Vull mirar-te
sabent que l’ amor és dins teu encara que no l’ exerceixis; vull dir-te, malgrat
t’ emprenyis com un mandril, que més
tard o més d’ hora el seràs , sortirà; no veus que de l’ amor no se n’ escapa ningú, com pretenies
fer-ho tu? tu! te’ n recordes de tu? tu que pots, tu que vals encara que no hi
ha manera de que t’ ho creguis; óstia, que ets l’ òstia, joder! no et facis
això! tu no, ets un ésser preciós, un miracle, tots els miracles! tu no tens la
culpa de res, si t’ has equivocat és perquè t’ ho han fet creure, deixa’ls. Ara
deixa’ ls; vull que confiïs en tu encara que tot això et soni
a ordre – ho és: jo t’ exigeixo a tu que
t’ estimis com ho feies abans de que t’ adulteressin. No has caducat. Vull que
et miris al mirall i vegis la nena, contemplis el nen, sentis la vida que et
bull boja a dins. Ets aquí. Ara. Tu. Ets. Aquí. Vola, vull que volis, vull que
sàpigues que voles perquè ets, perquè som. Vinc amb tu. Ens seguiran.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario