SIOUX ÉS LA NIT

“Era doncs així?

I el somni reverdí .”

Arthur Rimbaud

SIOUX ÉS LA NIT

Nit de desert, desert suau, suau és la nit – ja ho sabem, però salvatge també. Salvatge és la nit, vinc de hienes a camps tot fet d’ anys que abans eren boscos de Rams fins a Rams, i  fins hora de tornar-li a clavar, mossegant. Vaig de Pasqües  a dites a fer-me d’ abans. D’ abans però tornant, tornant però de no haver-me’ n estat, no referit a mi , furibund fins l’ altar que és un roc de vaumes repenjat  a la nit del desert quan m’ estampo a l’ estepa i és suau –ja ho sabem, però salvatge també. Foll m’ han de sorprendre els paranys per poder-los passar. Boig com l’ aglà que espetega de roures per dins des de fa, que ja hi veu aus fent-hi nius, ja les sent a cantar. Cantar, bramar, xisclar, tot al sac. Com els xamans de l’ Empordà. Com les musses del Berguedà. Com les bruixes del Bages. Com els llops de veremar vora la mar,  del vi bo, del vi sà(-)vi del bé. Nit de desert a les roques de la Madrona i jo dins moltes èpoques a la vegada. Suau és sentir – però salvatge també. Fumarola i amics, fumarola i amigues. Meravellosa lluna sense posseir-la d’ estimar. 27 d’ Agost del 1984, tinc dotze anys, empaito estels. Salvatge, passa’ m el conyac: en tinc no sé quants, hi veig la meitat, m’ hipnotitza la nit i me’ vaig: 2025: nodrit d’ haver-hi tornat, agraït d’ haver-me’ hi llençat. Sioux és la nit. Salvatge el pecat de no viure’ s quan obren el pot de la vida als teus morros del vertigen més vertiginós que mai ningú hagi tastat: l’ endimoniat: 18 anys, sorra als mitjons, sorra als ulls, sorra a la boca, sorra als collons, dormint sota una barca tombada a Lloret, a fora és de dia. El dia es fa nit. Suau és la brasa que ens escalfa els peus, demà migranya –salvatges també.  He viscut com un ximple, tingut la nit a la falda, estes deliris d’ aquí fins allà, esmorzar per sopar. L’ olor de persones que m’ han sabut, nas de hiena, hiena de nas de pallasso, faquir per cap d’ any, cap d’ anys pel balcó, litrones i pipes de gira-sol sense pelar,habitacions d’ hotel sense pagar, carrerons d’ inventar-se la sortida. Març del 2009: d’ un tall al braç me’ n surt llum, tothom la veu; Blake, Michi llegeix a l’ aeroport de gran Canaria, va dir lo mateix. Pound, Fitzgerald, esternuts que fan venir. El Juan Luis no els hi arriba a la sola dels peus, i beu de tres a quatre litres de cervesa per esmorzar. Jo vaig demanar dues coca coles i tres cafès. El tercer no fumava: 2005. 2012: Àfrica és més enllà. Nit de desert, desert suau pels rasca cels que no en rasquen ni mitja. Ous al plat. Cafeteres i cafeteries i cafè i cafeïna i carrers com els de les pel·lícules de gàngsters, jeroglífics i vampirs. La nit és Sioux. El sexe és Sioux. L’ amor és Sioux. La pipa de la Pau és suau – i salvatge també. Febrer del 2007: puticlubs i puticlubs de tota mena, amb el rosari i l’ arbre de Nadal per Nadal o ‘na a sota. Rebobino:  Grillart. Suau és la nit com s’ hi torna. Setembre del 1972: neixo. La nit és a l’ alba, surto, m’ ho miro sense ni obrir els ulls i començo a liar-la. El metge és salvatge. Jo tinc el cap boterut i no m’ agradarà mai el futbol. Miraré per la finestra les ties de l’ insti, faré dibuixos a la carpeta d’ allò que seré quan no creixi: l’ encerto. L’ enfilo i m’ escapo de l’ infern per caure a les brases. Vomitant les apagaves. Bon dia. Bon dia. Quina nit som? Follem al balcó. 2003: el psiquiatre s’ infla, s’ infla com un globus aerostàtic. Una monja seu a la sala d’ espera. Veu Déu i no al·lucina o no està bé perquè no el veu? Em surt una aranya de l’ orella dreta. Segur que m’ ha posat ous dins el cap. El meu cervell és un laberint de teranyines, a la primavera flipes. La nit és Sioux. Sioux és la nit. Passen les tanques per sota les cames, s’ obren els bars infinits que mai tanquen, les hores no vénen, les aturem i les aturarem sempre – cantem encara que no t’ agradi, cantem amb tots el focs a dins els indis. Ara som al desert. De nit. Les hienes a punt d’ arribar. Masteguem farigola per matar els mals de queixal. Dormim al ras. Arran del món. Munch. Pizarnik. Bolaño. I els altres tampoc. Solitud. Vent del nord.

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema