LA DIFERÈNCIA
Ho he vist. Només nits. I la ferida que s’ obre com si encara anés a
sagnar. Tinc pa a l’ ull i ho he vist. Només nits. Se’ m clava als ulls i ho he
vist. I el fil que tot ho lliga és un crit. No t’ ho he dit però és de por, de res
més. Només nits. I l’ esperança és un cabdell que no es deixa enfilar, tot ho
lliga, i m’ hi he vist, i no precisament el cul. La veritat sigui dita: repeteixo
llunes i els estels els tinc tots repetits. Diu que molts ja arriben morts. Això
no he vist. Només nits.
Ara les nits no són com les d’ abans, no s’ hi assemblen de res. M’
agradaria ensenyar-te com eren. No només eren nits, érem déus, però simples, els mites eren mites, només mites. No ens
en calien. Ja t’ he dit que érem déus. Només vius. Arrebossats. Poc sovint ens
feia mal el mal; la veritat sigui
redita: de tot en trèiem béns.
Ho he vist. La diferència. L’ ego és el temps, el martiri s’ acaba quan
tallem el suplici. Tinc pa a l’ ull i ho he vist. I la ferida que s’ obre com
si encara anés a sagnar.
griFOLL
abril del 2015
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario