Seguidores

sábado, 13 de febrero de 2016

ARA




ARA

Miro les pedres, no hi ha ningú, ni camí,
són precioses.  I aquests peus deuen ser els meus
i jo el caminant. Recordo altres temps on volia
arribar a algun lloc, volia coses, i fer-ne de grans.
Era un putu patiment, i jo insistint...
No m’ havia fixat en res perquè tot ho somiava,
no havia vist la formiga perquè volia mamuts,
era un passerell que no passava ni deixava volar.
Avui he bufat, amb els meus pulmons he bufat.
He deixat de pensar. No vull res. Sóc un miracle.


griFOLL