Seguidores

domingo, 12 de agosto de 2012

vaixell

domingo, 15 de julio de 2012

S’ EQUIVOCA TOTHOM





Perquè has estat la tristesa mateixa

ara dius alegria i estimes

i un llaç et relliga al revolt de les valenties.

S’ equivoca la gent, tota la gent del món i l’ altra:

No sempre el dolor n’ engendra més, al revés,

com més, més sorpresa després. I té, mira, tu:

La bondat no s’ amaga, deixa rastre,

és un desastre.

Jo també en vull escampar. Com tu.

Fa mal?





griFOLL
15.07.12
casserrespoblepoema

sábado, 14 de julio de 2012

ELS TEUS GENOLLS






Mirar-te els genolls,

i no només per la bellesa,

sinó per la joventut.

El mateix em passa amb els colzes i els braços

i els peus i la boca. No només pel desig,

sinó pel temps, l’ invent més estrany de la història.

Vull ser petit i dir-te “m’ agrades”, m’ espero

i encara has de néixer.  

Quina mena de món és aquest? On som,

a prop o lluny? Potser ni existim, deliro, delires, delirem,

què en sabem del cervell? I de l’ ànima i de la ment?

I del cor, què en sabem? Però m’ és igual,

a mi m’ agrada mirar-te els genolls,

penso que si els veig, tu no pots córrer gaire lluny.





griFOLL
14.7.12.
casserrespoblepoema

sábado, 7 de julio de 2012

PETIT POEMA BUCAL








Alimentem boques de canó

des que masteguem ferro, damnats a fer-ho.

No ho hem sabut fins demà i ja escopim perdigons i per més coses.





griFOLL
7.7.12
casserrespoblepoema

jueves, 28 de junio de 2012

l' equilibrista



griFOLL

2012

jueves, 21 de junio de 2012

expo



http://www.arte10.org/pg/photos/album/68756/no-s


griFOLL
2012

MY WAY



MY WAY. Tècnica mixta i collage sobre fusta. 40 x30 cm.

lunes, 18 de junio de 2012

EQUILIBRI






Tots vam néixer pels problemes.

Uns per provar de resoldre’ ls

i els altres per aportar-ne de nous.



griFOLL
18.6.12
casserrespoblepoema

sábado, 16 de junio de 2012

DITES. griFOLL








El bosc és ple de fantasmes, la casa t’ estima,

t’ estimo com tots els fantasmes a la vegada. Sóc un nen

que plora, que riu i veu coses que els grans no veuen. Té,

que em mossego la llengua i escupo paraules:

Mel és abella, rusc i fibló.

Coratge és mel

 i vida també, i amor

amb mató.

Només em surten aquesta mena de dites idiotes.

A què són degudes les coses? Sense principi ni final.

Ser absurd és la forma més lògica d’ adaptar-se a l’ Absurd.

No, mai se què em dic. No sóc jo qui ho diu ni jo sóc l’ altre.

Els poemes surten de les boques, de les mans,

de les persones, però no se sap qui els fa.

Estima’ m, dóna’ m, cuida’ m, fes-me teu, anul·la’ m.

I no entens la vida de la gent que no se la pregunta.

I no entens la vida de la gent que se l’ ha preguntat

tan que no hi toca. Com si tu hi toquessis.

En què et bases? Sigui com i qui siguis

t’ estimo. He decidit estimar a tothom

i fotre el camp ben lluny, a aprendre’ n.

És que entre la gent que em vull estimar

hi ha gent que conec, i vull fer-ho be.



griFOLL
17.06.12
casserrespoblepoema

domingo, 3 de junio de 2012

LA PERLA II






...I dins les fulles viatgen riuets

que es van a fondre al riu gran.

Aquí, les rels més frissoses ja belluguen.

És per això que si et quedes molt quieta,

després de la pluja, a la selva,

sentiràs com es mou el planeta.





griFOLL
3.6.12
casserrespoblepoema

sábado, 2 de junio de 2012

LA PERLA









La perla, la de selva, és una llavor amb sortida vers l’ herba

(tan sols),

la gota de vida a l’ espera de tu, quieta, molt,

però gens,

a la velocitat de la llum i prenyada de bèsties i branques i

fils d’ alga i milers de peixets i llegendes ancestres.

La perla, la de bosc, és la lluna tota la nit, i tot el dia

(plogui o faci sol) la perla es mou, sobretot si cau un xàfec

i dansen les voltes i mai més s’ asseca. La gota baixa fins el riu,

i es diu que s’ hi fon. Damunt la pell de l’ aigua, la travessa.

La perla, la de muntanya, és la que et baixa pel coll i ets la vall.

La perla, la de bosc, no té ostra. Com un bolet.




griFOLL
2.6.12
casserrespoblepoema

lunes, 28 de mayo de 2012

aPUNT






El desig és coragre; i esperar,

l’ esperança. Existeix el camí vers la bellesa,

però no la bellesa.

Existeix la poesia, i aquesta, per força,

ha d’ estar en nosaltres, en tu.





griFOLL
28.05.12
casserrespoblepoema

domingo, 27 de mayo de 2012

LI VA DIR QUE NO




Sense fons, dessota les angúnies,

no hi tornarem, no?

I Supercatwoman li va dir que no

i tots ens ho vam creure

i era la mentida més grossa del món.



 griFOLL
27.05.12
casserrespoblepoema

LA MÀQUINA








Sóc la màquina que roda torta.

Sóc l’ ocell que el vent s’ emporta.

Sóc un cercle, fet de voltes,

no m’ importa. No sóc soca.

                           (variant:

                            Jo ja no sóc masoca.)





griFOLL
27. 04.12
casserrespoblepoema


sábado, 26 de mayo de 2012

quatre nus








lunes, 21 de mayo de 2012

EL POEMA










He escrit un poema.

Estava be.

Però l’ he perdut.

He escrit el millor poema del món.







griFOLL
21.05.12
casserrespoblepoema

sábado, 19 de mayo de 2012

ALARMA

viernes, 18 de mayo de 2012

DIAGNÒSTIC per si en faltés algun








Hi ha la bossa que feia servir pels seus pinyols.

Dormia a sota els ponts. Els desapareguts anaven a resar-li.

Hi ha la veu que va fumar-se el seu ninot d’ ou ( l’ altre)

i tres cops de rierol perfectament definits:

Cicatrius de la vida. Però ara només té les angines.

Ja surt.




griFOLL
18.05.12
casserrespoblepoema

PINYONS DEL MAL ESCRIURE








Escriure comença per l’ ull:

S’ inventa la visió. (No es raona),

s’ alça el teló del món i comença:



Amb la sang més freda que la clau va obrir la porta. I va quedar-se a dins, mitja hora, escoltant.

Entre calçat i amb peus de plom, va sortir de puntetes. Tot era recte i amb les parets enceses

d’ espelmes.

Amunt no es veia res, no, ni massa enrere ni endavant, però recte.



Escriure. No, mai recte, sense anar de puntetes.

Escriure a quadres, a rectangles, invisible, sense voler, volant, girant cua, rebent, caient, a

mitja hòstia, a tota hòstia, a la cua del circ on t’ agafes a ser la serpent que ensenya les dents,

fa cascavells i té potes.



De seguida el sol va preocupar-se dels rèptils. Els hi va pujar la febre i tots a caçar. El petit al

petitíssim i el gran, al mitjà. I esdevingué el poema riera, i riera amunt, hi vivia el Juganer. I qui

no vol conèixer al Juganer? I qui no s’ ha imaginat mai jugant amb el Juganer?

Ningú va dir que pujava somiant que havia somiat guanyar-lo. I pujàvem tots. Tu

i nosaltres, tot recte, parets d’ espelmes enllà, va...

Somreies entre versos, corries, pesaves, giravoltava tot(a) la plaça.



Escriure comença per la boca.

Es descriu la mentida amb exactitud, se’ n comet l’ acte i punt.

És el que buscàvem, un punt, el punt. No?

No, és d’ allà on ens escapàvem, va dir l’ altre.

Merda, va dir l’ un.



L’ errar. Sempre més amunt, com un barret.



Escriure comença per error.

Un error que se t’ enganxa aquí on sents el gust de les coses,

que, èh? Posa que és un vici popular com l’ aigua del Carme.



El poema és una cosa, jo no tinc absolutament res a veure amb res.

Copio, m’ ho dicten, treballo. I a les estones lliures, fumo.



( El tronc va passant...)



Follia: Demano la paraula!

Gros Gripau : Agafi-la.

Follia: Quanta estona puc tenir el cervell dins la peixera?

Pedra: L’ estona que tu creguis. La idea que ja te n’ has fet.



