Seguidores

sábado, 19 de diciembre de 2015

GRÀCIES



GRÀCIES


Hauries de no dir-te mai que hauries,
perquè tu no has, tu ets sense pensar-te,
sense baranes; cor i boca i ales. I no voles,
camines perquè t’ estimes més que res les persones,
tenen cor, i si els hi busques, boca, i si els toques, ales.
I tu els hi saps trobar, i mostrar. Les persones
al teu costat ens posem a bategar. Ens posem
a viure, no volem res més. No hem, fem, ens fas.
Se’ n diu AMOR, amb majúscules. Se’ n diu caminar,
a peu pla, humils, descalços, sense baranes, junts;
persones, ja vam ser ocells abans de tu, com tu
abans de nosaltres, i vam trencar les closques,
i vam saltar del niu. I tu ens vas esperar
perquè no hi anéssim sols.



griFOLL