DE TU I MEU
Jo, de l’ arna de ceres de pòl·lens
fixats a la llum amb mel densa d’ abelles de tu; pèl d’ arena de hiena que et
llepa la sola dels peus tan deserta, i l’
estepa de tu que t’ atrapa i reclama de mi que jo oasi, remull, que l’ estovi, de
cura, que ofegui l’ anhel dels anhels de tu i meu i dels vins que ens fem sang, mala sang ,
mala i mala quan ens hauríem d’ estar fonent tots dos cap a dins dels nostres instints més
profunds i fins que gemegui l’ esprit de tu i meu, no-inquilins, tot l’ amor,
que sé que m’ ho dius quan t’ ho dic, «encara
som vius». Potser més. Sempre més. I t’ estim.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario