HORSES
Tempesta. Boscos sencers ondulen sense descans
a favor de la vida. Bassals de saliva dansen de boca en boca
– les nostres.
Llamps. Sense arrels, arbres-bicicleta s’ enfilen al bec de
les merles,
curen les sets i les cents. Cels recents desemboquen als
sexes suats dels amants.
Trons. Els amants rodolen vall endins, d’ herba i pells,
remelics. Regotam
i esquitxoira. Els amants – nosaltres, de mercuri,
brillants, rebotant, ant! ant!
Capitomba. L’ amor vol aigua, la bellesa vol llum; som l’
un.
Xip xap xop, la vida és desig i viceversa. La vida demana
que l’ imitem.
Rius. Riem. Els pescadors s’ han extingit. Pessigolles de
peixos, moltes
pessigolles, molts peixos. Nosaltres, quan ens mirem,
tampoc parpellegem. Tot és un miracle: la molsa, la sang,
els pardals.
Existim, fem l’ amor, ens amem i mamem, abracem, refreguem i
hi tornem.
Em sembla que no som precisament nosaltres els dolents.
Qui gosa dir lo contrari?
Quin cor és tan xic?
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario