DESPROHIBIM-NOS
Brilles, alguna pluja on deses l’
anhel, i jo també, certs dies de nit, sóc feréstec, retrat i representació de l’
ànsia mateixa udolant-se mancances. Brillem, estels que comencem a caminar
sense conèixer els cels de l’ altre i propis, els inferns, les danses interiors
de les quals som capaços, i esperem emmalaltir de no ser, fugaços, nosaltres
que venim del big bang, primera veu, primer llapis, primer pinzell, i ens ho
callem. Terriblement guardem al calaix de la tauleta no el què sentim, sinó el
què els altres ens imposen. Els que no es desperten mai i ens temen però no
tenen ens tenen prohibits. Desprohibim-nos.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario