ÍTACA 2068
Un matí fresc som a la carretera, l’ una lluny d’ aquí, entre alts boscos, ens
duem a viure, i som salvatges, com sentim la llibertat dins el pit fent
malabars no es pot descriure.
Un matí net, com els d’ abans, traient el cap per la finestra dels somnis,
no esperem arribar, la ballem, parem a pixar, sortim a saltar, tornem a somiar.
Hem pintat la furgo del iaio de rosa i escoltem els Jefferson, acampem, anem
pets. Tot lo que vulguis, però estem vius.
Un vespre càlid, la tenda desfeta, dormim al ras, però no dormim, fem l’
amor, llegim poemes, ens expliquem les vides. Com que ara sonen els Doors,
obrim una altra cervesa...deixem tot el disc. Anem pets. Tot lo que vulguis,
però estem vius. Som vius i correm per sota la lluna doble que ens mira feliç, llunàticament
còmplice, amiga.
Un temps que ens inventem, molt lluny d’ on dolen les coses, on els somnis
adolescents es compleixen, anem amb el vent, deixem que ens guií l’ atzar, rodolem, instintius, instintim...
Un dia come on baby light my fire, un dia walk on the wild side, un dia satisfaction...
Un matí fresc, molt lluny de tot, vés i pregunta-li a l’ Alícia, alimentem
els caps, just like a woman, restem dins la pluja, lucy in the sky with diamonds, hey! hey! hey!
hey! Tot lo que vulguis, però estem vius.
Un matí net, love me two times, venus in furs, simpathy for the devil, a
day in the life, a perfect day...Estimar encara no fa por.
griFOLL
27.05.2015
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario