Seguidores

miércoles, 24 de mayo de 2017

GERMINACIÓ



No deixis volar la imaginació, vola amb ella!
No serveix només per a fer-ne performances o cantarella.
No és tan sols per a dibuixar o investigar la canyella.
Tens imaginació per resoldre els problemes
preciosos d’ aprendre que la vida et fa d’ ella
d’ aquesta manera, jugant a reptar-te, fent-te
escollir, deixant-te construir, posant-te davant
la sorpresa, bufant-te incerteses, sembrant-te
llavors que ja esberlen – Si  vius vol dir que la vida
t’ estima ... però ei ( sempre hi ha un però), potser
ara et toca a tu estimar-la un pèl a ella, no? Tu
ets ella, deixa que ella siguis tu. Tens imaginació
per a fer-te a dins la primavera. I mira:
Ella ja ho celebra.


griFOLL

jueves, 18 de mayo de 2017

DINS LES VENES



Tot em porta sempre aquí.
Jo sóc d’ aquí, de dins d’ aquí.
Sóc una llavor. Continc l’ arbre
que em fa bosc, que s’ escampa
i puja selves i obre rius i abraça llops
i penja nius i fa volar estornells
i pinta gafarrons amb llum
de vida. Desconec el temps,
jo sempre sóc arreu.


griFOLL

M’ ACUSO




M’ acuso.
M’ acuso d’ acusar-me.
M’ acuso de la culpa que no tinc.
M’ acuso de no creure en mi.
M’ acuso de pensar què pensaran els altres.
M’ acuso de no perdonar-me les hòsties.
M’ acuso de no celebrar-me quan l’ encerto.
M’ acuso d’ acusar-me per sentir el que sento.
M’ acuso d’ oblidar-me d’ aquest nen que sóc.
M’ acuso de repetir-me que no puc.
M’ acuso de deixar que m’ ho diguis tu.
M’ acuso de no saber dir que no.
M’ acuso de comparar-me.
M’ acuso de confondre fer-se adult amb créixer.
M’ acuso de ser fill de l’ univers
i no escoltar-lo quan m’ ho diu.
M’ acuso dels silencis que no em guardo.
M’ acuso de les veus que escampo per a dir res.
M’ acuso, i a mesura que m’ acuso
cada cop m’ acuso menys, sóc més qui sóc
i menys qui s’ ha de ser. Per tot i això
i per més, procedeixo a dictar-me condemna:
Viure. Fer-ho fins que em mori i un dia.
(Algú pensarà que no sóc gens benevolent).


griFOLL

sábado, 13 de mayo de 2017

CAPAÇOS





Hem estat capaços.
Ens ha mossegat el temps amb l’ hora a-punta
i l’ hem sagnada. No ha parat de disparar la puta
cursa assocs a cossos morts per força.
L’ hem ballada tots la crua dansa, l’ esdernec
de carns, l’ anhel de l’ eros i la flor final de plàstic groc.
Hem sigut l’ hòstia, cors de rauxa, herois amb causa,
bruts de falses culpes i terrors diürns diaris
(dita premsa) que és la llista de com ‘nem caient
i espasa a primera hora, diana. Passes, hem continuat
passada l’ hora baixa coixos, sense braços, sense cames,
cecs de sempre, sols com un tal déu ateu, inacabable,
forat que ens ha xuclat cruixint tic tacs als ossos.
Hem estat capaços.
L’ univers eixamplant-se i nosaltres viaris, desvaris,
anar-hi, tornar-hi, torça, retorça i troiana, cremar-nos,
cremar-la. Capaços.


griFOLL

miércoles, 3 de mayo de 2017

HEM DE PARLAR

                                       


Por meva, hem de parlar.
Tu no existeixes, sempre ets allà,
mai aquí.
I jo sempre sóc aquí, por futura, no em pots atrapar,
sóc jo que vinc, que he estat venint ruc de mi
com tu la pastanaga amarga.
Que el present no et coneix, botifarres
que tremola el porc que pensa massa, cansa-
lades.  Si sóc fet de versos no em puc sentir monstre.
Si erro és perquè estimo. Vull creure en mi
si estimo. Si només estimo, només i prou que és més,
no puc amagar l’ amor, no puc amagar-lo més
si en sóc el defensor, t’ he i us he d’ abraçar, sense la por,                   
l’ amor i prou que és més. Sóc qui sóc, qui recau i revola,
com sóc, faig coc, coc-coc-coc, embruto, puc escapar-me,
mira’ m, abraça’ m i deixa’ m sortir d’ aquesta cosa que no sóc.
Coc o coix, no em deixis tornar a casa; casa ets tu, vosaltres,
les persones que també patiu, us porto aquest amor, el meu,
no he mort al llop, he mort la por si em dons la mà
i no faig els pastorets.


