Ja m’ heu cansat el
cansament, ramat d’ autoritats. Amb quina autoritat li dieu a l’ altre qui ha
de ser? Et sona allò del “ viu i deixa viure”? , doncs si no pots amb les dues,
amb el “ deixa viure” fem. Que m’ heu cansat el cansament, que esteu com llums,
però fosos fosos, foscos. I si estic mig corcat, ets un cuc. Però si vas mig
cuc, jo sóc el llimac; i si vols competir jo ja m’ he n’ he anat.
Tites, tites,
tites... Tu vius en una cançó que no vols cantar, tu no vius a fora per més que
te’ n vagis, caus amb tu a dins i vas de volar. Les musaranyes no t’ estimen.
Jódete! Que no m’ has perdut perquè no tinguis orientació, m’ has perdut perquè
m’ he n’ he ‘nat a comprar tabac. I corre cada rata! I vola cada porc! Pum!
Pum!
Que se’ t sortegin
els miralls, que són tots teus, que la veritat no es trenca a cops de cap i els
grills tornaran a grillar. Palanganes! Cacatues! Estafilococs!
Així se’ t clavin
les molles del matalàs i no tinguis mai més cap orgasme, que ni d’ això en saps
disfrutar. Jo sóc a comprar tabac, i potser també em pillo un encenedor.
Apasiau!, te la fregui amb paper de llimar una màquina d’ esgarrapar.
( Recordo com el
fill de l’ amo se’ m va follar infinitament quan jo era un tap. Recordo com juro
que us vull oblidar. Després es va tallar les venes l’ altra, per acabar d’
esquitxar!)
P.D: Que tu siguis
el meu assassí, a mi no em converteix en res teu, ni en la teva víctima, ja
veus.
HE DECIDIT DANSAR.
Josep Grifoll.
No hay comentarios:
Publicar un comentario