Seguidores

miércoles, 30 de diciembre de 2015

NUS




NUS


Crani a la mida. Entrarem a la cova,
que hi volen peixos de llum a la cova.
En silenci, perduts, entrarem pel crepuscle
quan déu sopi, d’ amagat, com fures.
I, passi el què passi, serà meravellós
descobrir el foc per primera vegada,
besar per darrera vegada ( el bes etern
que estripa la memòria fins la pupila
de l’ eclipsi humà que som sempre) la boca
abocada a la matèria mateixa, el boca
a boca del yin amb el yang, del ritme
amb la melodia, del jo amb el mirall, del contrari
del revés partint d’ enlloc, de res amb les gràcies.
El bes presoner deslligat final(ment fora nus). En ús.
I nus farem com si sabéssim el comportament del foc.



griFOLL

SAL



SAL



Les paraules eren a dins quan jo era petit.
Aquesta tarda, amb el fum i els diables,
deien coses a les coses fins que he pujat
a canviar-me de nom i a serrar-me una bamba.
Són a dins les paraules, tot el dia que és ara.



griFOLL

D’ ORELLES



D’ ORELLES


T’ escolto rere la bellesa teva que em distreu de tu.
No t’ escolto.



griFOLL

PUNYAL




PUNYAL



Sopàvem tranquils,
i de sobte, l’ amor! Com un punyal
clavat al mig de la taula
(...)
ziga-zaga
ziga-zaga
ziga-zaga...




griFOLL

ETS SÍLEX



ETS SÍLEX


I no recordes quina cosa és desitjar, però desitges.
I et venç el sentiment adormit, però l’ ignores,
i tires i esmoles.  I en la boira que ve espessa
un aire moll et besa: l’ és. I ho has dit tu
amb la pedra tornassolada:  rascant.



griFOLL

martes, 29 de diciembre de 2015

arreu


FERA



FERA

D’ aquesta guarderia de troncs
que m’ ets bosc; després pinyons
enfonsats a la carn que m’ hi neixi’ s
com a prova de que a la veu m’ hi fas pinya.
Que si parlo és de tu, de tu que ets camins
cap a dins;  jo sóc la guilla de les cinc veus.
Sempre vinc.


griFOLL

LLUNY



                                                                                          Jim Golden

LLUNY

Vinc de molt lluny,
vinc de dins. I a dins
hi ha fora, i a fora
hi ets tu. Tu tornant
de molt lluny,
amb l’ hivern. Després
no sé si és la llum del foc
però semblem nous,
els ulls, més nous
que cansats. Dormirem
enganxats, no sabent
com tancar-los.


griFOLL
http://correudelexperimental.blogspot.com.es/?

domingo, 20 de diciembre de 2015

DEMÀ



DEMÀ


Demà miraràs enrere i estaràs contenta.
Ho has fet tot,
hi ha moltes maneres de fer-ho...
demà, quan et giris
sabràs que el què donaves per perdut
ho vas trobar i no ho havies conegut
perquè ho havies millorat.  


griFOLL

TU



TU

La teva por a la meva boca, i mastegar-la
com una girafa. I coll avall, coll de girafa,
(vols dir que poden vomitar les girafes?)
regalar-te pau, com una lloba als llobatons,
i caliu d’ ossa, i pessigolles d’esquirol,
i cants, insuperables, de pardal, de gafarró...
Vull ser totes les feres per, de cadascuna,
donar-te’ n  lo millor. I després vull ser les plantes,
les que et guareixen, i les del color que se’ t desfacin
als ulls com caramels de primavera fets especialment
per a tu. I els arbres, vull ser els arbres
que et demanen que t’ hi enfilis,
que t’ hi posen niu, i salts de branca en branca,
i que te’ n vagis per les rames, que t’ envelis
des del cor i persegueixis les intuïcions
que et porten a ser tu. Vull veure’ t a tu sent tu.
Quan t’ estimo. Quan tot t’ estima perquè ets tu,
i la terra riu, i els rius s’ enamoren dels mars
i no s’ho pensen dues vegades, i la pluja neteja
totes les imperfeccions d’ aquest poema
i queda ben net i fa olor d’ amor, com una onada
càlida que t’ abraça i en sap, i després una altra
i una altra...i que siguin totes per a tu, el mar sencer.


griFOLL

sábado, 19 de diciembre de 2015

GRÀCIES



GRÀCIES


Hauries de no dir-te mai que hauries,
perquè tu no has, tu ets sense pensar-te,
sense baranes; cor i boca i ales. I no voles,
camines perquè t’ estimes més que res les persones,
tenen cor, i si els hi busques, boca, i si els toques, ales.
I tu els hi saps trobar, i mostrar. Les persones
al teu costat ens posem a bategar. Ens posem
a viure, no volem res més. No hem, fem, ens fas.
Se’ n diu AMOR, amb majúscules. Se’ n diu caminar,
a peu pla, humils, descalços, sense baranes, junts;
persones, ja vam ser ocells abans de tu, com tu
abans de nosaltres, i vam trencar les closques,
i vam saltar del niu. I tu ens vas esperar
perquè no hi anéssim sols.



griFOLL

viernes, 18 de diciembre de 2015

DOLOR



DOLOR

El mayor dolor es aquel que provoco.


griFOLL

EL GUSANO



EL GUSANO

Nunca sabemos dónde estamos, ni cuánto,
lo siento y con esto qué arreglo. Te amo
y me escondo y me largo. Me pierdo de nuevo,
no entiendo qué pasa, qué hago, quién soy.
Vivo dentro de mí como un gusano con mal gusto.
Escribo en las paredes de mi vientre que te quiero
y no nazco. Me escondo de lo mejor que hay en mí,
me escondo de las personas.


griFOLL

CURA



CURA

¿Fuiste feliz? Un día cupe en tus ojos.
¿Te di algo que aún te sirva,
algo bueno para ti, que te alegre o cure
cuando lo necesites?
Empapado de memoria, lenta,
hoy tú eres el instante de mi vida,
precisión de tantos lugares
calados en el alma que nos amaron.
Un día cupiste en mis ojos; a veces
me parece que siempre es hoy,
que siempre será ayer, y me haces feliz,
y no puedo parar de llorar.
Hablaré de ti con los árboles;
a cada piedra le contaré
que tú me curaste de mí.


griFOLL

miércoles, 16 de diciembre de 2015

YA SOMOS MAYORES



YA SOMOS MAYORES

Bueno, salieron nuestros ombligos de sitio,
tuvimos sueño y soñamos, llovió y nos gustó,
creímos que éramos los niños reflejados
en los charcos hasta que dejamos de mirarlos.
Después crecimos. Bueno, volvieron sus ombligos
a su sitio, tenemos insomnio y tomamos pastillas,
llevamos paraguas y esquivamos los charcos.  


griFOLL

martes, 15 de diciembre de 2015

LA VIDA




LA VIDA

La vida no tiene que ir bien, ni mal,
ni tan siquiera ir. Y va. Nos arrancamos las uñas
y va, nos chupamos los dedos y va. Existimos
un instante en un minúsculo milímetro de nada
creyéndonos el centro de los ombligos y va.
Ni nos ignora ni no. Ni nos tiene en cuenta ni no.
Pasa, muerde, besa, grita, suda, folla, mata y va.
Quema, nieva, explota, nada, llueve, duerme y va.
No nos hace sufrir ni si, no nos da amor ni nos lo quita,
va. No se sabe nada sobre la vida y no se sabrá.


griFOLL

lunes, 14 de diciembre de 2015

AGUA



AGUA

Voy a convertir mi dolor
acercándome al tuyo. Entonces
tienes que dármelo, abrirte
al revés que una esponja,
pero para que todo suceda
como es previsto es preciso continuar,
acercándonos al otro, y al de más allá,
hasta hacer un mar de personas
donde nadar, donde el dolor
se diluya con el yodo y cada alma
se prenda de sal, ir a las olas después
a nadar lo que nos hemos perdido
por dejarnos secar. Y no parar de nadar.
Y volver a jugar. Y empezar a gritar.
El brillo del sol pegar contra los dientes,
el escozor de la vida en los ojos,
la sensación de arena subacuática en los pies,
las pestañas pegadas las unas con las otras,
el tiempo fuera del cuerpo, y con el cuerpo
el dolor, evaporándose al quitarnos las corazas.


