Seguidores

domingo, 27 de noviembre de 2011

IO ZÓC UN NEN PUNKI





Avui no vull colacau, vull una destral

perquè això és l’ infern i no cap serial nord-americà

de bon matinar.

Vaig a tallar el campanar, no patiu,

seré aquí per dinar.



grifoll
27.11.11
casserrespoblepoema





PSICÓLOGIA APLICADA



Tot és breu i la merda enganxa. Ningú és Ningú i no et deixa anar.

Rius, cantes i balles. Dissimules molt bé que necessites xisclar fins que es trenqui

                                                                                                          l’ univers

sobre el dolor que sents com t’ apaga els anhels.

No et vols morir, no et vols viure, no et vols veure, no et pots veure.

Tens la ràbia i el buit. Tens el plor prohibit de tants anys que no plou.

Tens les dents trinxades i la boca desfeta baixant-te a ennuegar de callar,

de no dir, d’ amagar, d’ amagar-te de tu.



Vols venir a tirar téles amb mi? Conec un barranc.





grifoll

Doctorat en psikiatria eleMENTAL per ell mateix.
Causa? Honoris!
27.11.11









AGREGAR TÍTOL






La petita mort s’ ha fet gran.

La petita vida salta en contra de la mort gran.

Al final, guanya l’ amor.





grifoll
27.11.11
casserrespoblepoema


TRINEU






Encara d’ amor, encara de sempre, l’ amor

sense port, terrós i parint. Flor i difícil,

l’ amor d’ amar va a donar al cim.

No hi ha telefèric.



grifoll
27.11.11
casserrespoblepoema




ELEMENTS




Sura en els teus ulls l’ espurna que no veus,

l’ incendi que no et deixa veure el foc.

Només sents nafres, l’ espetec.

Sóc aigua, anem!





grifoll
27.11.11
Planeta terra




sábado, 26 de noviembre de 2011

PREC




Treu-me de mi.

Torna’ m a casa.




grifoll
26.11.11
casserrespoblepoema




ANEM





Anem, enamorats del silenci, fem veus

que travessin les portes.

Anem, cervells pautats

a sentir les feres ocioses del bosc.

Anem a alterar la veritat,

a blegar la mentida, realitats

i desigs. Anem a beure, que les barreges

fan mal i el mal cura.





grifoll
26.11.11
casserrespoblepoema




viernes, 25 de noviembre de 2011

TEMPERATURES







a vegades

dos calfreds

fan un foc

(quan això passa

t’ has de cremar)





grifoll

25.11.11
                                                                  casserrespoblepoema



LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA



Kilograms i quilometres i kilòmetres i quilograms

de rocs de colors per amanir-nos la vista. Sí. Però

catapulta el sol rams de vidres trencats  que enlluernen

i sord és l’ abisme. Per això i per res més

la dimensió desconeguda ets tu, sóc jo i som tots.

Apago la tele parada i me’ n vaig a la vida.





grifoll
25.11.11
casserrespoblepoema



ESTACIONS




Tot l’ hivern durem els peus molls:

Ningú sap l’ interruptor de l’ ànima, aquí.

( Es fan dir déus, però són uns gàngsters).

Les coses s’ han posat d’ esquena.

...I cinc: Tornarà la primavera.




grifoll
25.11.11
casserrespoblepoema



jueves, 24 de noviembre de 2011

PEL BOSC



Sidonie



Anem pel bosc sens forma

de la meravella tota, però no hi anem. Ens quedem

a dormir, somiarem. En podeu fer l’ us que us plagui

dels somnis somiats. N’ hi ha amb banda sonora i tot.

I que ho entengui el dimoni, que és vell i vermell.

Aquí només som una esgarrinxada, la que encén el misto

però, que crema i fa butllofa allà on s’ arrapa i pilla pell.

Cruix, que comparat amb déu que és mut o no existeix,

espetega. Troba el seu lloc per què aviat ha fet. Resta el fum

calçant-se formes no tan abstractes. Res ho és on dansa l’ ànsia,

la de l’ ou per la vida, la de l’ ham per la mort, i la del vampir,

que se’ l fa.

Anem pel bosc, i no a cercar bolets ni pinyes

ni herbes ni pedres ni llenya ni bèsties ni res, anem pel bosc

i prou, sense cervell, despresos de la faixa gris del crani,

embadalits.  



 grifoll
25.11.11
casserrespoblepoema




miércoles, 23 de noviembre de 2011

CLOSE YOUR EYES




Quan la lluna és aspra

als ulls t’ hi neixen infants que

et basteixen el somni més pur: La incertesa.

Quan, entenebrada, (res la val aquesta

pena), t’ inclous en el misteri, el misteri

t’ acotxa i, misteriós, et bufa a les parpelles.

