PER QUAN NO FACI MAL ESTIMAR
Per quan un dia sigui
viu
que la realitat sigui
gratis.
Sentir que hi ha quelcom
per sentir.
Per quan un dia que
n’ era
podríem dur el
pas descalçat
i passar dels camins
dibuixats,
fer l’ amor per
primera vegada,
rentar-nos junts
els cervells,
prendre el sol tombats
a la pedra
com
llangardaixos, fer-nos el cel.
Per quan un dia
siguem vius,
posats a ser, ser-ho
de veres,
estimar per quan no
faci tant de mal,
saber-ne rebre i donar
per igual.
Per quan aviat
nasquem per a ser,
per quan el
treball dels morts
s’ acabi. Llavors
sortir de terra
i florir, la llum
ens farà precioses.
Per quan un dia
siguem certs
tornar a ser els
que som, vestir-nos
de res.
Despertar-nos al bosc
amb el bosc, des
de dins, com a casa,
amb sang i
boques, vena i saliva
de fer-hi niu d’
estiu, descapotable,
i mullar-nos,
encendre’ ns, despertar
milions de
mirades, i en cada nova cosa
renéixer, deixar
que rodi el cap, que volti
tot; un dia
diferent, tots els matins del món,
cada estació
lligada amb l’ altra, sencers
fins a la via làctia,
lligats a l’ univers,
despresos, sense
res a les espatlles.
Vius.
griFOLL
maig del 2015
casserrespoblepoema
5 comentarios:
Sempre m'emociones. Sempre.
T'envio petons. Un dia ens abraçarem.
que sigui aviaaaaaat!
compartita a google+
:) gràciessssssssssssssssss!!!!!! :)
Haciá tiempo que un poema no me emocionaba tanto... Tienes una "voz" profunda, bella. Un abrazo. Josep.
Mil graciaaaaaaaaas!!!!! :)!!!!!
Publicar un comentario