griFOLL

AUTORRETRATO



AUTORRETRATO

Yo era algo que di a no sé quién.
Y lo que queda y lo que sobra también,
y aunque mañana ya no esté,
aún estaré, estaré conmigo
que me confunde con otro, el de ahora
cuando sea el de ayer y diga por ahí
que yo era algo que di a no sé quién
y lo que queda y lo que sobra también.


griFOLL

domingo, 13 de diciembre de 2015

CUANDO



CUANDO

Este es el momento en el que
abro la ventana y tiro mis tragedias.
Este es el momento en el que
abro la puerta y salgo a la calle,
y puedo andar, y ver, y sentir
que puedo andar y ver y sentir.
Este es el momento en el que sé
que todo está aquí, andando
a mi lado, conmigo, y no quiero más
que andar adentro de la noche,
muy adentro. Nunca ha habido
marcha atrás en nada. Y no pensar.



griFOLL

SIN CÁSCARA





SIN CÁSCARA

Tengo todo lo que tuve
y lo tuve todo. Soy
todo lo que di
y lo di todo... por eso
mi corazón hoy huele a lluvia
y siempre late por morir antes que matar.
Mi corazón sin cáscara,
mi corazón conectado a mi alma
por red inalámbrica, que no sabe mentir
y aún desconoce el rencor y los celos
y el odio…por eso lo abrazo,
por ser quien ha elegido ser
y declararse poeta ante el espejo.
Por mi inmadurez con alevosía
y mi ingenuidad que aún sueña.


griFOLL

martes, 8 de diciembre de 2015




No ahuyentes el escalofrío.
No te des por vencida, convencida,
no te des por nada , no ahuyentes
el vértigo, la desmesura
que aún no se mide, tuya.
Nunca te sirvas la copa medio vacía,
te mereces el camarero, la camarera
y que te den propina los que sólo miran
y ya no juegan. No ahuyentes al espectador.
Sé entera.



griFOLL

lunes, 7 de diciembre de 2015

QUI HO PORTA TOT AIXÒ?



QUI HO PORTA TOT AIXÒ?

Ens hem cremat les llengües,
triturat  els nervis, desgranat d’ amor.
N’ hi hauria prou amb escoltar-se
i descobrir que no som assassins, ni jutges,
que nosaltres hem provat de ser persones,
que hem fet tot el que ens ha calgut
d’ aprendre igual per arribar cadascú
a ell mateix i escollir ser qui vol ser,
o, més aviat,  qui no vol ser,
i ser capaç de no ser-ho.
Ens hem cremat els dits tantes vegades,
tenim tant fred els humans, i a la vegada
tanta escalfor que no sabem donar-la,
ni rebre’ n. Per què no ens ensenyen
a sentir-nos com ens sentim i no com
hauríem de sentir-nos de cara a l’ altre?
Per què no ens deixen ser tal i com som?
Per què no ens ensenyen coses de veritat
a casa, a cole, per la tele, els del govern, algú?


griFOLL




jueves, 3 de diciembre de 2015

PASAR



PASAR

No es de nadie lo que pudo haber sido,
somos artistas del arrepentimiento y, sin duda,
dudamos, confundimos dureza con valentía,
la libertad está llena de soledad, la soledad
de locura y el tiempo no cura nada, lo estropea.
Así vamos quedando todos locos incurables
hasta caer por los rincones donde el mundo
va dejando de girar para dejar la vuelta a otros
pequeños artistas del arrepentimiento
que también han venido a dudar, a elegir
lo que no podrá dejar de ser, a no escuchar
el tiempo pasar por miedo a que lo haga
y no haya segunda oportunidad. No la hay.

griFOLL

12.2015

miércoles, 2 de diciembre de 2015

NO SABEN



NO SABEN

Ellos no saben
que ésta es la mejor
noche de sus vidas.
Suben lentos por la calle,
abrazados, hacia el futuro.
Ellos no saben cómo será
el futuro. Se lo imaginan,
y luego se besan. Saben
a café, hacen muecas
y ríen.  No pueden parar
de reír; no pasa nada más
en este poema, si pasara
no sería la mejor
noche de sus vidas.

griFOLL

12.2015

domingo, 29 de noviembre de 2015

EL MALO



EL MALO


Muevo una ala y se extingue el aire,
ando un pie y el suelo es agua,
los libros de las estanterías se suicidan
a mi paso, las personas mueren.
Y lo de la muerte también es mí culpa.
Y lo de la vida. Y el apocalipsis según
San Juan. Cada plaga, la Peste de todos
y el Infierno de Dante. Es por mí
que tienen espinas las rosas y acechan
los reptilianos, soy yo quien hace doblar
las campanas y le prepara el cubata
a Romeo y Julieta. Yo inventé el acné
y los psiquiatras. Que los perros caguen
es culpa mía. Y lo de la policía. Que muerda.
Si te duele la muela me lo apuntas en mi cuenta.
Y cuando te la pillas con la bragueta
yo soy eso que sientes: dolor. El mismo Mal,
Satán, la lepra, una carnicería. Los callos
del carnicero y el silencio de sus víctimas.
Una hamburguesa de muerte con aceite
y mayonesa. Diesel. Yo soy el hígado
recomido de Prometeo. Lo del Big-Bang
fue pura pirotecnia. Si llueve
y no llevas paraguas es culpa mía,
que te atropelle un tranvía, o dos.
He sido yo, la cáscara sin pipa, la pipa
amarga, el gatillazo, la batería, la estafa,
la espina, el incendio, el chivato, la sed,
el colgado, el Coco, los zombies, la multa,
la parte desconocida del soldado desconocido,
cuando se acaba el oxigeno, desaparece la vía,
llega el invierno y los niños crecen y nos quedamos
calvos y el pez no se mueve y no tienen tabaco.
En persona.


griFOLL

Nov.15

sábado, 28 de noviembre de 2015

NI EL MÉS RUC




NI EL MÉS RUC

Parla’ m però no em diguis res.
S’ han endut la pau a la guerra
i a l’ amor li han posat armadura.
Ara el cel s’ empassa els ocells
i tothom s’ autoajuda, fa teràpia
o té trastorns de parella, de solitud,
de caràcter, de feina, de dol...
Em sembla que no ho han entès.
Era tan fàcil que no hi ha caigut
ni el més ruc. I no és el temps,
lo que s’ acaba és el món. Necessito
xiular sense ser-ne conscient,
no portar res a les butxaques,
caminar per la tardor del bosc
fins que no es faci de dia mai més
o hi siguis tu somrient.

griFOLL

Nov.15

viernes, 27 de noviembre de 2015

CAMÍ VIU



CAMÍ VIU

Sents la sang que perds pels peus
de tants camins oberts.
No saps cap a on, però hi vas.
I hi vas sent tu, sense saber qui ets.
Tu que ets la primera persona
que busques abans de ser dels demès.
Ells que s’ han inventat
i tu que et vols trobar, vols ser de veritat.
Insisteixes, t’ hi deixes la raó, perds el seny,
ho perds tot, i fins que no ho perds tot
no ho entens: vas al davant
i no et segueix ningú. Tu ets el present.


griFOLL

Nov.15

domingo, 22 de noviembre de 2015

BON DIA




BON DIA


Bon dia Terra.
Bon dia persones del món.
Bon dia animals, arbres, núvols
i rocs. Bon dia ciutats i carrers,
cantonades. Bon dia racons.
Bon dia alegria, humor, esperança.
Bon dia records. Bon dia il·lusions.
Bon dia senzillesa de les coses.
Bon dia gràcies, bon dia perdó.
Bon dia fulla que caus, paraula
que enfiles i dius, paraula
que calles per dir-ho amb amor.
Bon dia cos, ungles, dents, ulls
i espina dorsal. Bon dia imprevisible.
Bon dia a improvisar. Bon dia mortals
per ser vius, per haver-ho estat i seguim.
Bon dia tot allò que hem estat i ja som.
Bon dia música, foc, aigua, pa, llibertat
d’ ésser hom. Bon dia utopies d’ amor
que encara la brillen. Bon dia sigues
qui ets: vas a ser-te qui vols.
Bon dia ingenuïtat, humilitat, camins
per davant a inventar-se i pels altres,
per un i per si de cas. Bon dia errors
com espases, poetes en boles,
valents fugitius, marginats, criatures
amables, serveis no oficials, ocurrents
per bondat, jugadors d’ ells mateixos,
pressentiments, angoixa de ser per ser hom,
faltes, intuïcions, no porto els papers.
Bon dia equilibristes, espontanis, tiramilles,
saltimbanquis, petites cuques de llum
dins l’ abisme, màgics entre tanta ràbia,
buscadors de la veritat que ens ha de trobar
buscant-la o no ens atendrà. Bon dia
lluitadors sense espasa, lo just, lo necessari,
bon dia i res més dia d’ ara, avui, bon dia
per ara i no tornar-hi a clavar mossegada,
que és petó lo que avança. Bon dia
herois anònims, solitaris, dubtadors.
Bon dia no sé per què ens hem sentit
inferiors. Bon dia igualtat, desavinença
amb igualtat. Bon dia atzar, curiositat,
taquicàrdies de noria amb finestres
obertes al pit per no anar-hi de plàstic.
Bon dia i tornar-se a escaldar. Ens en riurem
cap al tard, ja amb els cors més inflats,
que hem estat globus i ara ens podem enlairar,
i ja haurà passat un altre bon dia. Dormirem
fets de pau, ben tapats, a casa, calents, tips,
com quan érem petits. Petits voladors
purs com dents de llet a l’ ànima
que mai ens cauran. Bon dia a la vida d’ avui
et desitjo, per no haver estat fàcil
anar-hi per sota dels altres i haver-hi arribat,
molt bon dia que duri tot el dia cada instant
que siguis tu fent allò que ets, només sabent
ser de veritat, sense una identitat programada,
tal i com raja, bon dia. I bon dia també
als renascuts cada dia i als demà serà un altre dia.
Bon dia mira si et mous i fes-te servir, que serveixes
i ho saps, i saps què és estimar i que estimar
és la resposta a tot això que passa
i no ens han proposat.


griFOLL

Nov.2015

MIRATGES




MIRATGES


I qui sóc?
I qui ho sap?
I qui ho diu
d’ on s’ho treu
i a què dedica
el seu temps lliure?
Sóc l’ estrany
si t’ estranyes,
l’ amic si me’ n tractes,
sóc el mirall
que és sempre miratge.
Sóc tu, l’ ham i la gana.
Sóc ara el què et deus
i reclames, la forma
de veure-hi que hi poses.
Jo no sóc jo, jo sóc tu
que és des d’ on escullo mirar-te.
I qui ets?
I qui ho sap?
I qui ho diu?
Una garsa tocada de l’ ala,
un cuc de terra,
un home que la balla,
un esquirol, una aliança,
una balança, un títol, una carta,
qui demana?
Sóc l’ estrany i l’ amic,
sóc l’ amant i l’ odiós,
sóc la primera espurna
i la traca final. Sóc Tu,
Jo, i a tots dos desconec
per igual, i en cap veig
res que no ho tingui l’ altre
si ho saps i ho entens
no com si hi haguessin dues bandes,
treu-te les balances, dóna’ m la mà
que no et sé deixar anar, ningú
en sap més ni menys, la culpa
no existeix, anem-hi tots
o no hi arribarà ningú, és ara,
no era ni serà, obrir els ulls
o tancar, donar-se o exigir-se,
estimar-se o estimar-se o estimar-se
per després aprendre’ n de veritat
i conservar-se cadascú sabent-se
igual, sincerament equivocats
per ambdues parts, humans,
terribles i meravellosos.
I qui serem? I què hem estat?
I això qui ho sap?


griFOLL
Nov.2015


domingo, 15 de noviembre de 2015

BRINDIS



BRINDIS

Escupiré mi dolor,
saldré con la luna,
no me iré de mí
siendo niño…
que traigan más vino:
se ha muerto el viejo
que no voy a ser.



griFOLL

sábado, 14 de noviembre de 2015

ENTRAÑAS





ENTRAÑAS

Andarás y no habrá camino correcto,
tus huellas tropezando y resbalando.
El destino en tus entrañas, desde siempre.
La respuesta y la pregunta, y la pregunta
de nuevo. Quítate el corazón
y se te va a llenar de moscas. Hazlo
o no sabrás qué es estar fuera. Deshazlo
y volverás a la cueva donde la locura
te protege de la suya. Pronto tendrás
que elegir, la vida se acaba donde
empezamos la muerte.


griFOLL