Seguidores

sábado, 2 de mayo de 2015

LA LÍNIA



LA LÍNIA


vaig somiar ser somiat
si  no sent-hi  despert
me’ n tornés inconscient
però  vaig tornar a sentir por
perquè no sent-hi tampoc
sé si hi sóc quan m’ hi sento
i potser també perquè
m’ ho pregunto somiant
quan sense ser-hi  somio
que no en sóc conscient
 o si sóc quan no em puc
despertar de ser l’ altre
que no sap de mi perquè
sóc jo que el somio quan
no em sóc somiat per
ningú i em percebo real
però és en el somni de l’ altre
que no té manera de saber-ho
perquè per poder ser hauria
de ser somiat el que somia
que es desperta encara
adormit dins el somni
de l’ un i no hi hauria ningú
de veritat a no ser que
la vigília fos el somni
del personatge somiat
i aquest perllongués el somni
com en una metàfora dels cercles
on girant esdevingués irreal
lo succeït al estar despert
el meu jo somiador primer
amb el meu jo despert darrer
i es trobessin al mig
sabent qui són

griFOLL
2.5.2015

casserrespoblepoema

No hay comentarios: