Una capa, l’ estrat mínim, un fil d’ epidermis, l’ aroma només, un alè, que hi hagi possibilitat, que un pardal t’ estranyi molt i vinguis volant, que es facin fotre els inconvenients. Sóc un tros de fusta. I el riu puja, m’ acosta a la barana trencada on s’ ofeguen, reincidents d’ aiguades, les coses malaltes que abonen rocs fins la molsa en revolució que et decora, giravolt en clau tombant de tombar.
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario