Seguidores

sábado, 19 de noviembre de 2011

DIC LA VIDA QUE NO LA MATA NI DÉU EXISTINT



“No se’ m negaran mai les paraules”
Núria Martínez Vernis.
 

“Tant de bo del patiment
en féssim fills i els beséssim
quan és fosc i tot fa por.”
  Blanca Llum Vidal.






Dic la vida, sense impossibles, que no inclou la mort:

Dic l’ instant, dic el gest, dic l’espai, dic l’ amor.

Dic la vida viva com un gall de pólvora xisclant en roig i verd

al dematí:  Quiquiripum! Quiquiripam!

Dic la bellesa constant que ens perdem de tant mirar-la

amb mirada amargant: Aquestes rodones grogues a la paret

no són taques, són espectres de llimones del més enllà

que t’ han vingut a dir “Va!”

Dic la vida per què en ella hi ets tu, hi sou vosaltres, valentes

i ferms. Dic mots inventats, te’ ls poso per barret i quan saltes

ets una pluja d’ idees. Riem.

Dic la vida del revés i del dret, cap per avall, fent fressa, tendra,

encesa, barroera, pastifa, saltant. Dic la vida, ja ho he dit,

si voleu mort aneu a veure el capellà, que aquí

hi ha mirades que ressusciten, orgasmes que cauen dels pins,

orenetes a l’ estiu i primavera als hiverns, màgia sense trucs

i trucs de màgia com poemes inexplicables, bestials.

Dic la vida que no la mata ni déu existint. No em deixo el plor,

però posa’ n un altre d’ aquests de riure que em saben millor.

Dic l’ alegria, que vagi pels vasos comunicants, que n’ anem mancats,

de somriures, de besos, d’ abraçades, de consols, de llibertats, de sentir

sentint de veritat. Dic la vida insistint. No callo. Dic la vida, la dic,

no me’ n sé estar, la vida que no inclou la mort: L’ instant.

Jo sóc el gall de les aurores boreals: Qui quiri aquí, qui quiri,

allà.



grifoll
19.11.11
casserrespoblepoema


2 comentarios:

cantireta dijo...

Poema per ser dit al balcó, cada dia, voteu pel foll que diu sempre la veritat.
Petons, abraçades, foll meu.

griFOLL dijo...

Ets genial, cantireta! petonassos que t' envio volant, i màgics, des del balcó