Seguidores

viernes, 29 de mayo de 2015

NO VEIG NINGÚ



NO VEIG NINGÚ

De veritat que ja s’ han acabat les festes boges on podia passar de tot?
Si està molt bé llevar-se d’ hora i anar a caminar, però anar-se a banyar
a mitjanit torrats a la riera a mi m’ agradava molt més. Potser va a gustos,
però fer l’ amor sota d’ un escenari per festa major no s’ oblida. La sensació
que se sent anant dins un cotxe robat, tirant un pupitre per la finestra
del tercer pis de la salle, esnifant aspirines efervescents, tot això no tornarà?
A vegades penso que ens enganyem. Quasi bé sempre. Llavors tinc por,
i penso que potser vindran coses meravelloses que encara desconec, sí,però
és que miro a la cara de la gent i no hi veig ningú. I no entenc el per què?
En quin moment passem d’ estar vius a fer-ho veure? És que jo no vull,
i hi ha tanta màscara, sembla el museu de cera, però aquest fa por de veritat.
De veritat que no conec aquesta gent. No m’ ho crec per més que s’ hi entestin.
Som a l’ era dels maniquins?


griFOLL
29.05.2015

casserrespoblepoema

LA PIPA BORDA




LA PIPA BORDA

La vida se’ n deu haver anat a viure a no sé on.
Jo m’ he quedat. Ja hi seré a temps, deia,
i aquest se’ m va empassar: rellotges i calendaris,
viatges al futur, mapes, ganes, tot a punt per demà.
Un de tants, un pas en fals i no queda ningú:
vius en un cau que s’ ha fet una bola de neu,
un peix que es mossega la culpa, les ganes
de sortir i abraçar al primer que passi, però
no t’ entendrien, tu no et fas entendre, no
ets una persona, ets un trastorn, la pipa borda.
I ningú és ficarà al lloc de l’ altre perquè
al lloc de l’ altre hi ha l’ altre.  I la tristesa
està prohibida, hem de ser tots feliços,
l’ hem d’ amagar. Tot ha de semblar que vagi perfecte.
Tots podem ser capaços, si no pots és perquè
no vols, el món és dels valents, etcètera...
Sí? Doncs jo tanco la paradeta i me’ n vaig a la lluna
a plorar.

griFOLL
29.05.15

casserrespoblepoema

jueves, 28 de mayo de 2015

VA SER TERRIBLE L’ ADOLESCÈNCIA



VA SER TERRIBLE L’ ADOLESCÈNCIA

Quan ja no ens crèiem tant petits, hi havia, vers la nit, camps on anar a perdre el seny, caravanes  de canalla boja fugint amb la lluna a ser salvatges. Quan ja no anàvem a caçar escorpins, els vam deixar tranquils, ens anàvem a torrar aquí als Primers Pins, i amb quatre esses ja érem a La Font Dels Pagesos...
Costa molt comunicar-se quan de lo necessari està prohibit parlar-ne. Bevíem per perdre la vergonya però la culpa ningú l’ ofegava. Costa molt ser adolescent, sembla que ningú se’ n recordi. Si els complexes no et caben al cos. És una vergonya com ens tractem els humans de generació en generació. Igual de porucs. Tot prohibit. Això els pins no ho fan. Ni les garses ni els rius, són lo que són i no se n’ estan.
No érem tan feliços com ens sembla recordar, la memòria en sap molt de jugar. Va ser difícil. Va ser terrible. Tothom havia d’ escollir el seu caràcter, el seu futur, amb qui anava, de què anava, qui era, qui seria, a qui li havia d’ agradar, què havia d’ odiar, quina roba havia de portar; s’ havia de saber tot,i per portar la contraria, més.
Com es diferenciava fer l’ amor de follar? De veritat que la gent que anava a missa es creia allò del cel i de l’ infern? Per què havíem de ser bons? Per ser recompensats? Com és que tothom feia lo contrari de lo que predicava? Per què eren dolentes les drogues si ens feien ser més amics? Ens van ensenyar més de l’ amor les drogues que el cole. Al cole hi anàvem a ser futurs fracassats. A drogar-nos hi anàvem contents. I tampoc ens calia heroïna. Amb un porro entre sis ja rèiem tres dies. No n’ hi havia per tant. Viure, a la vida, és bo.
Ara hi ha gent de la meva edat que porta pistola, s’ ha de tenir molta por i ser molt gilipolles. D’ altres es mediquen o s’ enganyen. Algun encara s’ ho creu i està per tirar-se del pont. També n’ hi ha que jutgen o maneguen el cotarro per sota el taulell, fan tot allò que van dir que no farien mai. N’ hi ha que s’ han quedat imbecils de per vida. I jo perdo el temps escrivint tonteries...Sí, però a vegades penso que és lo que volia i m’ agrado una mica.