griFOLL

domingo, 23 de abril de 2017

BON DIA




A tu, que estoves les celles dels gats amb la llengua, que tens dels teus avantpassats el cervell dels infants a la punta del cor i el sacseges. Bon dia, bellesa. Bon dia, tempesta. Persona sencera, bon dia, que tots vam ser personetes i no n’ hi ha de dolentes, són rius de merda que els hi cauen a sobre, fems a refems se’ ls enduen i esgarrien – esgarriem. Bon dia, ningú neix dolent , bon dia mil voltes al món. Tots som la mateixa, dia bo. Bo de nit i de dia, dóna’ns petons. Donem-nos l’ amor.  


griFOLL

viernes, 21 de abril de 2017

POETA





La nit és una carretera d’ herba, trepa,
de cavalls nevats; som un regal brutal
que enrampa les neurones, fum de gebra,  
mil àngels, mil bojos, mai dormim, tenim
grans idees, tot va de pressa, la gent
parla estrany, la gent es maquilla,
el paper de les parets és verd. No calen
els diners: buidem cendrers. És un laberint
que en són molts...pels nervis que corren
pels boscos, pels boscos que corren
pels nervis, pel dia i la nit embolicada amb
mussols d’ alta velocitat a tot drap
ens ho fem, riu la vida, viu la cuca, cau
el teló ( no baixa, cau) i surts tu
menjant-te una cama, Poeta.  


griFOLL

lunes, 10 de abril de 2017

CONTE



Aquí no comença cap poema ni res, però hi corre un nen que sóc jo i es menja els boscos infinits i és imparable i ningú pot esborrar aquest nen salvatge passin segles, morts, apocalipsis i demà. Després déu va fer un esternut i em vaig trobar aquí enmig d’ aquest desert amb l’ ànima vestida d’ esgarrinxes i la memòria feta un nuc, també hi via una caixa de polaroids d’ aquelles que encara t’ estripen més l’ ànima, clic a clic, va ser una fletxa la puta caixa de pandora, no m’ agraden els rellotges. I per això em repeteixo, és una guerra ( jo sóc dels bons), el meu enclavament en contra d’ ells, jo no hi passo, passo, però l’ ànima sagnava com una fera atropellada per la humanitat estúpida que no s’ empana i a mi m’ alterava tant caler comprant allò que no tenia preu, allò que no era seu ni de ningú, després jo també vaig fer un esternut, com el del Munch, així com un aaahhgg, però allà al desert, no en sé res de cap Arthur, res, res, el timó en té gust, però la memòria també m’ enganyava. Total, que em vaig quedar cec i mut i sord i van passar cometes i eres i fins que no va arribar l’ aigua d’ un mar que pujava perquè diu que a baix ja no hi ha lloc ( hi ha tanta bipolaritat que es fonen els pols) no vaig saber la set que havia tingut. No era roig ni mort, era salat com una garota radioactiva clavada al paladar. Tenia dues opcions: adaptar-m’ hi o sagnar. Vaig escollir la segona, perquè no sóc domesticable ( he decidit)  i jo he vingut a aprendre i no a creure. Ara mateix sento que només la sal pot curar-me, i ho fa picant, les ferides, és un picar curiosament dolç, no sabia d’ aquest navegar, i d’ aquestes ones me’ n serviré per alguna cosa, no són tan diferents de l’ herba, d’ aquells camps fosforescents de cànem gegantí que feien rodolar aquell nen. És un viatge. I és el meu. No em copiaré un camí! Si no tenim res més que cadascú arribar-se a ell i ser el que s’ és. I aquest és el conte que m’ explico cada dia abans d’ anar a dormir, a poc a poc me’ l vaig creient. Per ara és el que em funciona més i fa que no em tiri pel balcó ( visc en un 1er) o em clavi un ganivet ( no tallen ni un espàrrec). I tinc desitjos, clar que tinc desitjos, però petits i anem per feina, no passen de demà al migdia tirant llarg. Si mai no ens hem mogut d’ aquí! Per això un present és un present. És un present poder-hi ser presents. Ara vigilo una eruga, ara jugo amb un núvol, ara dormo una estona i ara qui sap...No està pas mal això de la vida. De fet és una flipada...les postes de sol, els ocells, tirar pedres a la policia...


griFOLL

jueves, 6 de abril de 2017

MIRALL



Jo desert, jo talaia, tu fugint de tu, jo ningú: l’ estimbar-se;  
com si el futur existís i el passat fos present: la innocència,
la innocència amb pancartes...no fóssim rellotges,
no fóssim tan fràgils. I caure, tornar-hi – tu comptes, jo paro.  

griFOLL


martes, 4 de abril de 2017

TOT ET RECLAMA




És desert perquè vegis l’ ombra,
és ombra perquè et trobis.
És trobar-te perquè et perdis,
és que et perdis perquè siguis.


griFOLL

L' ASSASSÍ



El desig és l' assassí del plaer.



griFOLL

CREUS



Què et dius a tu de tu
si tot el que tu saps de tu
t’ ho han dit els altres? tu
no penses, sents; sents?
tot el demés són invents
encomanats, diagnòstics,
creences, palles mentals,
castracions o tradicions: mals.
Res és real. Real és una idea,
una paraula. No la vius, les lletres
no les sents; te l’ han dictada, gravada,
tallat. Per això sagnes soledats,
dimonis, culpes, ràbies, verins...
també creus que moriràs...
també creus que vius.


griFOLL

viernes, 31 de marzo de 2017

CLARIVIDÈNCIA





Tot és més clar, res és més lluny,
el temps no pot desfer els paisatges
del record, el més despert de tots
et gronxa, et fa de guia i fins que t’ aniquila
ets tu. Que ho cridis tots els dies que ets/seràs al món.


griFOLL

jueves, 23 de febrero de 2017

NO TENGO MÁS PREGUNTAS



El día y la noche preguntan por ti,
mis pestañas preguntan por ti,
mi boca en tu nuca de gata erizada
y mis manos descalzas preguntan por ti,
mis pies de geranio arrugado,
mi nariz de armadillo, mi sonrisa de albatros,
mi sopa de letras de caos,
mi pan seco de cada día, mi yo,
y a tientas, mi esqueleto, mi alma
de queso fundido
de pizza quemada de mil y más quesos,
mis alas de pato pequeño, saltando,
cayendo y de nuevo saltando
y mis cicatrices de barro
a sus musgos de aceite preguntan por ti;
cada poro, cada pelo, cada pluma,
cada gota de saliva que derramo…
Me interrogan. Mi sed en tu sexo
que es fuente de vino salvaje infinito
pregunta por ti .Todos mis ojos preguntan por ti,
cada ombligo, su cauce, mis dientes, sus hambres,
todos los brazos y abrazos
y racimos de pliegues de pieles que habito
y todos los besos guardados en cajas de zapatos
trasparentemente locos para cuando llegues
y cada poema que escribo
preguntan por ti.


griFOLL

miércoles, 22 de febrero de 2017

EL HOMBRE



Sobre la tierra indiferente contempla
la nada. Podría soñar pero nunca volver.
Podría avanzar o quedarse y jugar con nosotros,
pero la sombra es la suya y él, su equipaje:
la sombra. Sólo habla con ella, escogió.


griFOLL

EL VUELO



Lo que el tiempo desconoce
es el latido de eclipses y la fija laguna
que ovilla el reflejo en tus noches,
pero yo sé de nuestro infinito
nadando en tu ombligo, de nuestra
verdad en un solo verso, lo que dice la flor
y se calla el espejo; me despliego
con inquietud en las alas y tú me dices
que no hay prisa, que contemple
el sol entrar por la ventana, que
sólo amanece, que eso es volar,
que «aquí siempre volamos por primera vez
más adentro».


griFOLL

LA LLAMARADA




Subía y bajaba, ahora estoy en un túnel.
Alguien en la boca de mis pensamientos
arde, golpea sobre esta página
desviaciones de palabras
que se estrellan al nombrarlas.


griFOLL

VIAJE





Estoy aquí,
es una hoja en blanco,
es un comienzo.
Más allá de mí, en algún lado,
espero mi llegada.


griFOLL

domingo, 19 de febrero de 2017

NO TE ALEJES





No te alejes. La música se sienta en tus rodillas,
juega con el sol, yo giro entre tus manos
de tomillo. No te alejes. Acaba mi cara en la tuya,
se han mezclado como arena nuestros huesos.
No te alejes. Voy donde te rías. Voy donde no sufras.



griFOLL

PARA QUE NO CAIGA EL MUNDO



Fui tú, pétalos de loto en el aliento.
Masticas una oruga azul…
“para que no caiga el mundo,
para que no suba el suelo…”
vestida de agua una mejilla,
de ágata la otra; más allá de las palabras
quiero sumergirme en el incendio
y por el corredor de tu persona deslizarme
por los arcoíris desde tu infrarrojo
hasta tus ultravioletas…
“para que no caiga el mundo,
para que no suba el suelo…” Sólo eso.


griFOLL