Res és casualitat i
tot belluga, les bèsties, els núvols, nosaltres vestits amb la pell al dia –
que hi brilla, amb la nit a la pell – també hi brilla el clatell. Sí,
nosaltres. Podríem rodolar per la sorra o sortir disparats fins la lluna.
Plena. Plens. Podríem ser feliços ara que el profe no mira, escapar-nos del
cole del món i anar a viure al país de l’ hora del pati. Construiré un coet
aquesta tarda. La gent ens confondrà amb un castell de focs quan arrenquem el
vol aquest vespre, serem una festa major sortint d’ òrbita, fent xispes com
cent mil cuques de llum amb bengales de la sort celebrant l’ amor, la bondat, l’
anhel, la tendresa i totes aquestes
coses cursis , caducades, que no sé per què no es posen de moda, si són molt
retro, molt vintage..., potser les confonen. El cas és que volarem, i volarem perquè
volem volar, perquè mentre els altres buscaven bolets, nosaltres collíem plomes
i avui ens hem vist les ales i tocarem les aurores, perquè som vius, i
persones, i bones. I això és el que compta, sigui o no poètic, jo no sé de més
poesia que aquesta, i compartir-nos els versos. I perdre l’ alè amb les sinalefes
per aprofitar-les per fer-nos petons com galàxies senceres.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario