Seguidores

sábado, 28 de agosto de 2010

grifoll. lo que no se dice

LO QUE NO SE DICE






Hay sangre de topo en el tejado y

es como escaparse del terror y

por la oscuridad que almacenan tus ojos

somos tu y yo brindando contra la muerte

regresando al país de la infancia

aunque sea tan sólo un instante

no para quedarse sino por haber vuelto

con la valentía de les enfants terribles

que tal vez nunca fuimos .







grifoll

28-08-2010

Casserres poble poema

viernes, 13 de agosto de 2010

APUNTS DE L´APUNTADOR- grifoll

APUNTS DEL APUNTADOR





Ahir va entrar aigua a casa, per tres finestres. Hi havia bassals. Entre això i la sorra de riu que se m´enganxa cada dia a la roba des que pinto amb fang i em barallo amb les terres em vaig quedar enganxat al pitjor lloc de tots: al mirall. Jo contra jo. Sols em faltava una capa de goma laca i a emmarcar.

La visió: Dr. Jeckill i Mr. Hyde? Més o menys; compta la contradicció. L´hom i els seus efectes secundaris. No és cosa de verins i antidòts. Tampoc d´antibiòtics.

A aquestes alçades, m´he dit, o sóc Jeckyll o sóc Hyde. Mentrestant, la calor ha esquerdat el fang i l´altre jo s´ha desencrostonat primer, quan jo he saltat del mirall, ja no m´he vist, Jo ha fugit. I no li retrec, jo hagués fet el mateix.

Estic content de ser-ne un de sol, de ser-me jo. El problema és que no sé quin ha fugit i amb quin m´he quedat.



grifoll

agost del deu

martes, 10 de agosto de 2010

APUNTS SOBRE EL BARB VERD





Es tracta d´un peix, d´un barb. Sempre va sol i quan s´acosta a la superfície o treu el cap se li veu la cicatriu que li esqueixa la boca. Un ham. Va picar. Tots piquem alguna vegada, moltes vegades més que qualsevol peix. També el reconec pel color: no és tan fosc i és verd, una fulla d´enciam.

Som amics des d´una tarda estranya en la qual jo pujava riera amunt cobert d´algues i era un nen i brillava. La complicitat. Jo era més peix que humà i ell més humà que peix. Dos peixos fora de l´aigua. Déu dona pa al qui no te dents. Biologia poètica. El destí. Dos enciams al mateix riu. Li agrada que li llegeixi Nietzsche, diu que vol ser un superpeix, que si ho fos podria sortir de l´aigua i serpentejar o volar fins una font gegant d´alguna plaça gegant d´una ciutat gegant plena de gent. També vol anar a un concert del Bowie ( ho vam provar amb una peixera d´anar a un parell de concerts, però vam tenir problemes). Veus què fan els humans? Li vaig dir. I es va submergir a fer-se el sord.

Es diu Angelina. És femella. M´ha ensenyat nius de fades i explicat històries increïbles. He nedat amb ell i alguna nit ha vingut a passar-la a l´aquari de casa, però més d´un dia no hi aguanta.

De fet, fa temps que ha arribat un punt en el que no podem estar l´un sense l´altre. Ahir en vam parlar. L´Angelina i jo volem tenir una sirena.



grifoll

agost del dos mil deu

casserres poble poema