griFOLL
28.05.2015

casserrespoblepoema

LA-MENT



LA-MENT

Si tot ho fa la ment, a la ment qui la fa anar?
Ho heu donat tot per suposat i se li veu la banya.
No és cap màquina. Les coses de veritat no són coses,
han existit sempre, molt abans de ser inventades.

griFOLL
28.05.2015

casserrespoblepoema

ES BUSCA NOÈ



ES BUSCA NOÈ

Tornarem allà on no hem estat mai
encara, disposats a recuperar allò
que no vam perdre: la vida; ens la van fotre,
la van omplir de mentides, la van emmidonar,
se la van apropiar, la van definir, la van voler
mesurar, la van comercialitzar, la van censurar,
van gosar-li dir com havia de ser; no van entendre res.
I nosaltres vam pujar torts, pansits, guerxos, neures,
esguerrats, buscant petroli en comptes de donar amor.
La felicitat eren coses, i aquestes coses s’ havien d’ aconseguir.
La vida ja vindria, primer ens havíem de preparar.
Nosaltres érem el futur, però el seu, i mira com ha quedat.
Som creatius, però això no ho arregla ni Déu;
i no us perdonem perquè sí que sabíeu què us fèieu.
Ara haurem de tornar a remar per tornar a començar.


griFOLL
28.5.15

casserrespoblepoema

miércoles, 27 de mayo de 2015

APROPAMENT

APROPAMENT

No m’ acosto per por de fer mal.
És egoista, no vull sentir-me dolent.

griFOLL
27.05.2015

casserrespoblepoema

ÍTACA 2068



ÍTACA 2068

Un matí fresc som a la carretera, l’ una lluny d’ aquí, entre alts boscos, ens duem a viure, i som salvatges, com sentim la llibertat dins el pit fent malabars no es pot descriure.
Un matí net, com els d’ abans, traient el cap per la finestra dels somnis, no esperem arribar, la ballem, parem a pixar, sortim a saltar, tornem a somiar. Hem pintat la furgo del iaio de rosa i escoltem els Jefferson, acampem, anem pets. Tot lo que vulguis, però estem vius.
Un vespre càlid, la tenda desfeta, dormim al ras, però no dormim, fem l’ amor, llegim poemes, ens expliquem les vides. Com que ara sonen els Doors, obrim una altra cervesa...deixem tot el disc. Anem pets. Tot lo que vulguis, però estem vius. Som vius i correm per sota la lluna doble que ens mira feliç, llunàticament còmplice, amiga.
Un temps que ens inventem, molt lluny d’ on dolen les coses, on els somnis adolescents es compleixen, anem amb el vent, deixem que ens guií  l’ atzar, rodolem, instintius, instintim...
Un dia come on baby light my fire, un dia walk on the wild side, un dia satisfaction...
Un matí fresc, molt lluny de tot, vés i pregunta-li a l’ Alícia, alimentem els caps, just like a woman, restem dins la pluja,  lucy in the sky with diamonds, hey! hey! hey! hey! Tot lo que vulguis, però estem vius.
Un matí net, love me two times, venus in furs, simpathy for the devil, a day in the life, a perfect day...Estimar encara no fa por.

griFOLL
27.05.2015

casserrespoblepoema

FOLLAR



FOLLAR

Per les senderes on odors narcòtiques fessin la que va de mi cap a tu
o tibant del cos que tanta solitud esgroguissada deixa, em somio
al dins del teu entrecuix, i que les natges em fan «hola», llavors
tu dius que és festa i et fas bassa: la garsa i el picot.
Siguem el cunnilingus, la botifarrada. Als collons hi tinc nius d’ orenetes
i tu tens els peus que no et toquen a terra. Siguem la sort triada,
la saliva compartida, els dits hiperactius. Però jo no me’ n recordo de follar.
I jo no m’ en recordo de no follar. Estès a la via d’ un tren que no passa
m’ ho faig amb els núvols. Escric i m’ hi deixo la tinta. I la tinta és sang,
i la sang és esperma, i l’ esperma és vida, i jo me la pelo pensant
en nosaltres entortolligats al parallamps del campanar
quan hi ha tempesta i l’ electricitat ens desperta, i els llamps ens foraden,
i els trons ens belluguen les carns, i ens fem l’ un a l’ altre.
M’ agradaria agradar-te...i que les coses fossin fàcils per una vegada,
que ja cansa, tornar-hi, tornar-hi, tornar-se a estimbar, sempre
morir-se de pena i no saber què fer de l’ alegria ni a qui donar-la.
I que el mal de cap fes baixada, i que passéssim la nit nedant
dins una palangana mateix, nedant com mai s’ ha nedat, homenatjant
el mar...Si tampoc demanem massa: abraçar-nos fort perquè ens fa falta,
perquè fa mal no tocar-se. No volem sortir al telenotícies, ni tan sols al mirall,
no volem sortir del llit – o de la palangana; quedar-nos enganxats
amb trossos de silencis, de petons, de paraules. Remenar-nos fins l’ orgasme.
Remenar-nos com unes masses, refregar-nos les olors totpoderoses, flaires
d’ animals en zel; unir geografies. Mossegar-nos com les guilles,
rellepar-nos com les gates, desmentir-nos...Ungir-nos amb tragí de cansalada.
Fer de l’ altre el temple, des dels polsos fins les conseqüències taquicàrdiques,
no passar fred, no vestir gana, no malgastar set, i beure’ ns els alens,
i ensumar-nos els sexes, i fer oasis als melics i surf a les costelles. Rodolar
amunt fins els mugrons, llavors baixar amb trineu fins la clavícula
a nedar pel coll que assalta la mandíbula, i no ser estranger: gastar la llengua
fins els llavis, i saber que dins les boques jugarem a les anguiles
mentre els nassos s’ entrexoquen, quan els pòmuls hi retruquen i tot xopa ,
en blanc i negre i en color. I que la molsa hi creixi perquè serem una font d’ amor
no parant de rajar. Ens enfilarem pels cabells, farem baixar les calces i perdrem
els mitjons: trobarem que desvestits som molt més macos.  I mira que era senzill:
acariciar-se i acariciar-se, les ròtules, els malucs, les pestanyes, el ventre, la polla,
el front, el clítoris, els braços, les soles, les pigues, els pèls, les ferides, els forats,
els desnivells, les cintures, les trompes, els ous, la nuca, l’ esquena, les cuixes,
les genives, les axil·les, els ganglis, els polsos, les tetes, els culs, les galtes, les mans,
el coll, els peus, la barbeta, els mugrons, les parpelles, la panxa, el cony, les orelles,
els pòmuls, els llavis, les suors, el vertigen, les ganes de viure...
I que si jo et mossego el colze, tu se’ m fotis l’ espatlla. I si tu em llepes
el nas, jo se’ t cruspeixo un peu. I que si jo entro en òrbita, tu tiba’ m,
però que si t’ enlaires tu, ja m’ enfilo jo. Perquè no pot ser que el nostre temps
quedi enganxat a les parets i cadascú restem a casa seva masturbant-nos
per les aranyes i amb la gravetat a nou coma vuit.

griFOLL
27.05.2015

casserrespoblepoema

martes, 26 de mayo de 2015

DE PASSADA

DE PASSADA

Passen vides per la vida mentre va passant que fan que sigui una passada, perquè passen moltes coses, però com les persones, no comparis. Les que són una passada és que l’ embasten, les que ens cusen descosits quan passen, i si s’ hi queden, també ocorren.
I si paréssim més atencions, veuríem que quan són persones, totes són una passada, però som una mica influenciables i ens deixem guiar pels personatges, que no són persones, en van disfressades.

