Seguidores

domingo, 20 de diciembre de 2015

TU



TU

La teva por a la meva boca, i mastegar-la
com una girafa. I coll avall, coll de girafa,
(vols dir que poden vomitar les girafes?)
regalar-te pau, com una lloba als llobatons,
i caliu d’ ossa, i pessigolles d’esquirol,
i cants, insuperables, de pardal, de gafarró...
Vull ser totes les feres per, de cadascuna,
donar-te’ n  lo millor. I després vull ser les plantes,
les que et guareixen, i les del color que se’ t desfacin
als ulls com caramels de primavera fets especialment
per a tu. I els arbres, vull ser els arbres
que et demanen que t’ hi enfilis,
que t’ hi posen niu, i salts de branca en branca,
i que te’ n vagis per les rames, que t’ envelis
des del cor i persegueixis les intuïcions
que et porten a ser tu. Vull veure’ t a tu sent tu.
Quan t’ estimo. Quan tot t’ estima perquè ets tu,
i la terra riu, i els rius s’ enamoren dels mars
i no s’ho pensen dues vegades, i la pluja neteja
totes les imperfeccions d’ aquest poema
i queda ben net i fa olor d’ amor, com una onada
càlida que t’ abraça i en sap, i després una altra
i una altra...i que siguin totes per a tu, el mar sencer.


griFOLL