfabet de l’ alegria
a l’ entrecuix: nosaltres;
que sentis plaer, perquè el plaer
és qui contrària al dolor i tu ets
l’ única cura eficaç que conec contra
tots els mals d’ aquest món: l’ amor.
I punt.


griFOLL

ALGÚ ES VA FENT PERSONA




ALGÚ ES VA FENT PERSONA

Algú es va fent persona,
t’ agafa de la mà i et mira
embadalida. Tu espantes
els monstres, t’ inventes
els contes. Algú es va fent
persona, i t’ estima.



griFOLL

viernes, 7 de octubre de 2016

A TU




A TU

Que tinguis sempre una vida per endavant,
que no te n’ oblidis de tu, que sàpigues cruspir-te
el present, que no et moris mai, que reneixis sempre,
que no et descuidis el somriure, que et dauri el sol,
que t’ embruixi la lluna i et xopin els núvols.
Que coneguis l’ amor i el proclamis. Que volis,
i molt. Que no en tinguis mai prou.


griFOLL

NO HI CAIGUIS



NO HI CAIGUIS

No frenis, no hi caiguis, no mata la vida,
mata no dansar quan sona la música.
Ne reneguis de tu, deixa’ t ser com sents
ni que no encaixis enlloc. No ets una peça
de puzle. No ets res del que t’ han dit,
res del que toca, res que no siguis i defensis,
tu ets una persona única i ets aquí
per fer la humanitat més humana.


griFOLL

NOMÉS SENTIR




NOMÉS SENTIR

M’ has tocat en silenci, quan era de nit.
Tu sempre hi eres des de sempre,
les vides que ens compartíem...
Hi havia de tot, canviava de nom, de color,
de forma, però sempre girava, sempre com ara
que ens despertem dins el somni de l’ altre
sense que li calgui dormir a cap dels dos
i fem l’ humor fins l’ altra banda de la gràcia,
fins que ja no cal entendre res, només sentir,
sentir que l’ única emergència és fer l’ amor
abans no vinguin els rellotges, els jutges
o la policia.


griFOLL

LLUM




LLUM

No pots continuar negant la llum
quan t’ enlluerna, tens pols d’ estel
a les coques dels ulls.


griFOLL

EL FAR




EL FAR

En dius por d’ aquest vertigen;
i és la immortalitat
que et fa pessigolles al pit.
Ets amor, si l’ has sentit,
i ho has fet, sabràs aviat
que aquest far mai s’ apaga.


griFOLL

LES PERSONES AL FUTUR NO SÓN CAP LLEGENDA




LES PERSONES AL FUTUR NO SÓN CAP LLEGENDA


El desert es mira al melic, el melic és un oasi: acostar-s’ hi;
agrair-li a l’ humà que l’ humà descobreix l’ alegria – que és en ell
i ens hi invita. La reclama pels seus fills, néts, llunes, dies,
pans per a tothom; som totes aquí, d’ aquí: camps de llum,
mans de feina, episodis, clarividència. No s’ acaba res,
tot comença, no mor la paraula, no es desen les boques;
per més bombes, onades d’ errors, superguerres...
La persona es desperta. La primera persona del món
es desperta enmig del desert i somriu. Ets tu. Prosseguim.
Tu tampoc et rendeixes. Fills, néts, llunes i dies: tot es belluga,
et contrau les retines, et tiba dels llavis – la vida.



griFOLL

martes, 4 de octubre de 2016

ESCOLLIR



ESCOLLIR

No s’ escull morir, però s’ escull viure.
No s’ escull enamorar-se, però s’ escull estimar.
No s’ escull patir, però s’ escull disfrutar.
No s’ escull res, però s’ escull tot.



griFOLL

viernes, 30 de septiembre de 2016

DES DE TOTS ELS ANGLES




DES DE TOTS ELS ANGLES

Sé que t’ estimo perquè t’estimo
sense por de que tu no m’ estimis.
Sé que t’ estimo perquè t’ estimo
exactament com ets, però també com canvies.
Sé que t’ estimo perquè no em cal saber-ho:
m’ ets dins sent on siguis, facis lo que facis,
sentis lo que sentis: t’ estimo.
I des de tots els angles, t’ estimo; i ho sé
perquè ho sento, i ho sento perquè et sento
i et sento perquè t’ estimo i no a l’ inrevés.


griFOLL

HORSES




HORSES

Tempesta. Boscos sencers ondulen sense descans
a favor de la vida. Bassals de saliva dansen de boca en boca – les nostres.
Llamps. Sense arrels, arbres-bicicleta s’ enfilen al bec de les merles,
curen les sets i les cents. Cels recents desemboquen als sexes suats dels amants.
Trons. Els amants rodolen vall endins, d’ herba i pells, remelics. Regotam
i esquitxoira. Els amants – nosaltres, de mercuri, brillants, rebotant, ant! ant!
Capitomba. L’ amor vol aigua, la bellesa vol llum; som l’ un.
Xip xap xop, la vida és desig i viceversa. La vida demana que l’ imitem.
Rius. Riem. Els pescadors s’ han extingit. Pessigolles de peixos, moltes
pessigolles, molts peixos. Nosaltres, quan ens mirem,
tampoc parpellegem. Tot és un miracle: la molsa, la sang, els pardals.
Existim, fem l’ amor, ens amem i mamem, abracem, refreguem i hi tornem.
Em sembla que no som precisament nosaltres els dolents.
Qui gosa dir lo contrari?
Quin cor és tan xic?



griFOLL

jueves, 29 de septiembre de 2016

SENSE PLA DE VOL




SENSE PLA DE VOL

Es tracta d’ entregar-nos llibertat,
tu sent tu, l’ oreneta; jo sent jo, núvol ras.
Es tracta de sumar cels, d’ engrandir l’ alba
i allargar el crepuscle. Es tracta de tractar-nos
sense pla de vol ni esquemes que ens dissequin.
Es tracta de que jo t’ alleugeri el vol i tu
em despentinis les boires. Es tracta
de saber-nos certs com ens sabem
i fer que plogui per posar bassals als nens
que encara salten; de no creure’ ns res
del que ens han dit sobre volar els quins
mai ho han fet. Es tracta de sentir la felicitat
de l’ altre, i provocar-la. Es tracta, no d’ haver-ho
de fer, sinó de tenir-ne ganes, més que totes, i jugar.
Es tracta d’ estimar-nos sense consultar com es fa,
que ens condueixi l’ aire: amb un ventilador farem,
gracies.



griFOLL

martes, 27 de septiembre de 2016

PEL QUÈ DIRAN





PEL QUÈ DIRAN

Diu que hi ha gent que es força
a pensar allò que no sent.
Diu que hi ha gent que es força
tant que es queda sense força
a la memòria per recordar qui és.
Diu que hi ha gent que ja no són ells.
I jo dic que desfer-se d’ un mateix
és matar.


griFOLL

OBRIR



OBRIR

Obrir, després de fer-ho mai,
amb les mans des de dins, molt endins
de mi perquè hi havia algú que era jo
abrigant amb pell teva la meva
d’ apunt de morir-se o reviure’ s del tot,
quan jo, trobat, perdent la vida buscant-me
entre quatre parets que no hi eren, m’ enyorava
en tu i em mentia al mirall dient-me que ens érem.
Quan tu trucaves però jo m’ enganyava tan alt que fins
que no vaig caure i em vaig quedar coix dels cent peus
no vaig saber caminar fins la porta. I la porta
només calia obrir-la perquè no hi fos. I tu
no te n’ havies anat mai. I jo no sabia que tampoc.
Llavors, quan vas entrar va caure un llamp
que va trencar el mirall; i al llit hi plovia. I a fora,
tampoc. I vam fer l’ amor, i fum, i amb cent fils
de saliva vam inventar una manta per inaugurar
la tardor.


griFOLL

lunes, 26 de septiembre de 2016

VIDA ÉS UN BON NOM




VIDA ÉS UN BON NOM

Estimaré a les persones com són
o no serà estimar-les. I també m’ hi incloc.
Aniré despullat, no em vestiré d’ eriçó:
que si ens punxem sigui per desactivar
punxons i no escafandres o acollidores presons...;
d’ acollir, acolliré paisatges sense mapa, la vida
per endavant, tu volant, l’ humor per sobre de les raons,
les raons perdent contra la intuïció, un camí
de peus a la galleda de la imaginació arribant-me als genolls
de les cuixes del sexe del ventre del pit que va a dar-la als ulls
per arribar als cabells que raspallen els núvols quan ens despentinem
com heures a la pluja que ens fa l’ amor despertant
cargoles i cargols fins que perdem els del cap i quedem re-llimacs
relliscant-nos de llums, re-brillant com els ulls dels que hi veuen per dins,
on hi ha mons interiors (!), interiors exteriors amb vistes a l’ essència
que regalima interminable sense nom, xip xop, per tots els horitzons
on s’ hi couen ( bufen) pestanyes: aquí n’ hi diuen vida. Vida és un bon nom,
me la jugaré fins que hi juguem totes o no serà jugar.
Ens nodrirem boca a boca, niu a niu, nius fets de saliva
amb argila d’ amor, com els de les orenetes i els falcillots.
T’ adoraré sense ors, sense espai que ens limiti
ni presses que no ens facin córrer d’ orgasmes
ni rellotges si no hi ha cucut, aprenent-te a poc a poc
per aprendre’ t be, a tu, de tu, del tot. No seré valent
( seria massa fàcil i les facilitats no em són mestres ), seré fort,
forta perquè ja és hora de perdre’ m del tot fins a tu
i ser del món; del món perquè tu habites en ell
i sols des de tu veig els cors dels que em pensava
que no en tenien; i el teu, t’ escolto el pols, l’ orella al pit, feliç,
diu des de cada batec i amb oxigen de no acabar-se l’ alè
que tots en tenim un d’ igual, i, Amor, tu fas que els senti tots.
Puc sentir la cançó.


griFOLL

viernes, 23 de septiembre de 2016

IRRELLEVANT




IRRELLEVANT

Demano, i és donar. Dono, i com que no en sé, em quedo sense. Rebo, i ja he rebut. Em dic mentides, i no me les crec. Em dic veritats, i són mentida. Se me’ n va l’ olla, i torna. N’ aprenc, i me n’ oblido. Fa mal, i no m’ ho trec del cap. Fa bé, i ho perdo amb les claus. No puc obrir, i em tanco a fora. Plou, i em mullo. Callo, i ho dic tot. Ho dic tot, i ningú pilla res. Que hi ha possibilitats de caure? m’ aixeco que ni jo m’ atrapo. M’ empaito? no, però sóc perseguit per mi. Em sento sol, i no n’ estic. Estic sol, i no me’ n sento. T’ estimo, i no et conec. Et conec, i no t’ estimo. Dubto, i l’ encerto. L’ encerto, i la cago. A vegades la tristesa em conforta i l’ alegria m’ espanta. Em trenco, i em reconec. Em munto, i sóc abstracte. M’ emprenya estar emprenyat, i m’ emprenyo. Trobo la solució, i m’ he oblidat del problema. En trobo un de nou, i faig servir la solució al problema anterior. No encaixa? cops de martell i de cap. Que no es pot passar? ja sóc dins. Que em conviden a entrar? desapareixo. Dormo, i viatjo. Viatjo, i m’ adormo per tot arreu. Somio que somio i no somio. És real, i se’ m fa insomni. M’ adormo, i caic del llit. Què hi faig a sota? Sóc l’ home del sac o el del cas? si sóc l’ home del sac, em vinc a buscar. Mai sé on anem. Si sóc un cas, és irrellevant. Molta gent és irrellevant i no passa res. Per ser irrellevant encara no cal medicar-se ni tractar-se ni surt al DSM. Me la quedo, l’ etiqueta, d’ irrellevant. Me la quedo i me l’ autopatento. Jo sóc l’ irrellevant, tracteu-me d’ irrellevant, si us plau.


griFOLL

jueves, 22 de septiembre de 2016

LA VIDA DIU SOBRE LA MORT





LA VIDA DIU SOBRE LA MORT


Res nascut morirà mai; ni ningú.
La vida diu sobre la mort, la mort
no té poder, sota la vida és, i perd.
La vida és ampla: muta, vola, gira
incomprensible a la raó, mes
infinita sempre creix: viatja. Cada
volta més alta reneix, ens posa ales,
dansa, alleuja, sacia, brota darrera
un jardí que encara no veiem
la flor més pura, tota pau, tota pètals
d’ amor on sempre és primavera
i ningú ni res mai es marceix.
Ara venim.



griFOLL

martes, 20 de septiembre de 2016

MAMÍFERADA





MAMÍFERADA

T’ escric perquè t’ esquitxa de grat
la fulla abombollada de saiola
amb la quina t’ escrius pessigolles
de gallaret a sota la panxa. T’ és ploma.
T’ ho dic perquè jo també sóc apatxe,
per si vols volar i que ens en anem de l’ olla
a desplegar-nos junts enllà, mai més plegats
amb els malmesos que pensen fins que s’ ho desen.
No es moren de mort natural, se’ n moren de ganes.


griFOLL