griFOLL
26.05.15

casserrespoblepoema

MÉS VIU



MÉS VIU

M’ han decebut els decebedors, així que tampoc m’ han decebut gaire, ja se’ ls hi veien uns fums que no eren de fumar; i tampoc hi penso perdre més el temps, doncs tinc el cabàs del cor ple de bona gent, de persones que hi he anat posant a mesura que han passat, algunes s’ han quedat, d’ altres estan per arribar.
No és que no em pugui queixar, sí que puc, però és, pel que es refereix a mi, que no tinc de què. Ja no, començo a ser lliure. Començo a anar més viu cap a la vida a mesura que ve. Anar cap a la mort no em buida, m’ omple.

griFOLL
26.05.15

casserrespoblepoema

POESIA

POESIA

He estat on he après, i he après on he estimat, i he estimat molt, i no ha sigut fàcil; però tornaria a perdre tota la sang, i tornaria a perdre el timó, i el nord, i el què fos.
I si encara ploro és perquè vaig ser de sal. I si encara volo és perquè encara estimo a tothom qui he estimat, i si encara no em rendeixo és per la poesia, perquè existeix i jo l’ he tastat.

griFOLL
26.05.15

casserrespoblepoema

lunes, 25 de mayo de 2015

SIFONS



SIFONS

He desfet un fet i m’ ha quedat el des.
No es veritat que Sísif no arribi a dalt,
és que hi ha l‘hòstia de Sísifs i les pedres
no hi caben.

griFOLL
25.5.15

casserrespoblepoema

LLITS



LLITS

Ens adorm la mateixa solitud
que no ens deixa dormir.
Hi ha somnis, però. De llocs
on no hem estat, de nits
que porten la contrària a aquesta,
d’ esperança de la que serveix
per agafar-se, uns fils molt prims
que ens salven, quasi cabell d’ àngel
amb plomes de coixí per volar-hi,
mecanismes pel manual del bon
neuròtic apresos a l’ infern
per a salvar-se’ n. I somnífers.

griFOLL
maig del 15

casserrespoblepoema

NO SEMPRE TOCA



NO SEMPRE TOCA

Si no haguessis perdut el temps ara no el trobaries, penses.
Espera que et vingui tot donat, que t’ ho dibuixin, nanu,
que t’ entretinguin, que et gratin els collons amb guants d’ alegria.
Les coses no són mai el nom que les porta, per exemple
o finestra, i no et fiïs mai d’ algú que t’ apunta amb una pistola
i t’ amenaça de mort i no ets el primer que mata. Pum!
Veus? No et fiïs mai de l’ ou, no sempre hi ha gallina, poll,
gall, i si no un pito una pelota.

griFOLL
maig del 15

casserrespoblepoema

el millor viatge



EL MILLOR VIATGE

Ens sentiran les sucreres quan anem a ser nosaltres
molt més dolços que lo que permet la llei dels homes.
Ens instal·larem a ca l’ Amor-sense-vergonya, entre mamífers
i algun que altre passerell; follarem com tortugues sense closca,
vull dir que no tindrem pressa ni portarem vaca per cap equipatge.
Perdrem el compte, tampoc no el portarem; pertot encendrem torxes,
llums, cels, coses, només de passar-hi les mans ens seran, i de caliu totes.
Ens entendrem com s’ entén la lluna amb les bruixes, el vent amb els núvols,
el fang amb les basses, l’ alè amb les papallones (de la panxa), ventre de pol·len
i de llisones; fumarem farigoles, ens enfilarem als roures, hi farem cabanyes,
viurem dels aires del cel, ens lleparem les lleganyes, no tindrem passaport
i anirem més lluny d’ allà on es pon el sol, viatjarem en el temps, per l’ espai,
a deshores, veloços com una fletxa invisible de vida que mai s’ atura i batega
i travessa per dins de totes les coses, i és elles, i elles ens seran, i ens fondrem
perquè ja ho sabíem que la veritat era una, i nosaltres lents i veloços alhora
sense hora, clavats a la llibertat , lligats a l’ immens, perduts dins lo minúscul,
feliçment perduts, flotant entrelligats amb la pau, per sota dels arbres, pels camps
acabats de segar, olorant vespres, enfonsant els nassos a terra, la pell als oceans,
els cabells molls enfilant-se per l’ espina dorsal de nosaltres, nosaltres-visionaris,
nosaltres. Serà com tornar a casa després d’ haver estat molt temps enlloc.

griFOLL
maig del 2015

casserrespoblepoema

en la barqueta



EN LA BARQUETA

Per enmig dels versos d’ herba, prunes de paraula, un crit de mandarina, en aquells temps de fruita lluents com els faquirs que se la claven, quan de sempre festa al poble i mariners de molsa endins, quan una clavellina de tabernacle s’ obria a les nits, the light of love, d’ alfa i vins farigolosos, panys vers la gran llibertat, i hi anàvem, fondes boques gòtiques, paint in black , nascudes negres com els consells dels adults, abarrotats de capricis, deixondats, i ens vàrem inventar a mil anys ombra d’ aquí, per enmig dels besos com llimacs desconsolats, embriacs de futur i de més versos d’ herba homenatjant la primavera, de fenàs, amb grills, alzines, n’ he perdut el compte, per l’ enmig espirituós dels cossos prenent-se contra la nova era espetegant de píxels que venia, a l’ hora de l’ apocalipsi no hi anàvem, érem les cuixes mossegades al mas abandonat, i les espelmes clavades al formatge, i les fregadisses totes soles on a cadascú se li més desbrodava, descosint-nos del delicte, entre l’ avís i la glòria, la frondosa eternitat inflant-se, maleïda, lluïda, bullent, mística, vam ensorrar la taula. La lluna als peus, meduses, barquetes de porus, pètals amunt i avall, pa de pessics, bacallà, rosaris de saliva, bafs de venus, heures calentes...després llegíem poemes a vora la bassa, ben nostra, ben nostres, i els tiràvem a dins i se’ ls menjaven els peixos, ben seus, i l’ herba no parava de créixer, fins que ho va dir amb unes altres paraules i es va fer de dia.

griFOLL
maig del 2015

casserrespoblepoema

sábado, 23 de mayo de 2015

en extinció



EL JOC



EL JOC

Que no l’ encerti
no vol dir que no jugui.
Que no hi siguis
no vol dir que no ho siguis.
L’ hivern no mata l’ estiu.

griFOLL
23.05.15

casserrespoblepoema

ALS SOLS




Els sols som més que els que van junts.
No ho sabem perquè estem sols,
però som majoria.

ALS SOLS


He estat a la casa del qui no en té
( vivia al seu cor aquesta persona)
i m’ hi ha convidat. I hi he vist la tristesa
i era la tristesa del món sencer.
M’ ha tombat la vida cap a la banda
de les persones no grates
i m’ hi he posat a gratar...
i he descobert  la puta pedra filosofal:
és estimar i no putejar. I me n’ he anat
amb els deformes, leprosos, autistes,
llunàtics, fracassats, amb els nens
que no han deixat de ser.  Els he trobat
d’ un en un, sols, dins forats, amagats,
maleïts, secs de plorar, flipant;
i jo ja només els vull abraçar,
i jo ja no vull gent correcte
( no se m’ acosteu, sisplau),
jo vull la veritat despullada, arrugada,
fallant, envellint, batallant, no rendint-se
malgrat els paranys i les gàbies i els trets
dels dolents incessants. Tot lo que pretén
la normalitat apesta. Només a la vora
dels que són a la vora del precipici. Només
dins dels que són dins la vida. Només
els que són fora, a la intempèrie, lluny
del fals confort de la mentida. Només
a la vora dels que em parlen del què
volen parlar realment. Només
als que aquest món ha convertit
en vergonyosos, sent els convertidors
la més gran vergonya d’ aquest món.
Només els rebels, sols, sempre sols,
rebutjats, torturats, morts que se la juguen
per sentir. Només als que se n’ han anat dels marges
a buscar. Només als atrevits, tímids nocturns
amics dels ratpenats, quasi vampirs.
Només estic bé amb les bruixes.
No sé com va jo aquest món
que no es vol repartir el que és de tots.
I dic lo mateix i de la mateixa manera
que ho diria un nen xic, i és que també
ho diuen els altres que he crescut.
Jo sóc un nen xic; que naixem vius del tot
i mira què ens fan. Ens hauríem d’ unir
els desvalguts, i demostrar-los que valem
més que tot el que es gasten els dolents
en armament i publicitat per vendre plàstic
amb forma de tot. Ens posarem plomes als cabells
i farem l’ amor que de fa tant ens vol fer.
I a partir d’ aquest dia, els sols estarem junts
i serem la veritat.


