Seguidores

lunes, 16 de mayo de 2016

DESPROHIBIM-NOS



DESPROHIBIM-NOS

Brilles, alguna pluja on deses l’ anhel, i jo també, certs dies de nit, sóc feréstec, retrat i representació de l’ ànsia mateixa udolant-se mancances. Brillem, estels que comencem a caminar sense conèixer els cels de l’ altre i propis, els inferns, les danses interiors de les quals som capaços, i esperem emmalaltir de no ser, fugaços, nosaltres que venim del big bang, primera veu, primer llapis, primer pinzell, i ens ho callem. Terriblement guardem al calaix de la tauleta no el què sentim, sinó el què els altres ens imposen. Els que no es desperten mai i ens temen però no tenen ens tenen prohibits. Desprohibim-nos.


griFOLL