Seguidores

lunes, 29 de febrero de 2016

SI MIRES



SI MIRES


si mires t’ escric una finestra
si l’ obres et vinc a buscar
si et vinc a buscar fugim
si fugim que sigui lluny
si és lluny que el viatge duri
si dura que ens passi de tot
si ens passa de tot que sigui veritat
(només
si és veritat hi haurà amor)
encara
que
si
hi
ha
amor
no cal que t’ escrigui cap finestra
ni que l’ obris perquè fugim de viatge
ni ens passi de tot...
si hi ha amor fem amb res


griFOLL

HI ETS



HI ETS


T’ estàs morint i et concedeixen un desig.
Fixa’ t  que si demanes tornar aquí
se t’ ha concedit.


griFOLL

domingo, 28 de febrero de 2016

EL CADÀVER DEL MIRALL




EL CADÀVER DEL MIRALL

Plora plata de paper,
en fa rius com quan era pessebre,
teatres de molsa amb memòria,
ferides. Després ho enfarina, s’ eixuga
i menteix. Ningú ha de saber mai
que fa una eternitat que és mort per dintre.


griFOLL

sábado, 27 de febrero de 2016

ALICATES



ALICATES

No vull dir res perquè no puc dir res que digui alguna cosa
però la puta mà no deixa el boli.
Si només parla el silenci, les paraules empresonen.
D’ aquí ve tant dolor. La gent no es toca, no s’ olora,
xerra per omplir l’ estona...com si la vida fos molt llarga,
van de déus avorrits fent que es distreuen,
compren el diari, van al bar, s’ “autoajuden”...
i jo no els entenc ni vull entrar als seus ascensors
perquè em confirmin si plou i no s’ atreveixin
a parlar de perquè es pentinen les bruixes
o de si totes les que ho fan quan diluvia també volen.
I si em mullo no és per amagar que ploro,
i si m’ allargo és perquè els regalims de sang són imparables
perquè el món està ple de gent vampira, zombi, més estranya
que jo. Quan van deixar de funcionar els miralls que ho eren?
I ara diu que els únics indis que van guanyar una vegada la peli
eren americans disfressats i cobraven. Llavors parleu de no tenir por.
Aterroritzats hauríem d’ estar. Potser ens mouríem. Per dins, vull dir.
Quin malgastament de vides i quan malgastador matant
als que la suplicaven...
Vaig de naps a cols, i què? Almenys m’ hi acosto més
que els de dalt. Toco terra. La Terra és el planeta on jo visc
una estoneta, vaig ser-hi xic i feliç
i m’ agradaria un futur on els nous xics fossin feliços,
perquè els xics ho han de ser. Els xics si! I ja callo.


griFOLL

martes, 23 de febrero de 2016

VISTA




VISTA

Farà que arregli més coses
que cada vegada miri més allò que arreglo
que allò que espatllo.



griFOLL

ENCARA EN VOLS MÉS?




ENCARA EN VOLS MÉS?

No et preparis per a viure.
No t’ esperis per a viure.
No tinguis pressa per a viure.
No vulguis entendre la vida per a viure.
No esperis arribar a cap vida per a viure.
No vulguis tornar a cap vida per a viure.
Doldrà, sagnaràs, sentiràs amor, seràs alegria,
cauràs, et perdràs, potser no et trobaràs mai més,
i què? Si decideixes viure, viuràs ni que et moris,
no et caldrà més que quedar-te al present, sentir-t’ hi.
...
Bategues. Ho sents? Ets tu. Tu sempre naixent.



griFOLL

sábado, 20 de febrero de 2016

NO SÉ SER FALS





NO SÉ SER FALS

Sé que sóc bona persona, així que, a partir d’ ara, faré absolutament el què em roti. Estic viu, així que, a partir d’ ara, viuré, faci fred o calor, totes m’ aporten. A partir d’ ara no esperaré ser comprès, no n’ he estat mai, i en aquest món d’ homes que valoren més la plata que la joia, me n’ alegro.
També sé que faig tot el que puc per millorar, no allò que es pot millorar, sinó allò que crec que s’ ha de millorar, es pugui o no. És que no vaig sol, vinc amb la utopia.
Sí, dubto, però dubto dubtant; a partir d’ ara, dubtaré convençut.
I com que no perdono... és que oblido directament i així mato dos trets d’ un sol ocell; ni odio – mai n’ he sabut–, ni porto rancors... duc poquíssim, necessito molt poc, només l’ espai exacte per dur-vos a vosaltres, sempre us duc a dins a les que no em peseu, a les que m’ alleujareu el viatge, sóc ple de núvols i persones. Tu.
Jo és que només sé guardar els bons records, és un defecte d’ ingenuïtat que no sé si ja consta com a trastorn, però a mi m’ alegra...
Sóc un terrible equilibrista, mmm..., però continuaré desequilibrant-me fins que tallin la corda...esperant que me’ n donin més. Sí.
Ara és de nit en aquest tros de món i jo escric i escric, i escric que avui he caminat per sobre el glaç, he tocat ossos, troncs, espines, molses, fang, batecs, pedra tartera... Se m’ ha concedit la cosa més bèstia: existir, la llibertat de discernir. Tot són camins sense fer. Tot. I jo tinc cames i ulls i dents i pulmons per fer el meu. El faré ple de corbes, de pujades i baixades. Gens avorrit. Avorrir-se ha d’ ésser la cosa més terrible que li deu poder passar a un viu. Jo no m’ he avorrit mai, però he vist els grisos i en són molt. Prometo equivocar-me contínuament.  
El meu camí, desordenat com una capsa de joguines molt fetes servir, una vegada, una carícia enmig del tot dels universos un instant fugaç i salvatge...brutal! Me’ n recordaré d’ això anys després de mort.


griFOLL

viernes, 19 de febrero de 2016

DIVENDRES TARDA DE DUES A TRES FILOSOFIA GRATIS





DIVENDRES TARDA DE DUES A TRES FILOSOFIA GRATIS


Diuen que lo contrari de l’ amor és la por...
Si això vol dir que qui sent por no estima,
una merda molt grossa per a ell, la por no s’ escull,
s’ escull l’ actitud que prenem enfront d’ ella:
covardia o valentia, lluitar o no lluitar;
a partir d’ aquí sí que podem parlar d’ amor.

griFOLL

dixit

jueves, 18 de febrero de 2016

AU



AU

Jo no he après res, sempre començo amb la mateixa ingenuïtat,
perquè sense ales jo no sé volar. Em dieu que no en tinc
però jo  m’ hi torno a tirar, perquè, repeteixo,  jo no he après res.
Jo he vingut a volar i no puc estar per a res més.


griFOLL

TU



TU

Tu ets qui has de ser quan no et preguntes de quins ets i fas allò que sents sense pensar què pensaran tots els que mai han sigut tu.


griFOLL

miércoles, 17 de febrero de 2016

ESCOLTA




ESCOLTA


Música de nens sent nens.
I prou, prou mentides,
música de nens i prou.



griFOLL

SEMPRE ESCRIC DIFERENT EL MATEIX POEMA DOLENT. HI TORNO.




SEMPRE ESCRIC DIFERENT EL MATEIX POEMA DOLENT. HI TORNO.


Passaré nit rere nit exercint d’ àngel
sense titular, mil voltes caigut, mil
i una tornat a la lluna; et cuidaré
sense saber-ne, només amb amor,
i desafinaré com ho fem les persones
que en som per haver-te conegut.
Perforarem el somni amb els dits xics,
humils, de nen o sargantana, d’arbre
desmaiat, de riu borrós, d’ onada amb sal
perquè respirin els coralls; oceànics
partirem per la recambra dels silencis
a nadar-nos les veritats. Tindrem l’ edat
dels que no en gasten i ningú ens escoltarà
els tic-tacs, ens despendrem de tot, només
serem nosaltres, microscòpics, al jardí,
jugant, alimentant, dels Déus, el somni.



griFOLL

lunes, 15 de febrero de 2016

VOLTA



VOLTA

Fent les mans com aranyetes vam trepar-nos.
Drogats de llum ens vam omplir de llavis; o al revés,
de boca a boca ens vam anar fent de llum, com cuques d’ estiu a l’ estiu,
i una nit, i dues, i cent, cent en que no es va gosar fer de dia
ni un sol dia. Ningú ens veia, no érem al món, teníem un niu
en un planeta que donava la volta a tots els altres...
Era màgic, molt diferent, abans érem joves, ara només no som vells.


griFOLL

sábado, 13 de febrero de 2016

ARA




ARA

Miro les pedres, no hi ha ningú, ni camí,
són precioses.  I aquests peus deuen ser els meus
i jo el caminant. Recordo altres temps on volia
arribar a algun lloc, volia coses, i fer-ne de grans.
Era un putu patiment, i jo insistint...
No m’ havia fixat en res perquè tot ho somiava,
no havia vist la formiga perquè volia mamuts,
era un passerell que no passava ni deixava volar.
Avui he bufat, amb els meus pulmons he bufat.
He deixat de pensar. No vull res. Sóc un miracle.


griFOLL

JO



JO

Li dono la volta i no em crec a ningú.
M’ invento que sí, em desfaig fins que desapareix
tot del tot, llavors torna el nen més valent de l’ univers
i sóc jo anant-me’ n boscos endins
per sempre més...


griFOLL

PETIT ESTUDI SOBRE ELS ÉSSERS HUMANS




PETIT ESTUDI SOBRE ELS ÉSSERS HUMANS

Som una preciosa calamitat els humans.
Capaços de matar als “altres”,
capaços de donar la vida pels “nostres”...
Capaços de donar la vida pels “altres”,
capaços de matar als “nostres”...
I és curiós, perquè tots som els mateixos.


griFOLL

miércoles, 10 de febrero de 2016

DESCOBRIMENT



Els poetes han descobert que la ciència s’ ha equivocat.



griFOLL

VINC




VINC

Vinc rebregat d’ haver viscut,
rebregat com una pilota de poemes
que ara desfàs amb els dits...
Qui ho havia de dir?
Hem après tant i tant de pressa
que també hem hagut d’ aprendre a embogir.



