EL POEMA

Encara que no et palpi, sóc palpador teu

i escric de tant mirar-te sense veure’ t.

No sóc el que veus ni veus que no sóc ningú més.

Jo, solitari, faig cabanyes de paper als tinters

i espero ( amb una fona) que florim...

Quan l’ encerti ( fuig, que) t’ ho diré.

griFOLL

15.05.12
casserrespoblepoema Twittear