Seguidores

martes, 31 de mayo de 2016

GÀBIES



GÀBIES

T’ han fet creure que ets petita, poca cosa. I sense tu no existiria res. T’ han fet sentir pors que mai necessitaràs, posen gàbies mentre els nens dormim, al cap del cor. I t’ han envoltat de gent també engabiada, per si te’ n vols escapar, podrir-te de culpa. Te l’ estan fotent. Gràcies per no rendir-te.


griFOLL

TERRÍCOLES




TERRÍCOLES

Som al capdamunt de les rels,
al capdavall de la llum per saber d’ on venim.
Som la malenconia als ulls de l’ eternitat
vivint en un cau de cuc. És sensual
el moviment dels cucs de terra? Són terra.
Som el món a les mans, a la llengua,
enmig d’ un mar de roques assegudes
entre rius, fràgils i màgics, de memòria.
La Terra d’ abans i cada silenci.


griFOLL

domingo, 29 de mayo de 2016

EL VOL



EL VOL

El teu món és l’ únic món que he entès.
Equivalent a res.
M’ hi recolzo, ho confesso. I tu ja no hi ets.
Resten els arbres, les cases, els rocs,
els nostres camins que mai duien enlloc,
la nit com una substància llefiscosa als dits
que ens en parla, de tu, de mi, dels altres ocells.


griFOLL

jueves, 26 de mayo de 2016

AIGÜES




AIGÜES


Fem versos que travessem en vermell
perquè només és respirar, esquivar les rectes,
i ells que rere les finestres  cacen rius, nosaltres triem aigües.
Les pigues són estels d’ alta muntanya
i el verd puja. Graons d’ herba. Anem amb ell.
Les pistes les portem a dins, esquitxen com les flors
al dematí, ens obrim, no ens confonem, sabem.
I sabem que sabem quan no ens ho preguntem.
Fem versos que travessen la pell
perquè només és estimar, esquivar les ciències,
i ells que rere les finestres analitzen els camins,
nosaltres caminem, les ànsies les portem a dins,
les nodrim, ens olorem, ens descobrim, nosaltres
triem aigües, travessem.



griFOLL

domingo, 22 de mayo de 2016

T’ ABRAÇO




T’ ABRAÇO

T’ abraço. Quan t’ enfiles a la nit a plorar d’ amagat amb la llum dels estels apagats o fugaços. T’ abraço per escanyar la culpa que no tens i endur-me’ n el fred a l’ infern dels inferns que no són a sota, són a dins que és a fora i fem lluny – l’ exorcisme. T’ abraço ara, que és sempre; i quan tot s’ enderroca...; t’ abraço perquè tots els braços són branques que neixen dels nostres cors i res ens és més merescut que sentir-nos els polsos, les fulles. T’ abraço i m’ abraces perquè reunim batecs que escamparem pels morts i els altres desviscuts que pul·lulen pels descampats de les grans ciutats. Al ritme escaient. No tinguis por, només ens podem convertir en ocells i fer-nos nius als llocs més nostres per continuar abraçant-nos fins que el dolor perdi les cartes, el nord o a nosaltres, com gafarrons, ben embolicats, regalats l’ un a l’ altre. De fet, t’ abraço perquè m’ abracis...M’ abraces i t’ abraço fins que no sapiguem qui abraça i qui és l’ abraçat? parlo de l’ abraçada total. Sí, com humans, això que sempre ens han negat els negats sempre tan plens de neguits, secs i  cecs i grisos, tan industrials, tan primmirats...


griFOLL

NATURALITAT



NATURALITAT

Gràcies a totes aquelles persones que no us escandalitzeu quan es tracta de cossos que es toquen, es llepen, es desitgen, es rebolquen, follen, fan l’ amor, viuen...
I no-gràcies a totes aquelles no-persones que no s’ escandalitzen al veure que l’ home fa guerres, tortura, empresona, destrossa el planeta, mata...
Ja està. Vaig a fer-me una palla.


griFOLL

sábado, 21 de mayo de 2016

FES-TE CAS




FES-TE CAS

Necessites curar-te dels mals que t’ has fet fent la feina dels altres, recordar-te qui ets, no oblidar que has travessat inferns sense convertir-te en dimoni, renéixer, tornar a creure en el present, d’ on mai has sortit, i devorar-lo a favor teu. És teu, ets tu i se’ t mereixes més que ningú. No t’ apaguis perquè el foc cremi; escalfa’ t, il·lumina...no t’ ofeguis perquè l’ aigua és massa, puja fins la font i beu-te. Sacia’ t. Tu no ets de rendir-te, ets d’ inventar-te. Raja, espolsa’ t les moscotes egoistes que t’ envolten i vés a sentir dins teu les papallones, les de sempre, vent de fulles folles folrat amb  pluges febrils t’ acaronin, espetecs de llum i rodanxes de lluna, pols d’ univers, de batec; ànima, escolta’ t.



