Seguidores

viernes, 30 de septiembre de 2016

DES DE TOTS ELS ANGLES




DES DE TOTS ELS ANGLES

Sé que t’ estimo perquè t’estimo
sense por de que tu no m’ estimis.
Sé que t’ estimo perquè t’ estimo
exactament com ets, però també com canvies.
Sé que t’ estimo perquè no em cal saber-ho:
m’ ets dins sent on siguis, facis lo que facis,
sentis lo que sentis: t’ estimo.
I des de tots els angles, t’ estimo; i ho sé
perquè ho sento, i ho sento perquè et sento
i et sento perquè t’ estimo i no a l’ inrevés.


griFOLL

HORSES




HORSES

Tempesta. Boscos sencers ondulen sense descans
a favor de la vida. Bassals de saliva dansen de boca en boca – les nostres.
Llamps. Sense arrels, arbres-bicicleta s’ enfilen al bec de les merles,
curen les sets i les cents. Cels recents desemboquen als sexes suats dels amants.
Trons. Els amants rodolen vall endins, d’ herba i pells, remelics. Regotam
i esquitxoira. Els amants – nosaltres, de mercuri, brillants, rebotant, ant! ant!
Capitomba. L’ amor vol aigua, la bellesa vol llum; som l’ un.
Xip xap xop, la vida és desig i viceversa. La vida demana que l’ imitem.
Rius. Riem. Els pescadors s’ han extingit. Pessigolles de peixos, moltes
pessigolles, molts peixos. Nosaltres, quan ens mirem,
tampoc parpellegem. Tot és un miracle: la molsa, la sang, els pardals.
Existim, fem l’ amor, ens amem i mamem, abracem, refreguem i hi tornem.
Em sembla que no som precisament nosaltres els dolents.
Qui gosa dir lo contrari?
Quin cor és tan xic?



griFOLL

jueves, 29 de septiembre de 2016

SENSE PLA DE VOL




SENSE PLA DE VOL

Es tracta d’ entregar-nos llibertat,
tu sent tu, l’ oreneta; jo sent jo, núvol ras.
Es tracta de sumar cels, d’ engrandir l’ alba
i allargar el crepuscle. Es tracta de tractar-nos
sense pla de vol ni esquemes que ens dissequin.
Es tracta de que jo t’ alleugeri el vol i tu
em despentinis les boires. Es tracta
de saber-nos certs com ens sabem
i fer que plogui per posar bassals als nens
que encara salten; de no creure’ ns res
del que ens han dit sobre volar els quins
mai ho han fet. Es tracta de sentir la felicitat
de l’ altre, i provocar-la. Es tracta, no d’ haver-ho
de fer, sinó de tenir-ne ganes, més que totes, i jugar.
Es tracta d’ estimar-nos sense consultar com es fa,
que ens condueixi l’ aire: amb un ventilador farem,
gracies.



griFOLL

martes, 27 de septiembre de 2016

PEL QUÈ DIRAN





PEL QUÈ DIRAN

Diu que hi ha gent que es força
a pensar allò que no sent.
Diu que hi ha gent que es força
tant que es queda sense força
a la memòria per recordar qui és.
Diu que hi ha gent que ja no són ells.
I jo dic que desfer-se d’ un mateix
és matar.


griFOLL

OBRIR



OBRIR

Obrir, després de fer-ho mai,
amb les mans des de dins, molt endins
de mi perquè hi havia algú que era jo
abrigant amb pell teva la meva
d’ apunt de morir-se o reviure’ s del tot,
quan jo, trobat, perdent la vida buscant-me
entre quatre parets que no hi eren, m’ enyorava
en tu i em mentia al mirall dient-me que ens érem.
Quan tu trucaves però jo m’ enganyava tan alt que fins
que no vaig caure i em vaig quedar coix dels cent peus
no vaig saber caminar fins la porta. I la porta
només calia obrir-la perquè no hi fos. I tu
no te n’ havies anat mai. I jo no sabia que tampoc.
Llavors, quan vas entrar va caure un llamp
que va trencar el mirall; i al llit hi plovia. I a fora,
tampoc. I vam fer l’ amor, i fum, i amb cent fils
de saliva vam inventar una manta per inaugurar
la tardor.