griFOLL

APRENDRE A NAVEGAR



APRENDRE A NAVEGAR

Te n’ has anat de la casa dels que s’ enfilen
per les parets de la vanitat. Costa saltar
quan encara creus que alguna cosa et pertany
fins que, de nou, com mai. Se’ n diu llibertat,
perdre necessitats, no voler res, deixar
de pensar per començar a sentir.
Tenim dos naixements, aquest l’ escollim.


griFOLL

lunes, 8 de febrero de 2016

AL FUTUR



AL FUTUR


morts els que maten
vius els que deixen anar
rucs els que es pensen que en saben
valents els que són de veritat  
trist pels que s’ han conformat
plou i a les fosques escoltar nous
cors que vénen a remar l’ amor
el vol dels àtoms encara no s’ acaba
n’ és la dansa i despentina i no s’ acaba
persones amb mans de carícies fan ponts
entre generació i generació i no s’ acaba
tot just comença sempre comença
com una filera d’ erugues inacabables
que dóna la volta al planeta i no s’ acaba
i no s’ acaba i despentina i no s’ acaba



griFOLL

martes, 2 de febrero de 2016

TRIA




TRIA

Tan sols sabent com han guanyat els guanyadors
jo ja vaig amb els perdedors.


griFOLL

APUNTS




APUNTS


La millor nit no ens vam emborratxar,
vam anar a menjar gelats.
El millor dia ens feia mal a tot arreu.
Pensar molt amb algú fa que hi hagi
més possibilitats de que l’ altre
pensi en tu? La vida no és curta,
és més puta que les gallines. Apunto
pensaments per no haver-los de pensar.
M’ he fet gran, no m’ ho crec i es veu
que encara me’ n puc fer més. Vist
des de petit, m’ hagués agradat,
però des de fora, ja ho dic, des de petit.
Vist des de dins sempre és egocentrisme,
jo quasi sempre he estat jo, però abans més.
Ara, ser l’ altre, és cansat. Arriba tard
com tantes llibertats, com la veritat
que ens posem a taula cada dia per dinar
i per sopar. Penso amb els ànecs,
en si tenen migranya o coses així.
Una vegada un veí falangista
me’ n va regalar un. Jo era petit.
Vivíem a Manresa en un pis
que no hi cabia ni un poll.
L’ ànec el vam tornar al riu.
El veí es va morir.


griFOLL

CAU



CAU 

Visc en un cau. On un cau? No però sí.
Per això he aprés a volar.
Sortint a mà esquerra hi ha el bosc.
Sortint a mà dreta les cases dels llenyataires.



griFOLL

CREDO



CREDO

Jo crec en la vida, vull dir que m’ agrada,
però no sé per què em sembla que ha de ser millor
viscuda sent un pardal o una patata,
per posar dos exemples.


griFOLL

GUANYAR



GUANYAR

Tu no saps si guanyo o perdo
si no saps què pretenc.


griFOLL

CONVERSA’ M




CONVERSA’ M




-          Com va?

-          Dic amb silencis. Amb què sinó?
Faig fum per fer-ho suportable
com aquelles frases que no serveixen
per a res i va que xuta , que la solitud
no punxi massa i a sopar
pa amb xocolata, molta xocolata.
Que espanti. Que n’ hi hagi per
llogar les cadires i tirar el sombrero
al foc de l’ estufa de casa abans de tirar la casa
per la finestra i així no perdre-hi  mai tant, i tu?



griFOLL

L’ ENTRADA



L’ ENTRADA

El temps no farà res. Tu sí que passaràs.
Allà et demanaran el passaport. Tu sí que passaràs.
Hi ha de constar les vegades que has sigut de veritat.
Tu sí que passaràs. I va passar. « No vulguis ser viu! »
Els ocells dormien. Tots. En sec.
I va quedar un poema líric com un entrepà de xiclets
enganxat al paladar, com un remordiment empallegós,
però res, es veu que és molt comú al passar.  
Entre el cinisme i la ironia un ratolí se la pelava.
No va ser escombrada l’ escaleta. Hi ha ascensor.
L’ enterramorts ho volia ser des de petit,
se sent realitzat. Avui fa sol i xiula d’ amagat.




griFOLL

ERA EL TO



ERA EL TO


Quan ja t’ ha fet mal la millor persona del món,
quan ja t’ ha salvat lo que mata a tothom
i t’ abraces molt sigil·losament als arbres
perquè no perdin les rels ni tu t’ enfilis
massa per les rames i seus a fumar  i penses
i penses i passa un gos i et ve a saludar
i et mira i et llepa, just aquell instant
en el que pares de pensar i somrius, te n’ adones
de lo molt que necessites: un arbre i un gos.
I després poder-ho explicar, compartir
amb les persones, lo que t’ ha passat fumant
a sota l’ alzina. I que riguin. Moltes ho faran veure,
alguna, no. Xerrareu una estona amb aquesta,
si us agradeu, potser fareu l’ amor. Al cap d’ uns anys
desapareixereu. El gos, abans. L’ arbre esperem
que al final.


griFOLL