Seguidores

miércoles, 19 de julio de 2017

SÓC UNA PERSONA, COM TU





Pateixo, sagno, ignoro,
m’ equivoco, lluito, em rendeixo,
m’ aixeco, m’ emprenyo, envelleixo,
somio, m’ enyoro, m’ estimo, m’ odio,
m’ amago, tremolo, m’ ennuego, dol, cal, és
...i hauria de deixar moltes coses
i començar a fer-ne unes altres que no faré.
Sóc una persona, com tu. A totes ens han partit.


griFOLL

SINPA



M’ he equivocat no fent cas al què no em contradic,
sóc les pluges que em dec  i un intent d’ esquitxar
a qui no es mulla per por d’ assecar-se i morir-se de set.
Cap en mi tot el fred dels hiverns sense abric a l’ infern
i una pluja d’ estels sense cel, sóc l’ amic que no en sap
i un mussol cap per avall que es va beure les nits abans d’ hora.
Era el temps, com si ara no ho fos, de ballar-la plegats
i fer un sinpa.


griFOLL

martes, 18 de julio de 2017

NO ÉS A MI





És mentida que et desitgi res.
Espero que no sàpigues la llum que apagues
i no espero res a la vegada. Me n’ he anat,
per més que em vegis, no és a mi,
tampoc sóc l’ altre. Jo no vaig existir mai,
se’ m vas imaginar. Tot emmiralla.


griFOLL

sábado, 15 de julio de 2017

TU QUI?



Tu tant de tu,
tan tu, tant de tothom,
tu tan ningú,
tu tan no-res, tu tant
come on i no et segueixes
només tu, què tu?
ni tu, tu qui? de quin mirall?
Narcisos. En cadena.


griFOLL

TALL



Ets entre dos mons un de sol:
t’ has mort,  has de néixer, t’ hi llances
mil anys i rebotes. Ningú sap on ets,
quin desert o quina nit inacabable
juga amb la teva ànima al jardí de casa.
Quina casa?


griFOLL

viernes, 14 de julio de 2017

CONSCIÈNCIA



Ets a molts llocs al mateix temps.
Ets a molts temps al mateix lloc.
Consciència.
T’ envolta gent que et porta segles.
Tens records que no són teus i et roda el cor. 
Vertigen.


griFOLL

SEGUIR



Que els anys no se’ t converteixin en calendaris
ni posis la veu en conserva. Que discrepis, que t’ encrespis,
que no et pensin els que tot ho saben.
No passa res per anar sola, totes hi anem.


griFOLL

VALENTA



No recordes haver estat  a tot arreu,
sols vagament a vegades, potser
un cop al cor de calor, un tros d’ olor,
una pessigolla d’ herba coneguda
darrera el genoll  et desperten a tot.
Però tu  segueixes quedant-te amb l’ enigma.


griFOLL

REPTE



És a mi a qui reto.


griFOLL

INSOMNI



Insomni dels meus somnis,
a tu et dec poemes que no hagués llegit,
poemes que no hagués entès, poesia,
llunes plenes de poemes,
esgarrapades d’ homes i de dones,
de nenes i de nens, d’ estels que fan llum
després d’ apagats. Serà que no s’ apaguen?

Tu vés dormint i busca’ ls de dia, al mercat.



griFOLL

CAMÍ





Escull,
i ara que ja t’ has equivocat
aparca el dubte,
i ara que ho fas, fes-ho.

Si et falta de res
és que t’ has enganyat.
Si et sobra de tot
és que dorms.



griFOLL

sábado, 8 de julio de 2017

CERIMÒNIA



Acabo de tenir una premonició psicodèlica, d’ entrada perquè és molt millor que tenir migranya, i després perquè això no es tria. Hi havia un jo que venia i un jo que marxava, però jo no n’ era cap, jo era al mig i ballava, però ballava amb un cos de cent llops i tots els arbres del bosc cantaven el “horses” de la Patti Smith. De sota les pedres en sortien persones que havien perdut la por, somreien. Era com després d’ un bombardeig. És una imatge, l’ he vist en algun lloc, d’ Hiroshima, una dona que surt de sota les runes després d’haver baixat tot, aquella expressió serà la mateixa d’ aquestes persones que ja poden sortir de sota les pedres. Hi ha un nou món que comença i pocs s’ atreveixen a dir-ho i els més tarambanes se n’ amaguen tant que no es desperten ni somniant. És un vertigen dels universos que a tots ens fa més intensos, alguns es cremen, d’ altres creixen, n’ hi ha que volen i n’ hi ha que s’ hi neguen, intenten  tornar allà on ja no existeix. Hi ha qui es llança a la follia, hi ha qui la disfruta, hi ha qui la pateix i ocells de tota mena. El món et roda per dins. I tot el que hi ha en ell  ho sents. La cerimònia ancestral de dins el Big bang i tot el què ha sigut després i és i serà. Som meteorits, podem escollir on ens volem estrellar. Portem castells de foc a dins. Tot gira a tal  velocitat que a voltes sembla quiet. Ara me’ n recordo del somni: sortien dos sols.


griFOLL

sábado, 1 de julio de 2017

NEN



Jo sóc aquell nen que tira ous al cap del capellà, i que si no passa el capellà és igual, que els ous s’ han de gastar. Sempre passa gent, no l’ entenc a la gent. Van deixar de jugar i s’ han convertit en la joguina, però jo sóc aquell sagal que es passa el dia al bosc enfilat als arbres, que si passa el caçador li tira pinyes, i si no passa el caçador és igual, que les pinyes han d’ explotar i fer més pins on s’ han d’ enfilar els nens del futur a tirar pinyes a tot adult adulterat que passi per allà. Sóc el que troba coves i s’ emporta els ratpenats a casa perquè les mascotes dels amics no li molen, el que rodola pel fang amb els gripaus, amics d’ ulls rojos com l’ horitzó dels estius infinits, el que corre pels camps de cànem i desapareix verds endintre, el que menja “cascabellitus” i escup el pinyol al núvol amb forma de cara i l’ hi posa l’ ull. Jo sóc aquell nen que pot amb tot i tot el món li cap a la boca i no dubta perquè frissa, que corre tant que només cap al present. La velocitat de la llum i la velocitat d’ aquest nen són la mateixa.


griFOLL