Quan la teva pitjor solitud

és la solitud compartida i descobreixes

que el silenci no existeix, i

vas i adverteixes als nenúfars de la teva floració: Tu,

quan la lluna és aspra, l’ enderroc dels mites

i la mort dels mestres i esgarrapes.

Quan a dins hi portes bales d’ ahir,

de quan la lluna disparava, no rius tant,

però somrius més. (No hi ha paraules). De tu

quan creixes i t’ ho saltes fent l’ eclipsi o marranada

als déus (que passen), per tornar a fer la campana. Igual a:

(per dins,) un camp de batalla. (Quan els esbarzers

ja no t’ immuten perquè has d’ estar pels dragons.)

Quan t’ aixeques per comprovar que és la mateixa pedra

que també et farà caure demà, penses si algú

s’ hi passeja, si algú s’ hi pot passejar

amb  la tranquil·litat del passejant

per la gran sala d’ estar i no parar.

Quan les ombres envaeixen primaveres

i truquen els hostes sense dents

rient del fred que et porten de l’ àrtic. I

tu t’ encens, dius el llamp,

salten els ploms i corren mil sols,

mil, grocs com bales de palla inflamades d’ estiu. Mil

o més.

...Quan les normatives de seguretat moral em deixin en pau,

quan la meva part civil ( i tzada o no) passi a ser animal, bestial,

quan “prohibit prohibir” m’ ho pinti al crani ( per la part de dins)

i deixi els murs per recordar que els murs s’ han d’ ensorrar,

quan surti, sense condicions ni falses llibertats ( ...La de cadenes

invisibles!),

que me n’ ensenyaràs?





grifoll
23.11.11
casserrespoblepoema




lunes, 21 de noviembre de 2011

NO DEMANIS EL DIA






S’ escapen els fils de colors

que duies als dits

quan encara no saps

de què anava o si ho era.

Només és que avui

te n’ has adonat

que no reies que

fa temps

que sagnes pel cantó de dins

de les costelles

que no et deixen respirar.

Que ara mateix  t’ escaparies de tu

t’ extingiries a naufragar-te

impossibles enllà. Que

no n’ hi ha més, diràs.

Un cos deshabitat tant temps

no es recorda a ell mateix,

no es com anar amb bicicleta,

se’ n va sense ànima

la carn lligada amb muscles i tendrums

se’ n va sola, tan sola

que no sent ni soledat. Sí molt

et surt un esternut.



grifoll
22.11.11
casserrespoblepoema



TU



Penja de la mirada, de la manera

de veure-la, de mirar-la, la vida et fa els ulls

segons la cara que hi poses. Ve a ser un mirall

cap per avall, del revés, però sense mirall.

Véns a ser tu,  ara que et miro,  la vida.

Que l’ ets?




grifoll
21.11.11
casserrespoblepoema



estudi per a RETRAT 1 . sèrie (?) grifoll



sábado, 19 de noviembre de 2011

LA FOLLIA VESTEIX BATA BLANCA



De quan l’ ex-malalt nerviós (actualment foll),

confirma que a les peixateries no hi venen gall d’ indi.


LA FOLLIA VESTEIX BATA BLANCA


No és bogeria: Tot parla i s’ explica excepte la psiquiatria.

Si la vida és molt fàcil:

Que erres el camí? Surt un follet amb un plànol.

Que un escorpit se t’ enfila per  la cama? Li venta

una fada bufada i au: Cau.

Que plou sobre mullat? Sexe enfangat, això ni es pensa – li diu

el text a qui es pensa que es pensa que escriu el poema:

Un vellet de tretze anys que no s’ ho explica, i no s’ ho explica

perquè no sap com dir-s’ ho sense ofendre el seu nom en directe.

Pobre vellet, és massa jove, ja veuràs quan sigui un nen

i s’ enamori.  -Què?  - Psiquiatres i psiquiatres,

que tenen pa a l’ ull, i l’ ull no te gana.

I si en té, no és de pa, és de mirar, d’ alarmar al pacient,

que no n’ està, de pacient.  D’ alarmat sí, per això hi ha anat.

Per això ho té, n’ està, n’ és. Mira que diu al timbre

que ha pitjat:  “Malalties nervioses”. Tu què esperaves?  Tabac?

