Seguidores

martes, 27 de septiembre de 2016

OBRIR



OBRIR

Obrir, després de fer-ho mai,
amb les mans des de dins, molt endins
de mi perquè hi havia algú que era jo
abrigant amb pell teva la meva
d’ apunt de morir-se o reviure’ s del tot,
quan jo, trobat, perdent la vida buscant-me
entre quatre parets que no hi eren, m’ enyorava
en tu i em mentia al mirall dient-me que ens érem.
Quan tu trucaves però jo m’ enganyava tan alt que fins
que no vaig caure i em vaig quedar coix dels cent peus
no vaig saber caminar fins la porta. I la porta
només calia obrir-la perquè no hi fos. I tu
no te n’ havies anat mai. I jo no sabia que tampoc.
Llavors, quan vas entrar va caure un llamp
que va trencar el mirall; i al llit hi plovia. I a fora,
tampoc. I vam fer l’ amor, i fum, i amb cent fils
de saliva vam inventar una manta per inaugurar
la tardor.


griFOLL