Seguidores

jueves, 19 de octubre de 2017

AMOR


plourà
i tu sempre et mullaràs
travessaràs l’ hivern
amb l’ àrtic a les espatlles
per dur-nos a la primavera
llavor de la flor del poeta
amor
tu vas parir la primera
i ens la regales
tu vius el dolor de la flor
jo vull saber com és florir



Josep Grifoll

miércoles, 18 de octubre de 2017

SÓC EL QUE COMENÇA ELS LLIBRES PEL FINAL PERQUÈ S’ ACABIN COMENÇANT


Sóc jo, que sagno i llepo el crit.
Sóc jo, que mai acabo de dir mai.
Sóc jo, carter sols de cartes d’ amor.
Sóc jo, cos de cossos que la terra em xucla.
Roca, branca, braç que aquí m’ allargues,
sense corregir, cançó que cantes a la llum
d’ una bombeta dissecada, tota la veritat
de la mentida, culpa que no tens.
Sóc jo, la nostra continuació, no res, on neix.
Sóc jo, febre de préssec de pell de persona.
Sóc jo quan deixo de ser jo. Sóc l’ udol. Sóc l’ alè.
Sóc la boira que acull l’ udol del núvol quan plores.
Sóc la llàgrima que fa vessar el got.
Sóc qui mata la set anant a explotar lluny de mi.
Sóc jo, jo la llibreta que penja de l’ arbre i no arribo a llegir.
Sóc jo que m’ hi enfilo, sóc tu, l’ atrevit.
Sóc jo aquesta pau que des de mi solet no puc ni vull tenir.                            
Sóc qui li dic cada dia a la vida que m’ usi.
Sóc l’ aranya teixint la cançó que em fa entendre la mosca.
Sóc l’ ull del ciclop tercer, la fragilitat del nacre xafat
que vinc amb la sorra a fer mar.
Sóc el poll que va trencar l’ ou sent-hi dins
sense saber què  hi ‘via fora i ara volo.
Sóc sabent-me que les teories són excuses
per no practicar-me les veritats més enllà dels miralls.
Sóc jo: els deures sense fer.
Sóc jo principi de mi per enèsima vegada.
Sóc jo l’ infinit dins una closca de vent.
Sóc l’ humor quan tu rius i l’ humor quan tu bilis (curar-te).
Sóc el cec que escull les subtitulades.
Sóc el que porta la contrària per obrir camins.
Sóc el que comença els llibres pel final perquè s’ acabin començant.
Sóc la resposta a la pregunta que no m’ atreveixo a preguntar-me.
Sóc el miratge d’ una llum cantant una cançoneta molt petita des de molt molt lluny.
Sóc la gamba que acabes pelant amb els dits al casament de santa forquilla.
Sóc vist caure dins la flor de més trobar-te.
Sóc mil anys de malentesos.
Sóc. Entro. Porta’ m clavells sense sang.
Sóc un pessic prehistòric.
La meva llengua a la teva cama.
El teu tall a la meva ferida.


Josep Grifoll

miércoles, 4 de octubre de 2017

tretze poemes i un matalàs




BON DIA


Bon dia Terra.
Bon dia persones del món.
Bon dia animals, arbres, núvols
i rocs. Bon dia ciutats i carrers,
cantonades. Bon dia racons.
Bon dia alegria, humor, esperança.
Bon dia records. Bon dia il·lusions.
Bon dia senzillesa de les coses.
Bon dia gràcies, bon dia perdó.
Bon dia fulla que caus, paraula
que enfiles i dius, paraula
que calles per dir-ho amb amor.
Bon dia cos, ungles, dents, ulls
i espina dorsal. Bon dia imprevisible.
Bon dia a improvisar. Bon dia mortals
per ser vius, per haver-ho estat i seguim.
Bon dia tot allò que hem estat i ja som.
Bon dia música, foc, aigua, pa, llibertat
d’ ésser hom. Bon dia utopies d’ amor
que encara la brillen. Bon dia sigues
qui ets: vas a ser-te qui vols.
Bon dia ingenuïtat, humilitat, camins
per davant a inventar-se i pels altres,
per un i per si de cas. Bon dia errors
com espases, poetes en boles,
valents fugitius, marginats, criatures
amables, serveis no oficials, ocurrents
per bondat, jugadors d’ ells mateixos,
pressentiments, angoixa de ser per ser hom,
faltes, intuïcions, no porto els papers.
Bon dia equilibristes, espontanis, tiramilles,
saltimbanquis, petites cuques de llum
dins l’ abisme, màgics entre tanta ràbia,
buscadors de la veritat que ens ha de trobar
buscant-la o no ens atendrà. Bon dia
lluitadors sense espasa, lo just, lo necessari,
bon dia i res més dia d’ ara, avui, bon dia
per ara i no tornar-hi a clavar mossegada,
que és petó lo que avança. Bon dia
herois anònims, solitaris, dubtadors.
Bon dia no sé per què ens hem sentit
inferiors. Bon dia igualtat, desavinença
amb igualtat. Bon dia atzar, curiositat,
taquicàrdies de noria amb finestres
obertes al pit per no anar-hi de plàstic.
Bon dia i tornar-se a escaldar. Ens en riurem
cap al tard, ja amb els cors més inflats,
que hem estat globus i ara ens podem enlairar,
i ja haurà passat un altre bon dia. Dormirem
fets de pau, ben tapats, a casa, calents, tips,
com quan érem petits. Petits voladors
purs com dents de llet a l’ ànima
que mai ens cauran. Bon dia a la vida d’ avui
et desitjo, per no haver estat fàcil
anar-hi per sota dels altres i haver-hi arribat,
molt bon dia que duri tot el dia cada instant
que siguis tu fent allò que ets, només sabent
ser de veritat, sense una identitat programada,
tal i com raja, bon dia. I bon dia també
als renascuts cada dia i als demà serà un altre dia.
Bon dia mira si et mous i fes-te servir, que serveixes
i ho saps, i saps què és estimar i que estimar
és la resposta a tot això que passa
i no ens han proposat.


griFOLL

Nov.2015



DEMÀ


Demà miraràs enrere i estaràs contenta.
Ho has fet tot,
hi ha moltes maneres de fer-ho...
demà, quan et giris
sabràs que el què donaves per perdut
ho vas trobar i no ho havies conegut
perquè ho havies millorat. 


griFOLL


A TODOS


A los que pueden porque quieren,
que no dan por hecho y hacen,
a los culpables de inocencia,
a los humildes que no se dejan humillar.
A los sencillos que no se esconden,
a los que crecen sin adulterar,
a los que siguen porque intuyen,
a los que intuyen porque se escuchan
y usan el dolor para comprender
que a todos nos duele
y de eso aprenden a amar y de amar
siguen aprendiendo que todos
somos el mismo, que andamos juntos
porque llegamos a los mismos sitios
porque venimos del mismo lugar.

griFOLL

19.10.15

CONTENIR D’ HORA

Contens, saps que més; sents
tot com se’ t clava, en tu reposa.
Vas pel món encomanant “Vida”.

griFOLL
12.10.13

SET DE LLUNES

Dóna allò que et manqui.
Si és sincer, bo, si és d’ amor
te’ n creixeran selves a dins:
que arrelin, que alt hi creixin,
i que hi baixin valls amb rius
d’ aigües profundes fins a mar,
sens fi. Que cada nit hi beguis lluna.


griFOLL

LO DOLOR

i vingué lo dolor
i no el vaig negar
li vaig saltar dins
i no em va trobar

grifoll '12


CAMÍ

Hi havia dos camins.
(...)
Ara n’ hi ha tres.

grifoll
25.01.12


SI VAS

Si vas de perdedor, si vas de guanyador, tu
competeixes: el teu regne no és del meu món.

grifoll
25.12.12


FÍSICA i QUÍMICA

Véns de l' aigua.
Vinc del foc.
Fem fum?

grifoll
20.12.11


QUAN TINGUI MIL ANYS

Un dia tindré mil anys i aquesta carn ja no em guarnirà.
Llavors, sense avisar,
m’ instal·laré disfressat de núvol
a tot firmament i faré dibuixos
pels boigs i pels nens.


grifoll
15.12.11

AGREGAR TÍTOL

La petita mort s’ ha fet gran.
La petita vida salta en contra de la mort gran.
Al final, guanya l’ amor.


grifoll
27.11.11


ESTACIONS

Tot l’ hivern durem els peus molls:
Ningú sap l’ interruptor de l’ ànima, aquí.
( Es fan dir déus, però són uns gàngsters).
Les coses s’ han posat d’ esquena.
...I cinc: Tornarà la primavera.

grifoll
25.11.11


NOTES

Tothom té un buit, diu la mestra.


 grifoll

17.11.11


lunes, 2 de octubre de 2017

QUAN EM DEMANIN PER L’ AMOR



Parlaré de tu. Sota les bombes parlaré de tu. Parlaré de tu, del teu somriure. Parlaré de tu amb els llops i les gavines. Parlaré de tu, que som iguals, que ens han fet mal. Parlaré de tu que estimes. Parlaré de tu i només de tu, diré que plores i diré que lluites; diré de tu que camines amb el cor als dits, sagnant, que és fosc i continues. Parlaré de tu al desert, en totes direccions, als que hi van, als que vénen, pels que tornen i als que mai marxeu. Parlaré de tu a les rels, a l’ alba i als coloms missatgers. Parlaré de tu quan vinguin, quan guanyin, quan perdin, quan caiguin. Sempre, quan em demanin per l’ amor, diré de tu.


Josep Grifoll