griFOLL
maig del 2015

casserrespoblepoema

YENDO



YENDO

me fui a por mí
nunca volví
me fui yendo
yendo así como
se van las gentes
cuando van a buscarse
yendo sin dios
yendo sin sueño
yendo sin irme
yendo me fui
con mi suerte
a encontrarte sin mí
ya me habías encontrado

griFOLL
maig del 15

casserrespoblepoema

MÓN




MÓN

No vull entendre lo dolent de l’ altre.
Vull entendre la insensibilitat imperant.
Vull entendre la ceguesa que impera .
Vull entendre la calma d’ aquest home
que ara passa pel meu davant tant panxo.
Vull saber si ho sap o si s’ hi ha resignat.
Vull saber si passejaria igual per un camp de mines.

griFOLL
23.05.15

casserrespoblepoema

QUI MILLOR SAPS SER



QUI MILLOR SAPS SER


pren l’ atzar sense xifrar
no domis el viatge
fuig de qui t’ anul·li
no vulguis ser per a ells
no vulguis ser important
tu ets qui millor saps ser
la veritat
és més bona que el pa


griFOLL
23.05.15

casserrespoblepoema

psicocoses



viernes, 22 de mayo de 2015

ÉS ESTRANYÍSSIM

ÉS ESTRANYÍSSIM

Des que vaig néixer no han parat de passar coses estranyíssimes, sempre noves, cap ni una s’ ha repetit mai, i aquí hi ha tot de gent que sembla saber on va, que fa pronòstics i plans i es prepara per anar a no sé quin futur. El tenen tot muntat a no sé on, te’ l poden explicar, ho fan. Potser estic mancat d’ algun sentit però jo no veig res ni endavant ni endarrere, cap lloc on m’ hi pugui dirigir com ells ho fan. No em sé sortir del present, hi estic enganxat. Puc recordar, això sí, però endavant no. He estudiat sis anys per profeta, tinc el títol emmarcat amb fusta bona, però no veig res. M’ he comprat una bola de billar translúcida – les de bruixot són caríssimes– i només he aconseguit, i al cap de molta estona, veure-hi la meva imatge invertida fent cara de babau. La gent, visionaria ella, s’ estranya de la meva por, però és que pot passar absolutament tot com ha estat passant fins ara! I quan passen coses bones tampoc se sorprenen ( ja les sabien, esclar), però quan una fera d’ aquelles de plomes que fa música i no va amb piles passa pel seu damunt i volant ni s’ immuten, coses així. Els hi somrius i et fan una carota, els hi fas una carota i et somriuen, també ells són estranyíssims i passegen pels carrers vestits de normals, amb posat de normals i maneres de fer i actuar normals, com si tot ja hagués passat. Com si tot s’ estigués sempre repetint i no, no ha passat mai; és estranyíssim.

griFOLL
22.05.15

casserrespoblepoema

ERA BEN MORT



ERA BEN MORT


Sóc un desmemoriat.
Me n’ havia oblidat
d’ estar viu. I ja feia
temps , aquest mort
començava a fer pudor.
Aquesta tarda he ressuscitat.

griFOLL
22.5.15

casserrespoblepoema

DURS D’ ÀNIMA





Al Sailor i a la Lula
de “Corazón Salvaje” del
David Lynch.


