Seguidores

sábado, 12 de noviembre de 2011

EL TEMPS NO ÉS PUR






El temps no és pur. Se sent plorar en la tarda

una onada que vessa, una onada corcada.

El temps no és pur. S’ amaga en l’ esperança,

la que casca; en fem castells insuportables.

El temps no és pur.  El temps és breu, mes

no vol presses. No és cap rellotge,

el temps no és pur. És un desconegut

que ens mira i va tallant, que es clava al front

i trena la fugaç bellesa d’ herba quan s’ esvera

o similars. El temps no és pur. S ‘ escolten

els colors gastats de Polaroids rient

per sempre més dins el mateix calaix.

No l’ és. Rodola fent l’ oli quan besa i

l’ eixuga la mort. El temps no és pur, no

porta rellotge.





grifoll
12.11.11
casserrespoblepoema





No hay comentarios: