L’ ENTRADA
El temps no farà res. Tu sí que passaràs.
Allà et demanaran el passaport. Tu sí que passaràs.
Hi ha de constar les vegades que has sigut de veritat.
Tu sí que passaràs. I va passar. « No vulguis ser viu! »
Els ocells dormien. Tots. En sec.
I va quedar un poema líric com un entrepà de xiclets
enganxat al paladar, com un remordiment empallegós,
però res, es veu que és molt comú al passar.
Entre el cinisme i la ironia un ratolí se la pelava.
No va ser escombrada l’ escaleta. Hi ha ascensor.
L’ enterramorts ho volia ser des de petit,
se sent realitzat. Avui fa sol i xiula d’ amagat.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario