LA LÍNIA
vaig somiar ser
somiat
si no sent-hi despert
me’ n tornés inconscient
però vaig tornar a sentir por
perquè no sent-hi
tampoc
sé si hi sóc quan
m’ hi sento
i potser també perquè
m’ ho pregunto somiant
quan sense ser-hi
somio
que no en sóc
conscient
o si sóc quan no em puc
despertar de ser
l’ altre
que no sap de mi
perquè
sóc jo que el
somio quan
no em sóc somiat
per
ningú i em
percebo real
però és en el
somni de l’ altre
que no té manera
de saber-ho
perquè per poder
ser hauria
de ser somiat el
que somia
que es desperta
encara
adormit dins el
somni
de l’ un i no hi
hauria ningú
de veritat a no
ser que
la vigília fos el
somni
del personatge
somiat
i aquest perllongués
el somni
com en una metàfora
dels cercles
on girant
esdevingués irreal
lo succeït al
estar despert
el meu jo
somiador primer
amb el meu jo
despert darrer
i es trobessin al
mig
sabent qui són
griFOLL
2.5.2015
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario