Seguidores

miércoles, 30 de diciembre de 2015

NUS




NUS


Crani a la mida. Entrarem a la cova,
que hi volen peixos de llum a la cova.
En silenci, perduts, entrarem pel crepuscle
quan déu sopi, d’ amagat, com fures.
I, passi el què passi, serà meravellós
descobrir el foc per primera vegada,
besar per darrera vegada ( el bes etern
que estripa la memòria fins la pupila
de l’ eclipsi humà que som sempre) la boca
abocada a la matèria mateixa, el boca
a boca del yin amb el yang, del ritme
amb la melodia, del jo amb el mirall, del contrari
del revés partint d’ enlloc, de res amb les gràcies.
El bes presoner deslligat final(ment fora nus). En ús.
I nus farem com si sabéssim el comportament del foc.



griFOLL