DURS D’ ÀNIMA


Com que no senten
els hi és fàcil, són la majoria,
ser-la els hi facilita, copien,
ressegueixen, controlen,
diuen que viuen i n’ hi ha
que s’ ho creuen i tot.
Ells no es moren,
sempre es moren els altres,
ja ho va dir el Duchamp,
al Duchamp tampoc l’ entenien perquè
va jugar tota la vida a viure jugant;
i encara li busquen l’ estètica
a la roda de la bicicleta...
Costa més sentir-ho molt
però jo em quedo amb els marginats,
que per sentir no entrem al club,
no pugem escales, no paguem al porter
i els guarda-roba els coneixem
d’ anar-hi a robar quan eren petits,
ara ja no som grans, tornem
a l’ atac. Amagueu els uniformes
que us heu comprat.


griFOLL
22.05.15

casserrespoblepoema

mussols


MAMÍFERS



MAMÍFERS


Diu la llum que quan es faci fosc
encara hi som a temps, i diu la lluna
que demà seguirem vius com ahir,
perquè sí; i llavors tot frissa per pecar,
vull dir fer cas als cossos que hi ‘nem amb esprit.
Llavors la llum de quan ja es fa mig fosc,
encara mig clar, ens descobreix descoberts
que ens hem descobert; la vida ens hi ha dut
que ens escapàvem de la mort i no ens havíem
rendit, només agafàvem impuls, apuntàvem
a dar-la, i dispara: ens llepem pell amunt,
verds endins, entortolliguem les rels, vessem
suors de clorofil·la, densa saba; molsa-despentinats
rodolem cap al vespre, tenim tota la nit, tot demà,
la vida i el més enllà, el Kamasutra se’ ns farà curt,
així que també podem jugar a fer gàrgares
amb xocolata desfeta i anar a banyar-nos
al riu sense guardar la roba, ens emportarem
herba i la bota de vi, farem castells de rocs
i ens estimarem com feres en extinció,
vivament. No farà fred. Ja no en farà mai més.
L’ un serem l’ abric de l’ altre, l’ abraçada
dins l’ abraçada. Abraçada sense carcasses,
per fi, pell calenta amb pau i pessigolles
per esmorzar, per dinar, per berenar, per sopar
per a tots dos fets un garbuix de lligaments
entrelligats. Ja no hi haurà dies “ qualsevol”
ni nits sense saliva. Ja no hi haurà vida
entre tants morts de pacotilla, només veurem als vius,
farem la viu viu, l’ amor l’ amor. Tirarem les calces
per la finestra, els calçotets al foc i no llogarem cadires.
Ens enfilarem pels arbres i per les teulades
a follar com òlibes, a despertar al veïnat, l’ estat
vegetal del veïnat zombie perdut, despertarem al món
amb un orgasme que deixa’ t de terratrèmols físics
i agafa’ t a l’ impacte animal, els hi direm que som
mamífers i que si ells volen fer veure que son cocodrils
doncs que plorin, i que si volen ser peixos (grossos, esclar)
que es busquin un aquari a mida, però que nosaltres
entre les cames hi tenim cony i polla, i dels mugrons
ens en surt llet, i que hem vingut a ser feliços
com els ratolins i els teixons i les guilles i els micos.

griFOLL
22.05.2015

casserrespoblepoema

jueves, 21 de mayo de 2015

INGENUÏTATS



La segona ingenuïtat és la bona;
no ve per casualitat, és la que ve
després de perdre la primera.

griFOLL
21.5.15

casserrespoblepoema

EQUIPATGE



Estimar no pot ser fet de temps.
No n’ hi ha quan s’ estima.
Això me n’ enduré quan marxi.


griFOLL
21.05.15

casserrespoblepoema

DÉU



DÉU


Déu és cec i Déu és xic.
Déu és sordmut i canta.
Déu porta bolquers i riu i plora
i no deixa dormir i té tots els síndromes
que els homes no volen tenir. Déu és
analfabet. No sé si Déu sap que és Déu.
Déu es medicat per psiquiatres anònims.
Déu té el futur assegurat en un psiquiàtric
de la seguritat social. Déu no es pentina,
no li agraden les llenties. Déu té cony.
Déu s’ enfada i Déu t’ abraça. A
Déu li cau la bava. Déu és orfe.

griFOLL
maig del 15

casserrespoblepoema