TU

TU

La teva por a la meva boca, i mastegar-la

com una girafa. I coll avall, coll de girafa,

(vols dir que poden vomitar les girafes?)

regalar-te pau, com una lloba als llobatons,

i caliu d’ ossa, i pessigolles d’esquirol,

i cants, insuperables, de pardal, de gafarró...

Vull ser totes les feres per, de cadascuna,

donar-te’ n  lo millor. I després vull ser les plantes,

les que et guareixen, i les del color que se’ t desfacin

als ulls com caramels de primavera fets especialment

per a tu. I els arbres, vull ser els arbres

que et demanen que t’ hi enfilis,

que t’ hi posen niu, i salts de branca en branca,

i que te’ n vagis per les rames, que t’ envelis

des del cor i persegueixis les intuïcions

que et porten a ser tu. Vull veure’ t a tu sent tu.

Quan t’ estimo. Quan tot t’ estima perquè ets tu,

i la terra riu, i els rius s’ enamoren dels mars

i no s’ho pensen dues vegades, i la pluja neteja

totes les imperfeccions d’ aquest poema

i queda ben net i fa olor d’ amor, com una onada

càlida que t’ abraça i en sap, i després una altra

i una altra...i que siguin totes per a tu, el mar sencer.

griFOLL