PODERS
Fas girar els
camins, lligues el sol a terra.
Ressegueixes, no
et mous.
Amb els teus peus
ha vingut el marbre,
tot és aplanat, i
l’ únic objecte és un mirall
sense ombra. I
cou no caminar, cou a dins,
trenca als colzes
i escaiola els pulmons.
Pols, entre els
que ignoren, pèrdues amb gasa
tapant la ferida,
i tothom en va moll. De secà
que vesses, fas
tombar els camins, dir ena
als túnels, saltar
les granotes; tu podries fer
que l’ aigua
mullés. Si volguessis.
griFOLL
maig del 2015
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario