El temps no és pur. Se sent plorar en la tarda
una onada que vessa, una onada corcada.
El temps no és pur. S’ amaga en l’ esperança,
la que casca; en fem castells insuportables.
El temps no és pur. El temps és breu, mes
no vol presses. No és cap rellotge,
el temps no és pur. És un desconegut
que ens mira i va tallant, que es clava al front
i trena la fugaç bellesa d’ herba quan s’ esvera
o similars. El temps no és pur. S ‘ escolten
els colors gastats de Polaroids rient
per sempre més dins el mateix calaix.
No l’ és. Rodola fent l’ oli quan besa i
l’ eixuga la mort. El temps no és pur, no
porta rellotge.
grifoll
12.11.11casserrespoblepoema
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario