Tornes a néixer
com una ferida oberta, llisa, profunda.
I tranques les
aigües i dreces el niu.
T’ agafes a l’
herba viva i a les rels. Els ulls se’ t donen.
Acaba de ploure i
voles a un centímetre de terra
a la velocitat de
la llum. Olores el món.
Obres la boca i
beus d’ un bassal. Fas coves al cel
i no ets cap
oreneta. Te la jugues i vius. Hòstia,
però no te’ n
recordes de res. T’ hi poses.
Passen tres dies.
T’ ho capgiren tot i et mors.
griFOLL
17.5.12casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario