MOTXA
(DIA6)
–Tu creus que es podria escriure una
novel·la en directe? – va dir el meu amic.
–Com? – i vaig anar a buscar dos
calimotxos més perquè sabia que m’ ho explicaria i que no seria breu. Ens en
vam fotre deu, llavors va començar a parlar, com de puntetes, de l’ escriptura automàtica,
que no hi havia altra forma, que era per això pel què servia, com si fos lo més
evident del món. I jo no havia entès mai res tant bé.
Aquell divendres vam anar a llogar pel·lícules
de por amb dos més del Gummy però les vam acabar agafant totes porno i anàvem
tant borratxos que perquè no es notés vam fer caure el prestatge sencer de
majors de 18 anys a sobre d’ un pare de família que anava d’ incògnit. Vam
llogar “El fontanero, su mujer y otras cosas a meter”, me’n recordaré tota la vida. No la vam veure ningú,
ens vam dedicar a tirar-li les cadires pel balcó a la mare del Toni. Al darrera
hi havia un descampat i ens feia gracia els sustos que es fotia la gent quan
les cadires petaven.
Quan ja no vam tenir lloc on seure
jo i el meu millor amic vam anar a veure si quedava algú al Gummy. Ja tancaven.
“Mocha” ...
griFOLL
19.04.2015
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario