HÒSTIES

HÒSTIES

M’ han caigut els déus

i encara no han arribat a terra.

No sé el camí que ja conec,

sé el que m’ importa desconèixer.

S’ han acabat les hòsties

i encara queda fe, de braços.

Se m’ ha tacat la sang de farmàcies,

se m’ ha perdut com si m’ hagués

de trobar, destruït o mai, agonitzant.

Hi ha dies que són tres vegades més llargs

que mitja setmana, inundacions d’ hores

que veus com es van acumulant al fetge.

Hem provat de ser dos, hem entès malament

com ho canta el gall, el blat com puja,

l’ emfisema dels clavells, si el somni o no devora.

Tota la cavalleria seria silenciosa al costat del soroll

que la matèria implora i les bèsties demanem

com persones quan s’ han acabat les hòsties

i encara queda fe, fe en què? Defineix pa.

griFOLL

casserrespoblepoema

maig del 2015