griFOLL

viernes, 20 de mayo de 2016

DOLOR



DOLOR

Sento el fred de l’ aigua alta, el dolor dels tancats dins les roques i volo ferit – perdigons a les ales. Vaig sol a la festa dels àngels caiguts a ballar-la amb els guerxos, duc molsa a la bossa i cançons de bressol a la gola del llop que m’ udola. També sóc un tro. També vinc de tu i, quan plou, ploc amb les bruixes que es despentinen, amb els bojos que es mullen i els nens dels bassals que, de vida, no en tenen mai prou. Jo tampoc. Amb prou feines em queden plomes, però trobar-se així és senyal, no sols de vida, també d’ haver viscut molt.


griFOLL

QUE PASSIN COSES




QUE PASSIN COSES

Que dolgui, perquè així sabrem com lluita l’ altre.
Que rigui, perquè l’ amor abraça als rebels.
Que folli, perquè els cossos demà seran ossos.
Que estimi, perquè és l’ única font d’ energia.
Que es mulli, perquè encara plou sobre mullat.
Que salti, perquè abans del vespre haurà de volar.
Que jugui, perquè competir és d’ adults.
Que xiscli, perquè així atraurà la llum.
Que visquis, perquè no estàs mort.


griFOLL

jueves, 19 de mayo de 2016

MELICS




MELICS

En aquest món d’ homes on s’ ha d’ amagar la tristesa i fingir l’ alegria mostrant el què creus posseir i no el què ets, en aquest món d’ homes on tothom es mira el melic i li diu a l’ altre que és així com funciona, sense pensar ( amb el cor), en aquest món d’ homes on els diners, la fama, els títols, els “ likes” són el que compta, en aquest món d’ homes que maten homes, animals, boscos, núvols, veritats sense temple i després se’ n van al bar a veure el futbol i a atontar els problemes aliens per no veure’ ls, en aquest món d’ homes on els homes s’ esclavitzen els uns als altres o es venen llepant culs que no volen llepar, en aquest món que va terriblement fatal però on tothom és meravellosament feliç perquè té el què diuen els manuals del ramat ( cotxe, amics, parella, mòbil, etc...), en aquest món d’ homes on les guerres tenen justificació i es fan en nom de l’ amor, en aquest món d’ homes que s’ han cregut que el planeta és seu i és per xuclar-li fins la darrera cèl·lula, en aquest món d’ hipòcrites, de vanitosos, d’ egoistes, de superficials, de conformistes,  de mentiders, de presons incalculables, no em digueu estrany a mi si no m’ hi adapto. També talleu els arbres perquè no s’ adapten a les vostres carreteres.


griFOLL

lunes, 16 de mayo de 2016

DESPROHIBIM-NOS



DESPROHIBIM-NOS

Brilles, alguna pluja on deses l’ anhel, i jo també, certs dies de nit, sóc feréstec, retrat i representació de l’ ànsia mateixa udolant-se mancances. Brillem, estels que comencem a caminar sense conèixer els cels de l’ altre i propis, els inferns, les danses interiors de les quals som capaços, i esperem emmalaltir de no ser, fugaços, nosaltres que venim del big bang, primera veu, primer llapis, primer pinzell, i ens ho callem. Terriblement guardem al calaix de la tauleta no el què sentim, sinó el què els altres ens imposen. Els que no es desperten mai i ens temen però no tenen ens tenen prohibits. Desprohibim-nos.


griFOLL

martes, 10 de mayo de 2016

I AQUESTA SERÀ L’ OBRA MESTRA




I AQUESTA SERÀ L’ OBRA MESTRA

La mort et tornarà la vida per primera i enèsima vegada.
T’ ho diu cada fulla, t’ ho ragen els núvols, t’ ho signa l’ enigma.
La mort et ressuscitarà d’ entre els desviscuts
fins que deixi de ser el teu obstacle.


griFOLL

lunes, 9 de mayo de 2016

DE TU I MEU




DE TU I MEU

Jo, de l’ arna de ceres de pòl·lens fixats a la llum amb mel densa d’ abelles de tu; pèl d’ arena de hiena que et llepa la sola dels peus tan deserta,  i l’ estepa de tu que t’ atrapa i reclama de mi que jo oasi, remull, que l’ estovi, de cura, que ofegui l’ anhel dels anhels de tu i meu  i dels vins que ens fem sang, mala sang , mala i mala quan ens hauríem d’ estar fonent  tots dos cap a dins dels nostres instints més profunds i fins que gemegui l’ esprit de tu i meu, no-inquilins, tot l’ amor, que sé que m’ ho dius quan t’ ho dic,  «encara som vius». Potser més. Sempre més. I t’ estim.


griFOLL

domingo, 8 de mayo de 2016

EN NOM DE LA VIDA





EN NOM DE LA VIDA

Jo, com a ésser viu que sóc i habitant d’ aquest planeta, en nom de la vida que m’ ha estat donada per ser per sobre de tot defensada, demano, per començar, que arrenquem tots els rètols dels arbres, totes les tanques dels boscos, que no permetem que es caci ni pesqui per “diversió”, que tirem sucre al dipòsit de gasoil de tots els xerracs que serren arbres, que no es matin petits insectes perquè “molesten”...no són petits, a la vida TOT és gran, que no s’ arrenquin flors per fer regals o portar als morts –proposo regalar llavors; que no acumulem per cap demà, res, que cada dia ens ho dóna tot, que no acceptem que ningú es cregui que té terrenys:  ningú posseïm res, aquest planeta ens l’ han deixat, és un regal per a viure-hi; demano que ensorrem TOTS els murs que separen vius de vius, que trenquem les seves lleis perquè no són les nostres –aquests que tot ho maneguen desconeixen l’ amor, que alliberem els ocells de les gàbies, els peixos de les peixeres, que assaltem els zoològics i hi tanquem toreros, policies, jutges, psiquiatres, militars, capellans, polítics i demés terroristes que no respecten la vida, aquests són les bèsties. Que ensorrem les presons, els manicomis, les fronteres, els monteros, les gasolineres, els monuments, les galeries d’ art i totes les altres mentides que els hi hem permès. En nom de la vida demano que la defensem de totes les formes i maneres possibles. I en nom de l’ evidencia que deixem de creure en els diners d’ una puta vegada. El capitalisme no ha funcionat. Cap “polític” mirarà per tu; si ho fa, els de veritat, el prohibiran.


griFOLL

sábado, 7 de mayo de 2016

INADAPTATS



INADAPTATS

Era de nit i plovia, jo tenia quinze anys i volia sentir què era ser arbre. Vaig caminar fins el Pi dels Colls, un dels boscos que des de sempre m’ ha vist enfeinat amb les pedres, les herbes, les feres i la caça de núvols a granel. Em vaig plantificar dret al mig d’ una llarga roca que s’ hi estén; amb els braços alçats, com si fossin rames. La primera hora vaig sentir fred, sobretot molt fred, encara era humà; pensava. Pensava en què deurien sentir els “altres” arbres que m’ envoltaven, per què no deien res, no es queixaven. No els hi feia mal rebentar l’ escorça quan els hi creixien les branques? I passar per totes les estacions? Ser arbre havia de fer mal. Segur. Tan segur com que no, al cap de tres hores i trenta quatre minuts era un d’ ells. El plaer i el dolor eren la mateixa cosa, i no importaven massa; de fet, no sé com dir-ne, però una mena de bellesa s’ ho menjava tot, aturava els pensaments, els sentiments apresos no s’ assemblaven de res amb aquests, no n’ anomenaria sentiments ni sensacions, tot era nou i vell al mateix temps inexistent, tot érem tots, sense pensament; la fulla, la rel, la pluja, la salamandra, l’ infinit i jo. Érem. Formàvem part. La part sencera, perquè no hi ha parts, ni parts, és un pariment constant, conjunt, fos, permanent, giratori, oval, la vida i la mort són la divisió més falsa que mai s’ ha fet. Com voleu que m’ agradi el futbol, els diners, la política ? No em perdoneu, però els inadaptats sou vosaltres.


griFOLL

ALLÀ



ALLÀ

És que per trobar-nos
primer ens en hem d’ anar.
Tu cap a tu, jo cap a mi.


griFOLL

PREU



PREU

Si vas amb peus de plom
et costarà mil pesos més.


griFOLL

SORTidor



SORTidor

No passis.
Passa aquesta vida amb tu
i que et passi de tot.
Escull-te amb l’ acord que et descorda el cor
i batega, rebatega, que tot lo que t’ han dit
t’ ho han dit. Qui més aprecia el cel
surt del pou. Xop, glaçat, malferit, afamat,
però despert.


griFOLL

SI SÉ ALGUNA COSA DE LA COSA ÉS QUE





SI SÉ ALGUNA COSA DE LA COSA ÉS QUE

La cosa  s’ ha fet cos. Aquest dolor
només l’ acceptaré com una forma de transmutació.
La cosa m’ ha encallat. Aquesta por
només l’ accepto com a una eina
per obrir un camí que és personal i intransferible. Meu.
La cosa té mil noms. Mentre tothom els va estudiant
jo vaig tirant. La cosa punxa es digui com es digui o més.
I, quiet, m’ enfonso als esbarzers. Mogut, ves
que no visqui – sagnarem igual. La cosa
no té preu: viu més el pardal que la vola sagnant
que l’ àliga que no vola perquè s’ està dessagnant.


griFOLL