Si de mi moro, de tu visc i sóc el nou que neix amb tu.
Passem la porta al joc de l’ univers, tinguem-nos a les mans
l’ estona neta abans de l’ existència, fent l’ amor
amb les constel·lacions del temps i la distància,
que ni l’ un ni l’ altra són d’ aquí, no hi senten. I el vent, creix.
grifoll
10.11.11
casserrespoblepoema
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario