GRÀCIES
Hauries de no
dir-te mai que hauries,
perquè tu no has,
tu ets sense pensar-te,
sense baranes;
cor i boca i ales. I no voles,
camines perquè t’
estimes més que res les persones,
tenen cor, i si
els hi busques, boca, i si els toques, ales.
I tu els hi saps trobar,
i mostrar. Les persones
al teu costat ens
posem a bategar. Ens posem
a viure, no volem
res més. No hem, fem, ens fas.
Se’ n diu AMOR,
amb majúscules. Se’ n diu caminar,
a peu pla,
humils, descalços, sense baranes, junts;
persones, ja vam
ser ocells abans de tu, com tu
abans de
nosaltres, i vam trencar les closques,
i vam saltar del
niu. I tu ens vas esperar
perquè no hi
anéssim sols.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario