Seguidores

martes, 5 de mayo de 2015

HÒSTIES



HÒSTIES

M’ han caigut els déus
i encara no han arribat a terra.
No sé el camí que ja conec,
sé el que m’ importa desconèixer.
S’ han acabat les hòsties
i encara queda fe, de braços.
Se m’ ha tacat la sang de farmàcies,
se m’ ha perdut com si m’ hagués
de trobar, destruït o mai, agonitzant.
Hi ha dies que són tres vegades més llargs
que mitja setmana, inundacions d’ hores
que veus com es van acumulant al fetge.
Hem provat de ser dos, hem entès malament
com ho canta el gall, el blat com puja,
l’ emfisema dels clavells, si el somni o no devora.
Tota la cavalleria seria silenciosa al costat del soroll
que la matèria implora i les bèsties demanem
com persones quan s’ han acabat les hòsties
i encara queda fe, fe en què? Defineix pa.

griFOLL
casserrespoblepoema

maig del 2015

No hay comentarios: