MOTXA (DIA 1)

“Todos los escritores, incluso los más mediocres, los más falsos, los peores del mundo, han sentido la sombra de ese éxtasis de la creación.”

Robero Bolaño

MOTXA

(DIA 1)

Teníem  dues opcions: quedar-nos a classe o anar a robar els nous fascicles de l’ “Enciclopèdia del Ocultismo” que acabaven de sortir (per ser el numero 1 incloïa una taula d’ ouija, cosa que no només feia més atractiva l’ entrega sinó també la manera que ens hauríem d’ idear per robar-lo). Posats a aprendre, vam escollir la segona, així també ens tocaria l’ aire i mouríem les cames. Teníem parada en tres quioscs. El primer era el de la plaça Menorca. Al meu amic li interessaven més les revistes pornogràfiques i els còmics de ciència ficció. Vam acordar que ell em robava lo meu i jo lo seu. Per la mida hi sortia perdent, però jo hauria d’ entrar a l’ estació de busos per pillar lo seu i ell ho tenia exposat al carrer. Va parar-se al davant, va tibar i (jo no havia vist ningú córrer mai tant) quan vaig arribar al Gummy ell ja l’ havia desembolicat i s’ havia desfet dels cartrons. Jo ho vaig fer com solíem, vaig deixar la carpeta sobre la pila de revistes porno, em vaig fer espetegar l’ espatlla mirant de cara al Dumbo ( li deiem així), quan va apartar, vergonyós, la vista, jo vaig agafar la carpeta junt amb tres revistes, vaig dir «adéu» i vaig sortir. I amb els còmics, més o menys. També em vaig quedar una revista, el meu amic va dir que aquella segurament no la vendria i a mi m’ agradava la tia del pòster, em sembla que me’ n vaig enamorar durant cinc o sis minuts. Ell va dir que estava molt més bona la del “Lib”, però no.

Després vam anar a casa seva. No hi havia ningú. Ens vam fumar un porro o dos i vam menjar Nocilla i espetec que hi havia per allà.

“Iniciación al Espiritismo”, 80 pàgines, tapa dura...A la pàgina 73 hi havia una il·lustració d’ un dimoni d’ aquells d’ abans, de quan encara feien por. Hi havia un capítol dedicat a l’ escriptura automàtica, parlava de “médiums literarios”. Aquí va ser la primera vegada que vaig veure escrit el nom de “Mocha”, pero no hi havia cap foto ni cap dada ni res més, només la mencionava.

L’ endemà ho vaig provar. Lo de l’ escriptura automàtica. No sé si lo que vaig escriure aquell dia ho vaig escriure jo o qui ni què, no me’ n recordo massa bé de com va anar, però allà va començar tot. Avui he trobat tots aquells escrits. I la firma de “ Mocha” ( o “Motxa”) es repeteix per tot arreu.

He decidit que els aniré penjant a Internet a mesura que els vagi ordenant, potser per ajudar a desxifrar-los.

griFOLL

19. 04. 2015

casserrespoblepoema