Escriure és entrar i sortir del poema, serpentejar,

desmuntar les coses?  Escriure n’ és un altre: el verí està en la dosi...

Com caminar, llaurar,  rascar-te un peu, emprenyar-te, plorar,

que t’ abracin, que plogui, que torni la llum, que caigui un piano,

va dir una pinya plena de pinyons. Només un altre.





griFOLL
18.05.12
casserrespoblepoema

EL CERVELL ÉS EL DESERT DE LA SELVA ( pintura-collage)

jueves, 17 de mayo de 2012

OCELL (+ pintura







Tornes a néixer com una ferida oberta, llisa, profunda.

I tranques les aigües i dreces el niu.

T’ agafes a l’ herba viva i a les rels. Els ulls se’ t donen.

Acaba de ploure i voles a un centímetre de terra

a la velocitat de la llum. Olores el món.

Obres la boca i beus d’ un bassal. Fas coves al cel

i no ets cap oreneta. Te la jugues i vius. Hòstia,

però no te’ n recordes de res. T’ hi poses.

Passen tres dies. T’ ho capgiren tot i et mors.





griFOLL
17.5.12
casserrespoblepoema

miércoles, 16 de mayo de 2012

JO








Visc sempre. Ni una mil·lèsima de segon

em veuràs mort sinó és que em moro del tot.



griFOLL
16.5.12
casserrespoblepoema

un grillart retrobat!!!!

martes, 15 de mayo de 2012

RES DIT







Jo repenjo lletres a la paret,

m’ aparto per moure-les i fer-ne paraules

i em cauen totes. I si no vull dir res?, penso.

Però no dir res, dient’ ho, vull dir,

com ara xisclar un silenci immens o fer espetegar

res contra jo què sé. Doncs això!





griFOLL
15.5.12
casserrespoblepoema

sense títol


Si em tornessin la paraula o em deixessin una boca,

no l’ usaria sinó per callar, que és exactament

el què vull dir.



griFOLL
15.5.12
casserrespoblepoema

EL POEMA






Encara que no et palpi, sóc palpador teu

i escric de tant mirar-te sense veure’ t.

No sóc el que veus ni veus que no sóc ningú més.

Jo, solitari, faig cabanyes de paper als tinters

i espero ( amb una fona) que florim...

Quan l’ encerti ( fuig, que) t’ ho diré.



griFOLL
15.05.12
casserrespoblepoema

lunes, 14 de mayo de 2012

VOMITAR O NO VOMITAR








Visc embolicat amb totes les meves ombres reunides:

és la nit, la nit repetint cap per avall totes les mentides del dia

i alguna que han dit que diuen que diu la veritat.

La nit és fosca, no ho veu que no n’ hi ha. La nit, tot s’ ho imagina,

en fa somnis que va deixant caure  a vegades a sobre, d’ altres

a sota, al costat, dins el sexe o molt lluny dels humans. És la nit.

La nit infinita dels astres, el poema més bèstia de tots és

déu amb la boca oberta, just quan la tanca i ets tu

amb tot l’ univers enganxat a la gola plena d’ estels ennuegant-te.





griFOLL
14.05.12
casserrespoblepoema

domingo, 13 de mayo de 2012

RES







Res s’ acostuma només a saber-te.

Els rius m’ acullen, la nit va descalça, arrugada per la mullena.

S’ escolta el giravoltar dels planetes.

Les copes dels arbres busquen a déu o a la lluna, no ho se.

Passa, en blanc i negre, un teixó empaitant un fantasma

que jo no veig, però que al final, caça.

Res més.





griFOLL
13.5.12
casserrespoblepoema

sábado, 12 de mayo de 2012

CAP QUIET






No tinc el cap quiet.

Són els ocells

quan acaba de ploure

pels camps

que m’ hi claven el bec.

Només fan pessigolles,

però jo no tinc el cap quiet.

Quina sort ( de la bona)

quan plou,

surto de la cova, m’ empasso la tempesta i,

de seguida, torno ja a tenir

el cap ple d’ ocells.





griFOLL
12.5.12
casserrespoblepoema

miércoles, 9 de mayo de 2012

PASSAFILS






La pell se m’ enganxa a les cases,

les mans se m’ escapen als boscos,

et criden els ulls, els meus i els del món,

i la mirada dels astres. Venus, en concret.

I  jo em se que ja no em sóc

i tot són jocs de cordes i cordills que es van trencant

i jo no se filar.





griFOLL

9.5.11

casserrespoblepoema