– i li fot 136 clatellots seguits.


grifoll
19.11.11
casserrespoblepoema



CORVA


Una capa, l’ estrat mínim, un fil d’ epidermis, l’ aroma només, un alè, que hi hagi possibilitat, que un pardal t’ estranyi molt i vinguis volant, que es facin fotre els inconvenients.  Sóc un tros de fusta.     I el riu puja, m’ acosta a la barana trencada on s’ ofeguen, reincidents    d’ aiguades,     les coses malaltes   que abonen rocs   fins la molsa en revolució que et decora, giravolt en clau tombant de tombar.



grifoll
19.11.11
casserrespoblepoema



DIC LA VIDA QUE NO LA MATA NI DÉU EXISTINT



“No se’ m negaran mai les paraules”
Núria Martínez Vernis.
 

“Tant de bo del patiment
en féssim fills i els beséssim
quan és fosc i tot fa por.”
  Blanca Llum Vidal.






Dic la vida, sense impossibles, que no inclou la mort:

Dic l’ instant, dic el gest, dic l’espai, dic l’ amor.

Dic la vida viva com un gall de pólvora xisclant en roig i verd

al dematí:  Quiquiripum! Quiquiripam!

Dic la bellesa constant que ens perdem de tant mirar-la

amb mirada amargant: Aquestes rodones grogues a la paret

no són taques, són espectres de llimones del més enllà

que t’ han vingut a dir “Va!”

Dic la vida per què en ella hi ets tu, hi sou vosaltres, valentes

i ferms. Dic mots inventats, te’ ls poso per barret i quan saltes

ets una pluja d’ idees. Riem.

Dic la vida del revés i del dret, cap per avall, fent fressa, tendra,

encesa, barroera, pastifa, saltant. Dic la vida, ja ho he dit,

si voleu mort aneu a veure el capellà, que aquí

hi ha mirades que ressusciten, orgasmes que cauen dels pins,

orenetes a l’ estiu i primavera als hiverns, màgia sense trucs

i trucs de màgia com poemes inexplicables, bestials.

Dic la vida que no la mata ni déu existint. No em deixo el plor,

però posa’ n un altre d’ aquests de riure que em saben millor.

Dic l’ alegria, que vagi pels vasos comunicants, que n’ anem mancats,

de somriures, de besos, d’ abraçades, de consols, de llibertats, de sentir

sentint de veritat. Dic la vida insistint. No callo. Dic la vida, la dic,

no me’ n sé estar, la vida que no inclou la mort: L’ instant.

Jo sóc el gall de les aurores boreals: Qui quiri aquí, qui quiri,

allà.



grifoll
19.11.11
casserrespoblepoema


viernes, 18 de noviembre de 2011

RIEM, QUE FEU MAL




En blau i negre, en verd i negre, sargantanes

i follets i nins de molsa, que t’ apartin esbarzers i pedres,

que t’ estimin. Udola, gosa anomenar-te. Pica. Repica.

Esmenta’ t inoxidable. No esperis res. Cavalca

pels marges  folls de la desmesura o salta directament,

sense anestèsies. En blau i blanc i verd i roig i, fumes?

Riem. Concordem amb la vida: Tot és absurd i fa riure. Riem.

Riem en verd o de turquesa fins la campaneta, la que passa d’ agonies

i toca a vius quan toca tocar a morts i ens penja mots a la gola,

dites que teníem a la punta de la llengua, que ens empassem

de tant temps guanyat al perdut, ennuegats de llum pels riures.

 Visca les feres primeres: Nosaltres! Que els humans (ja) vénen del fòssil.

Nosaltres som micos riallers i estem molt bé així, passem

d’ evolucionar més, d’ acabar com vosaltres, sorruts, cara tibats,

cap quadrats, avorrits, cor tancats, morts. Morts més morts

que els morts, que feu mal. Torturats!




grifoll
18.11.11
casserrespoblepoema








PAS ESTRET



Estret és el pas de la pausa.

Mata de pressa aturar-se en la immobilitat total

per cap causa. Qui observa, està en on, està amb om,

té causa, diu play o repeteix botó botó botó

fins que es descorda la ment, la nou del cervell

i vola i és bell.

Off, Stand by, pausar per pausar, rendir-se,

callar, amagar el cap sota les costelles, no estimar, no estimar-se,

parar de viure, mata.





grifoll
18.11.11
casserrespoblepoema


TRAPEZIS






Em prenc aquest gest vitalista,

solitud amb mercromina,

com la teva firma més ferma,

la que em dediques amb lianes

al bosc de trapezis  que t’ has fet a dintre

per sobreviure.





grifoll
18.11.11
casserrespoblepoema



jueves, 17 de noviembre de 2011

PROPIETAT PRIVADA




 Em sé sense marges,

amb totes les marxes posades

a la vegada i aprenent

que rere el mirall, Lord Responsable

n’ és l’ únic responsable,

que en aquella tomba excavada

al meu reflex i semblança

sols hi sóc jo, maltractant-me

o no. Puc triar. Puc triar-me.



grifoll
17.11.11
casserrespoblepoema