griFOLL

lunes, 26 de septiembre de 2016

VIDA ÉS UN BON NOM




VIDA ÉS UN BON NOM

Estimaré a les persones com són
o no serà estimar-les. I també m’ hi incloc.
Aniré despullat, no em vestiré d’ eriçó:
que si ens punxem sigui per desactivar
punxons i no escafandres o acollidores presons...;
d’ acollir, acolliré paisatges sense mapa, la vida
per endavant, tu volant, l’ humor per sobre de les raons,
les raons perdent contra la intuïció, un camí
de peus a la galleda de la imaginació arribant-me als genolls
de les cuixes del sexe del ventre del pit que va a dar-la als ulls
per arribar als cabells que raspallen els núvols quan ens despentinem
com heures a la pluja que ens fa l’ amor despertant
cargoles i cargols fins que perdem els del cap i quedem re-llimacs
relliscant-nos de llums, re-brillant com els ulls dels que hi veuen per dins,
on hi ha mons interiors (!), interiors exteriors amb vistes a l’ essència
que regalima interminable sense nom, xip xop, per tots els horitzons
on s’ hi couen ( bufen) pestanyes: aquí n’ hi diuen vida. Vida és un bon nom,
me la jugaré fins que hi juguem totes o no serà jugar.
Ens nodrirem boca a boca, niu a niu, nius fets de saliva
amb argila d’ amor, com els de les orenetes i els falcillots.
T’ adoraré sense ors, sense espai que ens limiti
ni presses que no ens facin córrer d’ orgasmes
ni rellotges si no hi ha cucut, aprenent-te a poc a poc
per aprendre’ t be, a tu, de tu, del tot. No seré valent
( seria massa fàcil i les facilitats no em són mestres ), seré fort,
forta perquè ja és hora de perdre’ m del tot fins a tu
i ser del món; del món perquè tu habites en ell
i sols des de tu veig els cors dels que em pensava
que no en tenien; i el teu, t’ escolto el pols, l’ orella al pit, feliç,
diu des de cada batec i amb oxigen de no acabar-se l’ alè
que tots en tenim un d’ igual, i, Amor, tu fas que els senti tots.
Puc sentir la cançó.


griFOLL

viernes, 23 de septiembre de 2016

IRRELLEVANT




IRRELLEVANT

Demano, i és donar. Dono, i com que no en sé, em quedo sense. Rebo, i ja he rebut. Em dic mentides, i no me les crec. Em dic veritats, i són mentida. Se me’ n va l’ olla, i torna. N’ aprenc, i me n’ oblido. Fa mal, i no m’ ho trec del cap. Fa bé, i ho perdo amb les claus. No puc obrir, i em tanco a fora. Plou, i em mullo. Callo, i ho dic tot. Ho dic tot, i ningú pilla res. Que hi ha possibilitats de caure? m’ aixeco que ni jo m’ atrapo. M’ empaito? no, però sóc perseguit per mi. Em sento sol, i no n’ estic. Estic sol, i no me’ n sento. T’ estimo, i no et conec. Et conec, i no t’ estimo. Dubto, i l’ encerto. L’ encerto, i la cago. A vegades la tristesa em conforta i l’ alegria m’ espanta. Em trenco, i em reconec. Em munto, i sóc abstracte. M’ emprenya estar emprenyat, i m’ emprenyo. Trobo la solució, i m’ he oblidat del problema. En trobo un de nou, i faig servir la solució al problema anterior. No encaixa? cops de martell i de cap. Que no es pot passar? ja sóc dins. Que em conviden a entrar? desapareixo. Dormo, i viatjo. Viatjo, i m’ adormo per tot arreu. Somio que somio i no somio. És real, i se’ m fa insomni. M’ adormo, i caic del llit. Què hi faig a sota? Sóc l’ home del sac o el del cas? si sóc l’ home del sac, em vinc a buscar. Mai sé on anem. Si sóc un cas, és irrellevant. Molta gent és irrellevant i no passa res. Per ser irrellevant encara no cal medicar-se ni tractar-se ni surt al DSM. Me la quedo, l’ etiqueta, d’ irrellevant. Me la quedo i me l’ autopatento. Jo sóc l’ irrellevant, tracteu-me d’ irrellevant, si us plau.


griFOLL

jueves, 22 de septiembre de 2016

LA VIDA DIU SOBRE LA MORT





LA VIDA DIU SOBRE LA MORT


Res nascut morirà mai; ni ningú.
La vida diu sobre la mort, la mort
no té poder, sota la vida és, i perd.
La vida és ampla: muta, vola, gira
incomprensible a la raó, mes
infinita sempre creix: viatja. Cada
volta més alta reneix, ens posa ales,
dansa, alleuja, sacia, brota darrera
un jardí que encara no veiem
la flor més pura, tota pau, tota pètals
d’ amor on sempre és primavera
i ningú ni res mai es marceix.
Ara venim.



griFOLL

martes, 20 de septiembre de 2016

MAMÍFERADA





MAMÍFERADA

T’ escric perquè t’ esquitxa de grat
la fulla abombollada de saiola
amb la quina t’ escrius pessigolles
de gallaret a sota la panxa. T’ és ploma.
T’ ho dic perquè jo també sóc apatxe,
per si vols volar i que ens en anem de l’ olla
a desplegar-nos junts enllà, mai més plegats
amb els malmesos que pensen fins que s’ ho desen.
No es moren de mort natural, se’ n moren de ganes.


griFOLL

domingo, 11 de septiembre de 2016

SUPERHEROIS





SUPERHEROIS

Riuen, existeixen, xisclen, ploren, són petits. Els sento des de casa. No es coneixen, no ho entenen, veuen que n’ hi ha molts de xics com ells, iguals, estranys. Els sento des de casa. Tenen por, vergonya, i una cadireta per a cadascun d’ ells. Els sento des de casa. El nom brodat a la bata, la bata plena de babes i plors, i de ratlles. Estripen papers, es barallen, es miren, s’ agraden, es veuen en l’ altre, s’ eixuguen els ulls, perden l’ alè, badallen, tenen el singlot, estan cansats, constipats, s’ adormen, no saben on són; hi ha un instant de silenci, molt breu, després xisclen tots. Els sento des de casa. Són el futur.


griFOLL

jueves, 8 de septiembre de 2016

ETS AMOR





ETS AMOR


Duus música d’ aigua a les xemeneies dels ulls,
així com de cendres i arena fent fum.
L’ aire ha vingut tantes vegades a devorar-te,
t’ han calçat tants inferns de l’ altra banda
del mai més: silencis que xisclen,
gàbies nanes, llengua afaitada,
cosida de cap i de cor fins les ombres;
en blanc, fil de pescar molt gruixut,
de la mà de ningú, com una nena inscrita
al fons de la mort. I  no arriba, nena, mai,
que és infinit, ningú. S’ ha fet fosc; és el color
dels somnis, sents, has perdut.
Et veig en una habitació tancada, naufragant,
et tiren pedres, et maten. Ets morta. I tu,
morta mil cops, és quan et despertes:ets amor:
duus música d’ aigua a les xemeneies
dels ulls, plores per una escletxa, l’ escletxa
és ara o mai, no t’ hi entregues: crides a raig fet,
et fas, s’ esquerda tot, s’ esquerda tot i l’ escletxa,
arrossegues el teu cadàver a l’ altra banda del riu
i et ressuscites. Travesses les tecles en fuga de mort
i encens el piano, què de cua? de vida. Ferida
sota la pluja, enmig dels que fugen d’ ells mateixos
et desplegues i toques. Esquitxes. T’ uneixes
a la veu que vibra a les ales dels àngels i parles:
dius el poema, tu. 



griFOLL